Riu Paraná
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El riu Paraná (Plantilla:Lang-gn) és un riu llarc que naix en Brasil del centre-este d'Amèrica del Sur que fluïx en direccions sur, est i suroest a través de Brasil, Paraguay i Argentina. Té una llongitut de 2546 quilómetros (4001 km des de la font del riu Gran), que ho situen com el segon riu més llarc d'Amèrica del Sur —despuix del Amazones—. És una continuació del riu Gran, rebent el nom del riu Paraná en la confluència en el riu Paranaíba.[1][2][3]
El Paraná movilisa un cabal colossal de 16 000–20 000 m³/s. Se li classifica com a riu aluvial, perque transporta en el seu cabal #sediment, tant per arrastre com suspesos en l'aigua, que transformen constantment la seua pròpia morfologia, generant bancs i illes.[4]
En la seua desembocadura, el Paraná conforma un delta en constant creiximent, producte dels #sediment que aporten, principalment, els rius Paraguay i Bermejo. En desembocar en un atre riu, dit delta té la particularitat de ser totalment d'aigua dolça, a diferència d'atres grans deltes del món.[5]
Junt en els seus afluents, el Paraná forma una enorme conca de drenage que cobrix gran part de la part central del sur de Sudamérica, inclós essencialment tot Paraguay, gran part del sur de Brasil, el nort d'Argentina i el surest de Bolívia. Si el riu Uruguay es conta com un afluent del Paraná, esta conca s'estén per a cobrir també la major part d'Uruguay. El volum d'aigua que fluïx cap al oceà Atlàntic a través del Riu de l'Argent és aproximadament igual al volum en la delta del riu Mississipi.
Toponímia
[editar | editar còdic]«Paraná» pot ser el #apòcop de l'expressió per a rehe onáva que en idioma tupí significa 'parent de la mar' o 'aigua que es mescla en la mar'.
Pero lo més segur és que l'expressió deriva de la llengua tupí-guaraní pará = «mar» + ná (de aná se suprimix una «a» per eufonía) = «parent» o «semblant».[6] Paraná és, llavors «parent de la mar», en relació en el seu tamany.[7]
Un atre significat pot ser «emparentat en la mar», observació geogràfica realisada pels aborigen en haver-ho navegat en tota la seua extensió. Com es veu, les teories sobre el significat del nom diferixen solament en matisos.
Generalitats
[editar | editar còdic]El curs d'aigua naix entre els estats brasilers de São Paulo, Mines Gerais i Mate Grosso del Sur, de la confluència del riu Gran i el riu Paranaíba, aproximadament a 20° de latitut sur i 51° de llongitut oest.
Fluïx cap al suroest, marcant el llímit de l'estat de Mate Grosso del Sur en els de São Paulo i Paraná fins a la ciutat de Bots del Guairá, des d'a on demarca la frontera entre Brasil i Paraguay en una extensió de 190 km fins a la Triple Frontera entre Paraguay, Argentina i Brasil.
Des d'eixe punt, en la confluència en el riu Iguazú, pansa a ser llímit entre Paraguay i l'Argentina. Ací el riu descriu una àmplia curva que ho desvia cap a l'oest, fins a la seua confluència en el riu Paraguay, a on gira bruscament cap al sur seguint la trayectòria del riu Paraguay. El Paraná a partir d'este punt s'interna completament en territori argentí fins a la seua desembocadura en el Riu de l'Argent. En este trayecte final, el curs d'aigua servix de llímit natural entre vàries províncies, ya que al seu marge dreta (oest i suroest) queden: Chaco, Santa Fe i la Província de Buenos Aires, mentres que a l'esquerra, es troben les de Missions, Corrents i Entre Rius.
La conca del Paraná es compon de dos subcuencas: les conques dels rius Paraná (1 414 132 km²) i Paraguay (1 168 540 km²), la que comprén també les conques dels seus tributaris andinos, com el riu Bermejo i el riu Pilcomayo. Solament el Paraná, a la seua volta, comprén dos zones en distintes característiques hidrogràfiques, econòmiques i socioculturals: l'Alt Paraná i el Paraná Mig i Inferior.
