Zona externa bètica

Les roques de la cordillera Bètica es dividixen en varis dominis importants: les zones Externes, les zones Internes, els materials del Camp de Gibraltar i les conques néogenas.

Les zones Externes

Les zones Externes se situen en una banda que es localisa en el sector nort de la cordillera en direcció ENE-OSO, des d'Alacant fins a Càdis. Les zones Externes estan formades per roques que majoritàriament són sedimentarias. Estes es correspon en les que es varen depositar en la vora S i SE del massiç Ibèric des de l'inici del Mesozoico (250 Ma) fins a l'inici del Neógeno (entorn als 23 Ma). Si atenem a les característiques de les roques que permeten establir el mig a on es depositen (facies), les zones Externes a la seua volta es subdividen en una zona Prebética i una zona Subbética.

Archiu:Simas de Partagat (Sierra de Aitana).jpg

Alvencs de Partagat en Serra d'Aitana, en la zona prebética

En concret, la zona Prebética, o de forma abreviada el Prebético, es troba sobretot en el sector oriental i central de la cordillera i està formada per roques que tenen facies marines poc profundes, costeres i a voltes continentals. estes facies indiquen que el Prebético va constituir durant la major part del Mesozoico i Cenozoico una plataforma marina somera junt al continent emergit que va representar el massiç Ibèric. Els depòsits més antics del Prebético són d'edat Triásico (250 a 205 Ma) i tenen tres facies que històricament han rebut un nom propi: són les facies Buntsandstein, Muschelkalk i Keuper. Les facies Buntsandstein són les més baixes i corresponen a depòsits d'arenas, rovinas i conglomerats rojos. Damunt es troben roques de facies Muschelkalk, que són calcàreas i dolomías. Les facies Keuper se situen sobre els carbonats i la seua característica essencial és la presència d'argilas, areniscas de colors rojos, verdosos i bamarillentos, algunes dolomías i sobretot evaporitas (essencialment algeps). Indiquen respectivament un ambient fluvial, marí somero i coster en marismas que se secaven i a on es depositaven les salés de les evaporitas. Cap al nort totes estes roques es van aprimant, fins que en el massiç Ibèric es troben només les roques de afcies Buntsandstein. A mida que nos m movem cap al sur i l'est es troben les facies Keuper cada volta en major gruixa.

La zona Subbética o Subbético se situa en el sector sur de les zones Externes i constituïxen una banda de direcció ENE-OSO que s'estén des de Múrcia fins a Càdis. En el Subbético, les roques d'edat Triásico (250 a 205 Ma) són molt semblants a les del Prebético en les tres facies abans descrites, no obstant les roques d'edat Jurásico (205 a 135 Ma) tenen característiques molt diferents. Les roques anteriors als 180 Ma són molt homogénees en tot el Subbético i són calcàreas i dolomías depositades en una plataforma marina somera. No obstant, a partir dels 180 Ma les roques reflectixen un canvi radical en el mig de depòsit. L'homogeneïtat es pert i es troben roques molt diferents en abundants canvis de gruixa i de facies, que sugerixen que hi ha distints mijos de depòsit pròxims entre sí. L'estudi de les facies permet reconstruir l'existència de regates allargades a on es depositaven roques en facies marines profundes. Estes regates estaven separades per bancs allargats que en els seus cims podien tindre molt poca profunditat i a voltes aplegaven a estar emergits i sofrir processos de karstificación (formació de coves per dissolució de carbonat). Les roques que es varen depositar sobretot eren margas, margo calcàrees i calcàreas. En el centre del major d'estes regates es varen produir importants fenomens de vulcanisme submarí que varen donar lloc a grans edificis volcànics de basalt sumergits. (pillow lava de Montillana-Alamedilla).

Des de l'emissió de la teoria de la tectónica global, s'han publicat diverses interpretacions sobre l'evolució de les conques alpines de l'oest d'Europa, que inclouen interpretacions d'estes cordilleres. En cada una d'estes interpretacions hi ha hipòtesis diferents per a aspectes de detall encara que tots coincidixen en considerar a les zones Externes de les cordilleres Bètiques com un àrea de marge continental en la vora les seues de la placa europea. La corfa continental es va fracturar i va aprimar de manera que a partir del Emboliques mig s'individualisen les plaques europees i africana en la formació d'un àrea de fondo oceànic entre abdós, quedant les zones Externes de les cordilleres Bètiques en un marge continental passiu semblant al de l'Atlàntic Nort durant la mateixa época.L'àrea oceànica va creixent al mateix temps que continua la sedimentación en la marge continental subsidente. En les àrees més subsidentes, i a través de les fractures de la corfa continental, varen accedir al fondo marí roques volcàniques bàsiques (Subbético mig) durant el Jurásico. Les diverses etapes d'expansió oceànica en l'Atlàntic Nort duen en si moviments de rotació de la península ibèrica i desplaçaments de la placa europea sobre la d'Àfrica, lo que es reflectix en la conca sedimentaria en canvis de facies. Al principi del Cretáceo superior queden comunicats el fondo oceànic del Tethys en el del Atlàntic, lo que du en si una sedimentación clarament pelágica en tota la zona Subbética. No afloren (o a lo manco no s'han reconegut) els materials depositats durant esta época sobre el fondo oceànic; possiblement han segut coberts tectónicamente pels materials de les zones Internes en el seu acostament fins a la posició actual. No obstant es pot pensar que les Unitats del Camp de Gibraltar podrien haver-se depositat en part sobre este fondo oceànic i han segut espentades i deslligades del sustratum, per espente lateral dels materials de les zones internes en acostar-se.