Anar al contingut

Planura chacopampeana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:PA

Mapa aproximat d'ubicació de la regió.

La planura chacopampeana és una extensa planicie suramericana que s'estén des del centre d'Argentina fins a Brasil, Uruguay, Bolívia i Paraguay.[1]

Es caracterisa per tindre un relleu de formes prou planes, sense formacions sobreixents, en un suau decliu des de l'oest fins a l'est. La planura presenta zones més altes cap a l'oest; zones baixes i depressió com el Gran Pantanal cap al nort, i sectors en ondulacions com la Pampa Ondulada.[2]

Ubicació

[editar | editar còdic]

S'ubica en el centre i noreste de La Pampa, Argentina, fins al Chaco paraguayà i bolivià. S'estén per Argentina, Uruguay, Brasil, Paraguay i Bolívia.

En algunes zones les aigües superficials tenen un escurrimiento llent o directe, formant a voltes banyats, esteros o estanys. Açò succeïx, per eixemple, en el centre i est de la província argentina de Chaco.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Beek, K. J. i Bramao, D. L. (2012). Nature and geography of South American soils. En E. J. Fittkau, et al. (editors), Biogeography and Ecology in South America, pp. 82-122. Berlín: Springer Science & Business Mija.
  2. Chebli, G.A. & Mozetic, M.E. & Rossello, Eduardo & Buhler, Mariano. (1999). Conques sedimentàries de la Planura Chacopampeana . 29. 627-644.
  3. «banyat | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2024-12-13.