El Paraná posseïx un llarc de 2570 quilómetros; i, si se li sumen els 1370 km del riu Paranaíba, la llongitut total ascendix a 3940 km, ubicant-se aixina com el 14.º riu més extens del món. La llongitut combinada dels rius Paraná i Gran és de 3870 km i la llongitut des del naiximent del riu Paraguay fins a la desembocadura del Paraná en el Riu de l'Argent és de 3645 km. Des del seu naiximent fins a la desembocadura poden diferenciar-se tres trams:
Alt Paraná
[editar | editar còdic]Comprén els primers 1550 km del riu, des del seu naiximent fins a la confluència en el riu Paraguay. En este trayecte travessa el massiç de Brasília, per #lo que és un riu de replanell, que discorre sobre un llit rocós, entre barrancas que es van distanciant progressivament entre sí. En époques passades presentava gran cantitat de bots d'aigua i ràpits que han segut aprofitats per a construir embassaments i represas, com les d'Itaipú i Yacyretá-Apipé, #lo que va fer desaparéixer la vall d'inundació baixe les aigües.
El tram brasiler és el més modificat per l'acció humana: la vegetació subtropical circumdant ha segut completament reemplaçada per camps dedicats a la agricultura i la crío de guanyat i les seues planicies d'inundació varen ser sumergides baix els embassaments, #lo que va alterar totalment els règims fluvials del riu.
Despuix de la represa de Yacyretá-Apipé el riu presenta una clara direcció cap a l'oest, eixamplant-se progressivament i ramificándose en varis canals que formen gran cantitat d'illes fluvials fins a unir-se front a Pas de la Pàtria en el riu Paraguay.
Els seus principals afluents són: per la marge dreta, els rius Vert, Pardo, Ivinhema i Monday; i per la marge esquerra, els rius Tieté, Paranapanema, Ivaí, Piquirí i Iguazú.
Curs mig
[editar | editar còdic]Comprén uns 722 km des de la confluència en el riu Paraguay pel nort fins a la ciutat de Diamant en el sur, a on comença el predelta. En unir-se en el Paraguay, el curs del riu gira bruscament cap al sur, a lo llarc d'una falla geològica ocupada per l'ampla vall d'inundació, convertint-se en un riu de planura en gran cantitat de meandres, illes fluvials i bancs d'arena.
El riu ara és de curs llent, sobre un llit rovinabaix i les seues aigües transporten gran cantitat de sediments provinents de les estribaciones andinas fortament erosionades pels rius Bermejo, Pilcomayo i els seus tributaris.
La vall d'inundació està llimitat per barrancas en la marge esquerra, mentres que en la marge dreta les seues costes són baixes i anegadizas en numerosos riachos i estanys que s'inunden en época de creixents. A partir de la ciutat de Santa Fe, la marge barrancosa és la dreta i la baixa i anegadiza l'esquerra, en territori de la província d'Entre Rius.
Els seus principals afluents són: per la marge esquerra, els rius Santa Lucía, Corrent i Guayquiraró; i per la marge dreta, els rius Paraguay, Negre i Salat.
Curs inferior
[editar | editar còdic]El curs inferior s'estén des de la ciutat de Diamant fins a la confluència en el riu Uruguay. En este tram la barranca s'interna en la província d'Entre Rius constituint la «barranca morta» que emmarca el nort de la Delta. El riu ha eixamplat el seu perfil travesser, seguint una direcció estesudeste, i s'obri pas entre les barrancas mortes, cridades aixina perque l'aigua solament aplega a elles en les grans creixents i les barrancas actives de la Pampa ondulada, tallades per una série de menuts cursos d'aigües que s'originen a pocs km de la seua desembocadura.
De la vora entrerriana li apleguen els rius Victoria i Nogoyá, que unixen les seues aigües en un llaberint d'illes formant una ribera baixa i anegadiza. Front a les illes Lechiguanas, que són les de major extensió, desemboca el riu Gualeguay. Per la marge occidental, rep les aigües del riu Carcarañá, curs d'aigua format a partir de l'unió dels rius Tercer i Quart i que travessa el territori de la província de Santa Fe, separant el sur del restant de la província i que desagua en el Riu Coronda, que desagua a la seua volta en el Paraná. En el material que transporta va donant forma a numeroses illes que es presenten en este tram, separades pels braços del mateix riu. També sobre la marge esquerra rep numerosos afluents, entre ells la riera de les Closques, l'Ensenar, i formant la delta els braços fluvials: Paraná Pavón, Paraná Ibicuy, Paraná Miní, Paraná Bravo, Paraná Guazú, respal del llímit interprovincial i Paraná de Las Palmas en territori bonaerense.
