Regió pampeana
La regió pampeana és un àrea geogràfica situada en el centre d'Argentina, segons la divisió administrativa que oferix l'INDEC. La componen les següents jurisdiccions:[1] les províncies de Santa Fe, Entre Rius, La Pampa, Còrdova, la Província de Buenos Aires i la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA); llimita en el Nort en les províncies de Corrents, Chaco i Santiago del Estero; cap a l'Oest en les de Catamarca, La Rioja, San Luis i Mendoza; cap al Sur en la província de Neuquén i Riu Negre; i cap a l'Est en l'oceà Atlàntic i Uruguay. La seua ubicació, considerada privilegiada i estratègica, convertix a la regió en el núcleu central del país, tant en lo polític com en lo econòmic i demogràfic.[n. 1]
Té una extensió de 1 000 quilómetros quadrats i és majorment una àmplia praderia —en sectors septentrionals de sabana i australs de estepa—; la part suroriental (des del centroeste de la província de Còrdova fins a l'oceà Atlàntic), pel clima templat i a la relativament alta humitat, és interrompuda solament periòdicament per les sequies derivades d'El Chiquet i La Chiqueta, que després solen ser compensades per avingudes, és dir, inundacions fan que gran part de l'est de la Pampasia siga zona de praderias. En el seu sector austral presenta antics médanos paleoclimáticos, i mostra un relleu lleument escalonat cap a l'oest. En Uruguai i Riu Gran del Sur presenta un paisage més ondulat en serres d'una altura de poc més de 500 m s. n. m. És una de les regions més fèrtils del món.
l'ombú, originari de la selva paranaense, era antigament trobat solitari en la planura pampeana sense formar bosc, sent l'única interrupció d'un paisage monòton d'herbes de 2-3 m d'altura per centenars de quilómetros d'extensió. Un viager pot travessar casi 800 km entre les ciutats de Buenos Aires i Còrdova, i observarà que el relleu es mou en suaus tossals, en l'horisó en una sinuosidad suau per no dir que sembla casi completament recte per centenars de quilómetros, en les interrupcions llògiques d'un terreny ondulat. Mentres que cap al suroest no vorà cap diferència a eixa horizontalidad per centenars de metros.
Toponímia
El terme pampa prové del quechua meridional i significa 'planura', en especial 'planura entre montanyes'. Varen ser els espanyols que varen baixar en el XVI des de la regió andina, especialment per la quebrada de Humahuaca des de Potosí, els qui varen referir com les pampes a eixes grans planures sense boscs importants que existixen en el centre de l'Argentina, Uruguai i el sur de Brasil.
Per metonímia, els espanyols varen cridar pampes als pobles originaris que en elles habitaven, especialment als het (pampes "antics"), als tehuelche patagones septentrionals cridats guanaqueen, als querandíes.
La regió pampeana és una extensa planura ubicada a l'est de la República Argentina, entre els 31° i 39° de latitut sur. Dins d'esta regió és possible traçar una clara separació entre la denominada "Pampa Humida" o "Pampa Oriental" i la "Pampa Seca" o "Pampa Occidental" (Politos 1984). Esta divisió estaria marcada per l'isohieta dels 600 mm. Aixina, la subregión Pampa Humida es troba llimitada cap a l'oest per la mencionada isohieta, mentres que els seus llímits Este estan marcats pel riu Paraná, el Riu de l'Argent i l'oceà Atlàntic (Figura I.1).
Relleus
La regió pampeana té una planura vasta i contínua. Esta continuïtat és solament interrompuda per dos sistemes serrans en el surest de la regió:
- Serres de Tandilia: s'estén des de Mar de l'Argent fins al riera Les Flors. La major altura, 524 m s. n. m., es troba en el cerro La Juanita.
- Serres de Ventania: s'estén des de la ciutat de Puan fins a Indi Ric en el partit de Coronel Pringles. La seua major altura, 1239 m, es troba en el cerro Tres Picos.
La planura alterna zones casi completament planes en llaugerament ondulades. Es basa en depòsits de loess de 300 a 5000 metros de profunditat que es varen acumular durant uns 5 millons d'anys, des de l'inici del Plioceno fins al Holoceno.[2] La roca cristalina es troba per baix d'estos depòsits i solament emergix en els sistemes serrans mencionats o en les cridades Serres Pampeanas, en la província de Còrdova, les quals estan fòra de la regió. En tota la regió hi ha estanys permanents i temporarias de diverses dimensions. La majoria es deuen a la pobra ret de drenage associada a l'escassa pendent regional i la topografia plana.
Referències
- ↑ Definició de "jurisdicció de primer orde" en Argentina.
- ↑ (2012) Ecorregions i complexos ecosistémicos argentins, Buenos Aires: Orientació Gràfica Editora, p. 391.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región pampeana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n.", pero no es trobà una etiqueta <references group="n."/>