Acuífero Guaraní

]]

L'ubicació de l'Aqüífer Guaraní.

El aqüífer Guaraní és un aqüífer natural d'aigua dolça que s'estén per baix de la superfície de part d'Argentina, Brasil, Paraguay i Uruguay. Es tracta d'una de les majors reserves subterrànees d'aigua dolça de la Terra. Pel seu volum, és el tercer en importància a nivell mundial.

Característiques

El nom del reservorio donada pel geólogo uruguayà Danilo Antón, i fa referència al poble guaraníés, una comunitat nativa originària de la mateixa regió. Cobrix prop de 1196755 quilómetros quadrats (km²), en un volum d'aproximadament 40000 km³, una gruixa d'entre 50 i 800 m i una profunditat màxima d'aproximadament 1800 m.

S'estima que conté aproximadament 37000 km³ d'aigua, en una taxa de recuperació del recurs o recarrega total d'aproximadament 166 km³ anuals per precipitació. L'Aqüífer Guaraní és discontinu en la regió de Ponta Grossa, en l'Estat de Paraná, Brasil, de constitució complexa i heterogénea. Un dels més importants estudis fets sobre ell, "El redescubrimiento de l'Aqüífer Guaraní", va ser desenrollat en 2006 pel geólogo José Luiz Flores Machado, del Servici Geològic de Brasil. Flores Machado va afirmar en el seu estudi, que, en rigor, no es tracta d'un sol aqüífer sino d'un "sistema acuífero".

Este gran aqüífer s'estén baix la superfície terrestre per un àrea aproximada de 1 200 000 km², estant ubicat geogràficament en els quatre països membres originals del Mercosur:

• en Brasil la superfície aproximada que comprén és de 840.246 km²
• en Argentina la superfície aproximada que comprén és de 225.424 km²
• en Paraguay la superfície aproximada que comprén és de 72.540 km²
• en Uruguay la superfície aproximada que comprén és de 58.545 km².

En Argentina s'exploten cinc perforació termals d'aigua dolça i una d'aigua salada, ubicades en l'orient de la província d'Entre Rius (Termas de Vila Elisa, Termes de Federació, Termes de Sant Josep, Termes de Colón, entre atres), mentres que cap a l'oest hi ha només una d'aigua salada termal, en la consegüent problemàtica contaminant de l'efluent salat.

L'Aqüífer Guaraní està en gran part baix de la conca fluvial del Riu de l'Argent, formant en esta en gran medida un sistema de retroalimentación d'aigua dolça. En la seua part inferior o més meridional l'Aqüífer Guaraní es conecta en el Paraná, i rep aportes des de l'oest (des dels Vages) per mig del Acuífero Puelche.

El volum total d'aigua de l'aqüífer s'estima en uns 30 000 km³. No obstant les reserves explotables són d'uns 2000 km³/any. La recarrega de l'aqüífer en els llocs en que aflora és de sol 6 km³/any.

L'Aqüífer Guaraní és una reserva d'aigua subterrànea que ocupa aproximadament 1.200.000 km² al surest d'Amèrica del Sur, sobre un territori que cap a l'any 2020 albergava al voltant de 24 millons d'habitants, dels quals més del 50% s'abastixen del mateix. Es va formar fa 245 a 144 millons d'anys, en els periodos Triásico, Jurásico i Cretácico inferior, quan Sudamérica i Àfrica estaven unides, en ambients fluvials i llacustres, en l'anomenada formació de Tacuarembó o Piramboiá. Despuix de molts moviments i distints tipos de sol, esta fusió va deixar volums de roca molt distintes, d'ahí la diferència de gruixa. Les roques més permeables varen començar a omplir-se d'aigua filtrada des de la superfície, procés que va començar fa 20 mil anys i encara continua. El terreny està format per un conjunt de areniscas per baix del nivell del terreny d'entre 50, 800 i inclús 1500 metros de gruixa.

La denominació Guaraní pertany al geólogo uruguayà Danilo Antón, ya que partix de la seua àrea subyacer sobre la zona per la qual varen aplegar a estendre's els guaraníes (entre atres pobles indígenes als quals els guaraníes varen invadir).

Existix un “Proyecte per a la Protecció Ambiental i Desenroll Sostenible del Sistema Acuífero Guaraní”, iniciat pels quatre països, per a conéixer-ho millor i posar en marcha un marc tècnic llegal i constitucional.

Quan es perfora i s'aplega a l'aqüífer l'aigua té pressió de surgencia i aflora sola, en una temperatura entre els 33 als 65 graus °C.

Cap a l'any 2010 el país que més ho explotava era Brasil, abastint entre 300 i 500 ciutats. Uruguay, en eixe mateix any, tenia 135 pous públics, alguns usats per a l'explotació termal. Paraguai tenia 200 pous per a us humà i Argentina tenia 5 perforació d'aigua dolça i solament una d'aigua salada.^{cita requerida}

Consideracions provisionals

És considerat, a pesar de que es desconega encara el seu llímit oest en el territori argentí, la tercera reserva mundial més gran d'aigua dolça. En la província de Corrents, per la seua banda, es caracterisa per la presència dels Esteros del Iberá, el reservorio d'aigua dolça més gran ubicat baix la superfície de l'Argentina. Tals enormes esteros li donen a la província de Corrents la seua característica de territori en gran mida aquàtic, ya que a la seua volta d'ells fluïxen els principals rius d'eixa província. Estos esteros han segut i encara són motiu de constant conflicte, per l'instalació d'assentaments en les seues afores. S'han fet importants tasques de adueñación del mig ambient. No obstant, uns atres sostenen que el treball de Douglas Tomkins és de restauració ecològica, i prova d'açò és la seua passió per crear parcs nacionals en Argentina i Chile. Per la seua banda, en la província de Còrdova, es destaca l'Estany de Mar Chiquita, una de les superfícies d'aigua salada de major extensió del món, la qual també és una afloración de l'Aqüífer Guaraní.

Si ben el volum total d'aigua de l'aqüífer s'estima en uns 37.000  quilómetros cúbics (km³), les reserves explotables són d'uns 2000 km³ a l'any. La recarrega de l'aqüífer en els llocs en que aflora és de sol 6 km³/any.