Règim pluvial
[editar | editar còdic]Les variacions de cabal del riu depenen de les precipitacions. El Paraná travessa zones en distints tipos i varietats climàtiques. El curs superior presenta una creixent anual durant l'estiu, mentres que els cursos mig i inferior veuen modificat el seu règim pels aportes del riu Paraguay, #lo que provoca una segona creixent durant l'hivern. El màxim cabal del riu es registra cap a fins del estiu (febrer–març) i el estiaje a fins del hivern (agost–setembre).[8]
Cabal mig:
En desembocar en el Riu de l'Argent (considerant tots els braços de la seua delta), el seu cabal dona una mija de 19 706 m³/s, comparable a la de rius com el Mississipi (21 300 m³/s) i el Ganges (16 000 m³/s).
Les majors riuades, registrades, del riu Paraná varen ser:
| Any | Llectura d'escala en m | Cabal (m³/s) |
|---|---|---|
| 1982/1983 | 8,98 | 60 000 |
| 1858 | 8,93 | 51 000-54 000 |
| 1878 | 8,65 | 47 000-50 000 |
| 1905 | 8,56 | 47 000-49 000 |
| 1966 | 7,93 | 41 000-42 000 |
| 1977 | 7,13 | 34 000 |
| 1991/1992 | 6,78 | 54 000 |
| 1997/1998 | 5,89 | 42 000 |
- Font: Entitat Binacional Yacyretá (EBY)
Ademés dels registres oficials existixen observacions històriques ocorregudes en sigles passats, a on aquelles de 1612 i 1748 semblen haver segut les més grans, encara que són no suficientment conegudes com per a reconstruir els valors d'altures i cabals.
Us i aprofitament econòmic del Paraná
[editar | editar còdic]El Paraná i la conca de l'Argent ocupen l'àrea més poblada i industrialisada de Suramérica, i el riu vincula, a la seua volta, les dos majors àrees econòmiques del subcontinent: el Estat de São Paulo, en el nort i l'eix fluvial industrial Santa Fe-L'Argent en el sur, #lo que dona al riu una gran importància estratègica tant a nivell polític com a econòmic i ho convertix en la principal via d'integració del Mercosur.[10]
Històricament ha segut font de conflictes entre espanyols i portuguesos, que es varen disputar el control de la seua conca i el seu accés des del Riu de l'Argent en époques virreinales. En el XIX va ser escenari d'unes atres disputes pels interessos comercials de potències europees com França i el Regne Unit i de les aspiracions territorials de Brasil, que va ocupar la conca superior dels rius Paraguay i Paraná.
La seua conca és a la seua volta una de les principals reserves d'aigua dolça del món, en estar vinculada en el Acuífero Guaraní.
Aprofitament peixquer
[editar | editar còdic]El Paraná i els seus afluents proporcionen una font d'ingressos i de sustente diari per a peixcadors artesanals, que viuen a lo llarc de les seues vores;[11][12][13] algunes espècies de peixos (com el surubí i el sábalo) són comercialment importants i s'exploten per al consum intern pesat o para exportació.[14] I la delta del riu Paraná s'ubica com un dels millors destins d'observació d'aus del món.
Generació d'energia
[editar | editar còdic]Els bots d'aigua i ràpits de l'alt Paraná han segut aprofitats per a la generació d'energia elèctrica i l'almagasenament d'aigua per a consum i rec, a través de la construcció de centrals hidroelèctriques.
Alt Paraná
[editar | editar còdic]En el seu tram exclusiu de l'alt Paraná, Brasil i Paraguay varen construir les centrals hidroelèctriques d'Ilha Solteira —en el naiximent del Paraná—, la de Jupiá —a 21 km de la confluència en el riu Tiete—, i la de Porte Primavera —abans de la confluència en el riu Paranapanema—.
Dos represas que compartix el Paraguay en el riu Paraná li proveïxen el 85 % del seu consum d'electricitat, el qual, en ser baix, li generen enormes excedents, els que són venuts a països veïns, convertint-ho en el quarto major exportador d'electricitat del món. Una d'estes hidroelèctricas és la represa de Yacyretá, que la compartix en Argentina i se situa en el km 1455; l'atra és la represa de Itaipú (la segona més gran del món), que la compartix en Brasil i se situa en el km 1950. Aixina mateix, la part brasilera d'esta última cobrix el 25 % de la demanda elèctrica d'eixe país.
