Massiç de Brasília

Archiu:Rutacostera2. CAPS 0

Ruta costera #2

El massiç cristalí de Brasília o escut de Brasília és un basamento antic que es troba en el centre i est d'Amèrica del Sur, format per roques cristalines que formen un mant de basalt. Té d'entre 20 i 139.5 m de gruixa, trobant-se en aflorament o sepultat baix sediment de distinta gruixa. Els principals rius de les conques del Amazones i de l'Argent discorren en general per falles que varen afectar a la seua estructura.

Els massiços són els remanentes dels continents que formaven la superfície terrestre en el Precámbrico. La placa continental de Sudamérica se separa en tres seccions desiguals: el massiç de Brasília, el massiç guayanés, i el massiç Patagónico, estant els dos primers entre els més antics del planeta. La durea de les roques cristalines que els conformen, els otorga gran estabilitat i és la raó de que no es produïxquen terremots en les enormes regions que ocupen, aixina com els punts de contacte entre estes (les regions sedimentarias de la Amazònia i la planura chacopampeana).

Extensió geogràfica

Comprén l'est i centre de Brasil, a on conforma el sol rocós que es troba en àmplies extensions. S'estima que la seua extensió alcança zones afectades pel plegament andino, i corre es desplega de nort a sur a lo llarc de l'eix central de la Cordillera dels Vages. Al sur llimita en el Massiç Patagónico a l'altura del riu Colorat. Alcança també sectors del terrano de Arequipa-Antofalla en el Perú i del massiç del Garzón en Colòmbia.

En Argentina és notòria la seua presència en la província de Missions. No obstant el mateix continua molt més allà d'ella, cobrint casi la totalitat del Gran Chaco i la regió pampeana. En general en estes zones queda cobert per una grossa capa sedimentaria, aflorant notòriament en les serres de Còrdova, i en llocs com el noreste de Corrents, les serres Subandinas, les serres de Tandil i de Ventania, el llit del riu Uruguay i la illa Martín García en el Riu de l'Argent afectats per la orogènia andina, i elevats a considerable altura. En la part occidental del massiç també va ser afectada per plegament a inicis del Paleozoico, en el qual es varen formar la precordillera de la Rioja, Sant Joan i Mendoza i el sistema de la serra de Famatina. També s'estén sobre Uruguay, a on aflora principalment al sur del riu Negre.

Entre els blocs alçats del massiç de Brasília varen quedar sectors afonats, a on es varen ser depositant sediment en alguns casos de fins a 6 quilómetros de gruixa; estos sediment conformen la planura chacopampeana. La grossa capa de sediment és lo que va otorgar una gran horizontalidad al terreny. Dita capa de sediment prové en general de les regions montanyoses de l'oest argentí, encara que també existixen sediment marins producte d'ingresiones marines com el mar entrerriense.

Evolució

Dins del massiç es troben els 3 principals cratones suramericans: el cratón amazónico, el cratón Riu de l'Argent i el Cratón de São Francisco.

Els vestigis més antics es troben en el nordest de Brasil, en el quadrilàter ferrífero i en Uruguay, en una edat estimada entre 3400 i 3000 millons d'anys. El primer cicle orogénico identificat correspon a l'orogènia de rio dones Velhas, en el eón Arcaic, formant fa uns 2700 millons d'anys en el que es va formar la major part dels sectors nort i surest del cratón amazónico, aixina com el cratón de Sao Francisco. En el Proterozoico es va iniciar el cicle orogénico Trans-Amazoniano, cinturons que en general voregen el núcleu cratónico anteriorment mencionat. Este cicle inclou l'orogènia de Camboriú, en el que es varen desenrollar grans intrusions magmáticas en l'àrea central de Brasil. Fa 780 millons d'anys es va iniciar el cicle Brasiliano, que va deformar i va expondre les corfes granítiques. L'orogènia (1000 millons d'anys) Grenviliana va afectar el suroest i noroest del cratón amazónico, aixina com en la província geològica de Borborema, al nordest de Brasil.