Anar al contingut

Roca volcànica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Quarzporphyr.jpg
Roca volcànica
Archiu:Villarrica lava fountain.jpg
Formació de roca volcànica per solidificació de lava fosa (roja). Cràter del volcà Villarrica.

Les roques volcàniques, efusivas o, més rarament, extrusivas són aquelles roques ígneas que es varen formar pel refredat de lava en la superfície terrestre[1] o de magma (massa de matèria fosa subterrànea) a escassa profunditat.[2]

El refredat ràpit del magma o lava que es torna en roca volcànica fa que es formen molts cristals menuts, també cridats microcristales o grans fins, en estes roques.[1][3][4] El refredat ràpit també pot formar roques volcàniques compostes total o parcialment de vidre.[3] Les roques volcàniques més comunes en la Terra són el basalt seguit per l'andesita.[5] Atres roques volcàniques són la riolita, la dacita i la traquita per a mencionar unes poques.

Les roques volcàniques constituïxen una menuda part de les roques que s'originen a partir de magma. S'estima que durant el Cenozoico s'han generat un promig anual de 3.7 a 4.1 km³ de roques volcàniques en la Terra, una cantitat prou menor als 22.1 a 29.5 km³ de roques plutónicas que es creuen haver format en promig anualment en el mateix lapsus de temps.[6]

Petrografia

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Petrografia.

Les roques volcàniques poden dividir-se entre les que no tenen cristalés visibles a simple vista, és dir, tenen textura afanítica, i les que tenen cristals visibles a simple vista, és dir, de textura fanerítica. Quan hi ha grans cristals (fenocristalés), que destaquen en la matriu, es denomina textura porfírica o porfídica.[1][7]

Séries de roques ígneas

[editar | editar còdic]

La diferenciació del magma del que procedixen les roques volcàniques produïx que la seua composició química puga variar gradualment en el seu ascens cap a la superfície, donant lloc a diferents roques volcàniques. A la seua volta, les diferències inicials de composició dels magma, l'assimilació de roques encajantes, o la mescla de magma, donen lloc a que estos processos de diferenciació seguixquen tendències diferents. Aixina s'establixen tres séries ígneas principals:[8]

  • Série toleítica: part de basalt toleíticos, en poca diferenciació magmática per la formació dels magma primaris a poca profunditat. És típica de les dorsals mediooceánicas i dels replanells basálticas o traps.
  • Série alcalina: part de basalt alcalinos, que per diferenciació produïxen traquibasaltos, traquitas, fonolitas i riolitas. La proporció de silici, sodi i potassi va aumentant durant l'evolució magmática. Són roques relativament poc abundants, típiques del vulcanisme intraplaca.
  • Série calcoalcalina: està formada per diferents tipos de basalt, com andesitas, dacitas o riolitas. Són típics del vulcanisme de zones d'subducción.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Volcanic rocks, Universitat Estatal d'Oregó
  2. bergart vulkanisk bergart, Nationalencyklopedin. Revisat el 17 d'octubre de 2011.
  3. 3,0 3,1 Magma, Igneous Rocks, Volcanoes, and Plutons, Universitat de Tulane
  4. Roche, Larousse. Revisat el 17 d'octubre de 2011.
  5. Gill, Robin, 2010. Igneous rocks and magmatic processes. Pág. 162.
  6. Wilson, Marjorie. 1989. Igneous Petrogenesis. pàgina: 5.
  7. RACEFN Glossari de geologia Real Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
  8. Anguita, F. i Moreno, F. (1991). Processos geològics interns, Editorial Roda, pp. 232. ISBN 84-720-063-8.