Està planificada la construcció, entre Brasil i Paraguay, de la represa de Ilha Gran (km 2120) entre Itaipú i Porte Primavera. Entre Argentina i Paraguay existix l'intenció de construir dos més, la represa de Corpus (km 1597) —que inundaria la vall del Paraná entre Yacyretá i Itaipú—, i la represa d'Itatí-Itacorá, en el tram inferior de l'Alt Paraná, que actuarà com a reguladora dels excedents de les represas ubicades aigües dalt.
Paraná Mig
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Proyecte de represas en el Paraná Mig.
En el curs del Paraná Mig i solament en l'Argentina, estaven proyectades les represas de planura de «Chapetón» (km 635) i «Patí» o «Machuca Cué» (km 915), encara que la seua realisació és poc provable per l'enorme impacte ecològic que ocasionarien.
Navegació
[editar | editar còdic]
La navegació del Paraná a lo llarc de tot el seu recorregut es veu impedida per la presència de la represa de Itaipú, que dividix el riu en dos sectors en navegació fluvial.
El primer està estructurat a lo llarc de 3442 km per la Hidrovía Paraná-Paraguay, des del Riu de l'Argent fins a Port Càceres, en l'estat de Mate Grosso. Constituïx una important via fluvial que proporciona una eixida a l'oceà a ciutats interiors d'Argentina i Paraguay. El dragado, manteniment i cobro de peage del canal està a càrrec de l'Administració General de Ports S.I. i controlat per la Subsecretaria de Ports, Vies Navegables i Marina Mercant, abdós organismes depenents de l'Estat Nacional.
L'accés de barcos oceànics al Paraná depén de l'estat de dragado dels principals canals d'accés en el Riu de l'Argent: el Canal Emilio Mitre (profunditat mínima: 10,36 metros) i el Canal Punta Indi (profunditat mínima: 10,36 metros), aixina com el dels braços Paraná de les Palmes i Paraná Guazú, en profunditats de 10,97 i 9,1 metros, respectivament. La profunditat de la Via Navegable Troncal des de Sant Pedro és de 10,97 metros fins a Timbúes (km 460) i de 8,23 metros fins a Santa Fe (km 584). Des de Santa Fe fins a la confluència en el riu Paraguay (km 1240), la profunditat mínima del canal és de 3,60 m, #lo que permet la navegació d'embarcacions oceàniques de fins a 1500 tonellades. Des d'este punt i fins a Ituzaingó (km 1455), la navegació de combois de barcaces importants és possible, ya que la profunditat alcança 1,80 m.
La construcció de la represa de Yaciretá i una esclusa sobre esta varen permetre la navegació des de Ituzaingo fins a Posades (km 1583), en quedar els ràpits de Apipé i Carayá baix les aigües de l'embassament. La navegació conta en 2,40 metros de profunditat fins a Ciutat de l'Est (km 1932), a on es veu interrompuda per la represa de Itaipú.
La navegació, impedida per l'assut, continua més al nort, sobre la ret brasilera de la Hidrovía Paraná-Tietê. Despuix de l'assut, la ruta seguix fins a la confluència de rius Paranaíba i Gran (km 2570) i més allà, pel Paranaíba a través del Canal Pereira Barreto fins al port de São Simão (Goiás) abans de la represa del mateix nom, i pel Tieté fins a Anhumas, prop de São Paulo, la navegació és possible cada any per a embarcacions de fins a 3 metros de calat, ya que en totes les represas hi ha esclusa de navegació.
Està proyectada la construcció d'una esclusa que salve el desnivell de 120 metros de la represa de Itaipu, vinculant les dos hidrovías, #lo que possibilitarà la navegació fluvial entre Buenos Aires i São Paulo en el futur.
Ponts i túnels
[editar | editar còdic]Les interconexions vials i ferroviàries que creuen el Paraná a lo llarc del seu curs, des del seu naiximent fins a la seua desembocadura, són:[15]
Principals ciutats
[editar | editar còdic]En la conca del Paraná-Paraguay viuen prop de 75 millons de persones (90 millons en la Conca de l'Argent). Comprén la zona més urbanisada de Suramérica i la seua població creix a raó d'aproximadament un milló d'habitants per any. En ella es troben vàries de les ciutats més poblades del subcontinent, com São Paulo, Buenos Aires, Curitiba, Campinas i Rosario.
