Anar al contingut

Regió natural

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa topogràfic corresponent a la conca hidrogràfica del riu Niceto en Itàlia. Dita conca hidrogràfica en els afluents i altura del relleu pot considerar-se com una regió natural.

Una regió natural és una zona delimitada per criteris de geografia física, principalment els que tenen que vore en el relleu i, en menor grau, en el clima, l'hidrografia, la vegetació, els sols i atres característiques de la naturalea.

Concepte de regió natural

Luis Solé Sabarís es referix a que «cada una de les unitats territorials determinades pel relleu, el clima i la vegetació constituïx una regió natural». I senyala també que «la regió geogràfica, com tot fenomen humà colectiu, és complexa i difícil de definir i encara més de delimitar, puix els seus llímits són convencionals, depenen en gran part del criteri amprat i ademés canvien en el temps».[1]

Els factors físics servixen per a definir la regió natural i per a individualisar-la com una «regió homogénea», noció que s'ampra per a iniciar l'estudi regional d'una part de la superfície terrestre. En Espanya, l'estudi de les regions naturals es va iniciar sobretot, en les obres del professor Juan Dantín Cereceda.[2]

En resum, les regions naturals són zones geogràfiques que posseïxen qualitats o atributs similars com el relleu, el clima, la vegetació, els sols, l'hidrografia i uns atres. A continuació s'explicaran les característiques principals del mig físic que es prenen en conte per a la regionalisació del mateix.

Regions orogràfiques

Es denominen regions orogràfiques a les que estan determinades pel relleu predominant. D'acort a les grans formes del relleu terrestre, les regions naturals poden ser:


Referències

  1. ↑ Solé Sabarís, Luis. «Introducció. Les regions espanyoles.» En: Manuel de Terán, Luis Solé Sabarís i Juan Vilá Valentí. Geografia regional d'Espanya. Barcelona: Editorial Ariel, 1988, 6a. edició, pp. 11 i 16.
  2. ↑ Dantín Cereceda, Juan. Regions naturals d'Espanya. Madrit: CSIC, Inst. Juan Sebastián Elcano, 1942, 397 pp.