Serres Pampeanas
Serres Pampeanas és una regió natural de la República Argentina.
La seua àrea aproximada és de 300 000 km², solapándose algunes zones de l'oest de la regió de les Serres Pampeanas en algunes de les del noroest argentí (NOA) i algunes zones del suroest de les Serres Pampeanas en algunes zones de la regió del Que el seu. Esta regió pese al seu nom, comprén zones de penillanuras i replanells encara que rep el nom pels relleus dominants d'esta regió, és dir, pel conjunt de serres (serranías) que s'estenen en el centre-oest del país, de nort a sur a través de sèt províncies: Tucumán, Catamarca, La Rioja, Santiago del Estero, Sant Joan, Còrdova i San Luis.
Els extrems de les serres s'afonen en els bolsones i reben el nom de puntes. D'allí que als habitants de la ciutat de Sant Luis els criden puntanos, ya que la ciutat s'ubica al peu d'una punta montanyosa.
Aspectes generals
[editar | editar còdic]
La màxima altura d'estes serres es troba en el cerro General Belgrano ―també cridat cerro Famatina―, de 6250 m s. n. m., en la província de la Rioja, tal cim s'ubica en el sector cridat serra de Famatina. Ademés existixen àrees deprimides ocupades per salines. La depressió de les Salines Grans es troba ubicada en les províncies de Còrdova, La Rioja, Catamarca i Santiago del Estero.
Una característica de gran part d'estes cordoneres montanyoses és la seua asimetria morfològica: les ales occidentals solen ser de pendents prou més abruptes que les ales orientals, per este motiu les primeres es diuen costes o costeres i les segones faldes o faldeos. Les valls més estretes si són importants reben el nom de "quebrades" i si són poc importants "òbrigues", tals valls solen servir de passos entre les serranías; les seues parts més estretes reben el nom de "portezuelos"; abunden les geoformas degudes a l'erosió i a atres factors geomorfològics (volcànics, glaciars, fluvials, tectónicos, etc.), i entre estes poden incloure's als caixers estrets i molt penya-segats d'alguns rius els quals reben els noms de "caixons" (si són de moderades dimensions) o "canons" (si són majors), també són abundants les covas, grutas i "ràfols". En certs punts existixen planicies que separen a les montanyes; si el seu sol està cobert principalment per fanc reseco tals planicies reben el nom de "barreales" (moltes voltes en la part més deprimida d'estos camps o conques existixen salares) o "plans"; si les planicies són elevades i no massa extenses reben el nom de "pampes".[1][2]
El nom de serres Pampeanas pot donar lloc a equívocs i fer supondre que designa a qualsevol serranía que emergira en mig de la pampa. No són part de les serres Pampeanas les Mahuidas i atres serranías de la província de La Pampa (com les de Lihué Calel) ni les serres bonaerenses com les de Tandil (o la Tandilia tota, incloent a la serra dels Pares, les serres de Balcarce i les serres de Olavarría).
Principals àrees
[editar | editar còdic]La regió de les Serres Pampeanas es subdivide en diverses subregiones o àrees moltes voltes molt diferenciades en el seu aspecte: de nort a sur:
- en Tucumán: serra del Aconquija;
- en Catamarca: Serra de Belén, Serra de Ambato, Serra de Ancasti (o serra de l'Alt), Serra de Fiambalá, Serra de Hualfín;
- en La Rioja: Serra de Famatina, Serra de Sañogasta, Serra de Velasco, Serra dels Plans, Serra dels Colorats, Serra de les Mines, Serra de Chepes, Serra de Paganzo;
- en Sant Joan: Serra de Valle Fèrtil, Serra de l'Horta, Serra de Guayaguas, Serra de peu de Pal;
- en Santiago del Estero: Serra de Ambargasta, Serra de Guasayán, Serra de Sumampa;
- en Sant Luis: Serra de les Quijadas, Serra de Varela, serra del Portezuelo, serra de l'Alt Pencoso, serra del Yulto, Serres de Sant Luis, Serra de Guayaguas, Serra de Cantantal, serra del Tala;
- en Còrdova: Serres de Còrdova, incloent les Serres de Comechingones (estes últimes són compartides com linderas en Sant Luis).
Relleu
[editar | editar còdic]La major part d'este conjunt de montanyes i la seua regió es va elevar durant l'era Terciaria, encara que les montanyes més baixes de les Serres de Còrdova, de San Luis i de les Quijadas són molt anteriors i per això l'erosió els ha llevat molta altura ya que daten de l'era Primària encara que reactivades durant els moviments orogénicos de l'era Terciaria.
Ha segut caracterisada com un sistema d'orgies en bloc, llimitades per falles inverses. En la seua estructura es troben en la seua major part metamorfitas de gra gros (gneises i migmatitas) d'edat precámbrica, que posteriorment varen ser intruidas per batolitos granítics.[3]
Clima
[editar | editar còdic]La major part d'esta regió serrana posseïx un clima templat i semiárido de serres i camps, açò és un clima continental moderat en altes temperatures en estiu i primavera, i baixes temperatures en hivern; no obstant en els alvertents orientals de les montanyes tucumanas i en les d'Ancasti en Catamarca prospera un feroç bosc núvol, nuboselva o nimbosilva gràcies al caràcter perhúmedo (extremadament humit) de la zona; gran part de la zona que es troba dins de les províncies de Còrdova i Sant Luis goja d'un amé clima molt semblant al mediterràneu en intenses pluges estiuenques ("chapallons") i nevades hivernals (com la registrada el 5 de setembre de 2008 a pocs dies de l'inici de la primavera), en estes serres de Còrdova i Sant Luis prosperen boscs densos d'algarrobos, chañar, caranday i coníferas. Les temperatures i precipitacions varien segons l'altitut, la latitut i l'orientació de les serres, i es registren 200 mm anuals. Els registres de temperatures miges anuals varien entre 12 °C i 18 °C. Les majors precipitacions es produïxen en les ales que enfronten als vents de l'est, en a on es condensa la humitat de tals vents provinents del oceà Atlàntic.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierras Pampeanas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.