Sobre les riberes del Paraná o en rodalies de la seua vall d'inundació es destaquen les següents ciutats:
- Tres Lagoas, en 100 000 habitants, és la ciutat més important del Mate Grosso sobre el Paraná.
- En la Triple Frontera, Foz do Iguaçu, Ciutat de l'Est i Port Iguazú, conformen un àrea metropolitana de 1 000 000 habitants.
- Posades i Encarnación, conjuntament apleguen als 500 000 habitants.
- Aigües avall de la confluència en el Paraguay, Resistència i Corrents conformen un àrea metropolitana de més de 700 000 habitants.
- Reconquista, en el nort de Santa Fe, i Goya, en Corrents, sumen entre les dos aproximadament 200 000 habitants .
- En la confluència en el riu Salat, Santa Fe i Paraná conformen un àrea de 800 000 habitants.
- Rosario, la tercera ciutat més gran de l'Argentina, en 1 300 000 habitants, té un aglomerado que s'estén per més de 50 km sobre la ribera dreta del Paraná.
- Sant Nicolás de les Rieres, important centre industrial del nort de la província de Buenos Aires, conta en 140 000 habitants.
- Zárate i Campana, conjuntament superen els 200 000 habitants.
- La Ciutat Autònoma de Buenos Aires i la seua àrea metropolitana, en aproximadament 15 000 000 d'habitants, s'estén sobre la ribera de l'últim tram del delta i sobre el Riu de l'Argent.[16]
</noinclude>[17]
Vejau també
[editar | editar còdic]- Conca de l'Argent
- Delta del riu Paraná
- Esteros del Iberá
- Lliure navegació dels rius d'Argentina
- Riu de l'Argent
- Riu Paraguay
- Riu Uruguay
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Itaipu - Rio Paraná (ed.): «Rio Paraná». Consultat el 25/12/2019.
- ↑ Rio Paraná Itaipu Binacional, 24 de setembre de 2013.
- ↑ Rio Paraná [1] archivat en Wayback Machine. Apoena, 24 de setembre de 2013.
- ↑ "Parana River". Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica Inc., 2012. Mie. 26 de maig de 2012<http://www.britannica.com/ebchecked/topic/443063/parana-River>.
- ↑ "Riu de l'Argent". Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica Inc., 2012. Dimecres 26 de maig de 2012.<http://www.britannica.com/ebchecked/topic/463804/rio-de-el-Argent>
- ↑ «Ric Paraná | ITAIPU BINACIONAL». www.itaipu.gov.py. Consultat el 2022-08-18.
- ↑ Gianello, Leoncio (1951). Història d'Entre Rius (1520-1910). Biblioteca Entrerriana "General Perón". Tom III. Paraná: Ministeri d'Educació. Pág. 22.
- ↑ Colbert I. Cushing, Kenneth W. Cummins, G. Wayne Minshall. «River and Stream Ecosystems of the World: With a New Introduction» (en en-us). University of Califòrnia Press.
- ↑ GRDC - El Paraná en Corrents
- ↑ «L'importància del Riu Paraná – COMIP» (en és-ar). Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2021. Consultat el 2022-08-18.
- ↑ «Fauna del Paraná». Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2017. Consultat el 27 de novembre de 2017.
- ↑ Description du piraña Pygocentrus nattereri [2] archivat en Wayback Machine. (francés)
- ↑ Peixos migratoris de la conca de l'Alt Paraná en Brasil
- Archivat el 31 de octubre de 2005 archivat en Wayback Machine. (en anglés)
- ↑ Iriondo, Martín H., Juan César Paggi, María Julieta Parma, eds. The Middle Paraná River: limnology of a subtropical wetland. Chapter "Birds." Springer Science & Business Mija, 2007.
- ↑ Entitat Binacional Yacyretá (EBY)
- ↑ Estudi de vies navegables i equips en la conca del Paraná i els seus afluents
- ↑ «Monitoramento dona Qualidade dones Águas Superficiais dona Bacia do Ric Paranaíba: Relatório Annual 2007» (en pt) (PDF in ZIP). Governo do Estat de Mines Gerais, Institut Mineiro de Gestão dones Águas (2008). Archivat des d'el original, el 6 de juliol de 2011. Consultat el 27 de novembre de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ric Paraná.- Acort per a rellevar la zona d'illes entre els rius Coronda i Paraná. [3] archivat en Wayback Machine.
- Sitie web oficial de Hidrovía S.A. [4] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Río Paraná» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.