Anar al contingut

Trap (geologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Trap (geologia)
Erro al crear miniatura:
Múltiples colades de basalt superpostes en el massiç basáltico del riu Columbia (Moses Coulee, Washington, EE. UU.).

En geologia, trapp o trap (del suec trappa, escala)[1] és una denominació internacional per a descriure les formacions de basalt que han fluït com a resultat d'erupció volcàniques que varen inundar grans superfícies de terres o fondos oceànics en lava. També es diuen traps basálticos o inundacions basálticas (flood basalt).[2]

Este fenomen ha ocorregut en escala continental en temps geològics generant grans regions ígneas en replanells i cordilleras basálticas. Les erupció que varen generar traps varen ocórrer a intervals variats a través de l'història geològica, i són clara evidència de que la terra va sofrir periodos de forta activitat geològica alternats en uns atres de relativa calma.[3]

Una explicació per a l'existència dels traps és que han segut causats per la combinació d'una zona rift, és dir, una regió en presència de falles geològiques, que implica l'existència de descompressió per fusió, en una ploma del mant que també tendix a la descompressió per fusió, produint grans cantitats de magma de baixa viscosidad, motiu pel que fluïx inundant extenses regions, en lloc de generar alts volcans.[4]

Els traps del Decán d'Índia central, els traps de Siberia i els traps de la conca del Paraná en l'est d'Amèrica del Sur són tres regions cobertes per basalt des de la prehistòria. Els dos majors events d'erupció de basalt en temps històrics han segut Eldgjá i Lakagigar, abdós en Islàndia. Els mars llunares també són extenses planicies de basalt. Baixe l'oceà el basalt en el fondo marí forma replanells basálticas del tipo trap.[5]


La superfície coberta per una erupció pot variar des de 200 000 km² (Karoo) a 1 500 000 km² (traps siberianos). La gruixa pot variar de 2000 m (traps del Decán) a 12 000 m (Llac Superior). El volum és menor a l'original per l'erosió.[6]

El material del trap es va originar a profunditats de 100 a 400 km en la astenosfera. Per a conseguir una fusió tan gran, que expeliera eixes cantitats de lava, ha segut necessari un gran aporte de calor. La fusió va deure tindre lloc prop d'un punt calent, resultant una mescla de magma de les profunditats en magma superficial produït per plomes del mant.

Petrografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Ethiopian highlands 01 mod.jpg
Trap del Massiç etíop.

Els basalt que formen traps són de composició toleítica i olivínica (d'acort a la classificació de Yoder i Tilley). La composició en el cas dels basalt del Paraná és típica: fenocristalés de piroxeno, augita, pigeonita, cristals opacs com ilmenita, i ocasionalment una miqueta de olivina. Els fenocristales suponen aproximadament un 25% del volum de la roca, mentres que la matriu és de gra fi. Algunes voltes poden observar-se en les parts més elevades de les antigues cambres magmáticas menudes cantitats d'alguns productes volcànics més diferenciats, com andesitas, dacitas o riodacitas.[7]

Estructures

[editar | editar còdic]

Els basalt semiaéreos poden ser de dos tipos:

  • En superfície suau o lleument mesclada, molt compacta, rarament textura vesicular provinent de bombetes gaseoses. La desgasificación va tindre lloc per les altes temperatures en la cambra magmática, a on el material es trobava confinat a alta pressió abans de la erupció. La lava decorreguda pot generar rius subterràneus: quan les fractures per degasificación i conductes estan presents, grans fluix de lava poden alcançar la superfície.[8]
  • En una superfície caòtica: el basalt és molt ric en bombetes de gas, presentant superfícies irregulars i fragmentades. La desgasificación va ser difícil, per tractar-se de magma més dens expelido d'una falla, sense possibilitat d'expansió progressiva en la cambra magmática. La desgasificación té lloc més prop de la superfície, a on el fluix forma una costra que es fragmenta baix la pressió dels gasos del substrat i durant un refredat més ràpit.[9][10]

En el Massiç Central en Alvèrnia hi ha un bon eixemple de trap caòtic, produït per les erupció del Puy de la Vache i el Puy de Lassolas.

En les profunditats la roca ígnea pugues cristalizar més llentament, produint-se disjunció columnar.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Deccan basalt volcanism [1] archivat en Wayback Machine., Geological Survey of Índia. Accés el 30 de juny de 2013.
  2. Michael R. Rampino (1988). “Flood Basalt Volcanism During the Past 250 Million Years”. Science 241 (4866): 663–668. doi:10.1126/science.241.4866.663. PMID 17839077. Bibcode1988Sci...241..663R. PDF via NASA
  3. The Ontong Java Plateau” (1997). Large Igneous Provinces: Continental, Oceanic, and Planetary Flood Volcanism, Geophysical Monograph 100.
  4. “A possible K-T boundary bolide impact site offshore near Bombay and triggering of rapid Deccan volcanism” (1993). Physics of the Earth and Planetary Interiors 76 (3–4): 189. doi:10.1016/0031-9201(93)90011-W. Bibcode1993PEPI...76..189N.
  5. David P.G. Bond (2014). “Large igneous provinces and mass extinctions: An update”. GSA Special Papers 505: 29–55. doi:10.1130/2014.2505(02).
  6. Foulger, G.R. (2010). Plates vs. Plumes: A Geological Controversy, Wiley-Blackwell. ISBN 978-1-4051-6148-0.
  7. Principles of Igneous and Metamorphic Petrology, 2nd edició, New York: Prentice Hall, pp. 301–302. ISBN 9780321592576.
  8. Sur l'âge dones trapps basaltiques (On the ages of flood basalt events); Vincent E. Courtillota & Paul R. Renneb; Comptes Rendus Geoscience; Vol: 335 Issue: 1, January, 2003; pp: 113–140
  9. M.A. Richards, R.A. Duncan, V.E. Courtillot; Flood Basalts and Hot-Espot Tracks: Plume Heads and Tails; SCIENCE, VOL. 246 (1989) 103–108
  10. Barbara P. Nash, Michael E. Perkins, John N. Christensen, Der-Chuen Lee, & A.N. Halliday; The Yellowstone hotspot in space and clave: Nd and Hf isotopes in silicic magma; Earth and Planetary Science Letters 247 (2006) 143–156