Que el seu
Que el seu és una regió geogràfica i històrica situada en el centre oest de la República Argentina i conformada per les províncies de Mendoza, Sant Joan i San Luis. Des d'un punt de vista històric i regional, Vila Dolores i tot el Departament Sant Javier (Còrdova) també han integrat esta regió, els llímits de la qual coincidixen pràcticament en una regió geogràfica i una identitat cultural i tradició històrica en comuna. Des de la firma del Tractat del Nou Que el seu a principis de 1988, la província de La Rioja[n 1] es va incorporar a la Regió del Nou Que el seu com a nou integrant, la qual cosa va durar fins a 2012. No obstant, deu notar-se que pese a la firma del tractat, este no ha produït cap canvi significatiu en la consideració social i tradicional, com tampoc en lo institucional, dels cuyanos, que consideren a la Rioja com a part del noroest argentí. Ademés, per l'accent mendocino i sanjuanino especialment, ademés dels modismes utilisats, esta regió té un dialecte que no està present en La Rioja, el cuyano.
Predomina un relleu montanyós d'escassa vegetació, en característiques climàtiques desérticas. Com a activitat econòmica predomina la de base agrícola, destacant la vitivinícola, sent esta zona la principal productora de vins de l'Argentina, per volum de caldos i superfície cultivada.[1] Existix també una creixent oferta de servicis turístics, relacionats en la bellea natural de la regió, i importants (en cantitat i calitat) centres acadèmics de nivell superior.
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Fundacions
[editar | editar còdic]Les capitals de les províncies que conformen Que el seu varen ser fundades per la cridada «Corrent de l'Oest»; és dir, que procedia directament del territori que hui és Chile, dependent de la Corona espanyola. El governador Francisco de Villagra va realisar una exploració a l'est de la Cordillera dels Vages en 1551, tendiente a establir una ruta que unira el port de Santiago de Nova Extremadura ubicat en Valparaíso i el de Santa María dels Buenos Aires, que en eixa época estava despoblado. En este encàrrec varen partir els capitans Pedro del Castell i Juan Jufré de Loayza Montesa, funcionaris del Regne de Chile, a prendre possessió efectiva dels territoris recorreguts per Villagra.
Pedro del Castell va fundar la ciutat de Mendoza del Valle de la Nova Rioja el 2 de març de 1561, que va ser refundada a l'any següent per Juan Jufré com a «ciutat de la Resurrecció», a dos tirs de arcabuz cap a l'oest de la fundació original de Mendoza. En la pràctica esta «refundació» es va reduir a un simple trasllat de Mendoza, pero li va permetre a Jufré rebre el premi real corresponent a la fundació de ciutats. Després de la fundació/trasllade de Mendoza, Jufré es va desplaçar uns 165 km cap al nort i va fundar Sant Joan de la Frontera el 13 de juny de 1562. El seu fill Luis Jufré de Loayza i Meneses sent tinent corregidor de Que el seu, va fundar en 1594 Sant Luis de la Punta dels Venados, nova extremadura de les possessions hispanoamericanes de l'oest suramericà. Este enclavament va ser durant llarc temps un poblat en perill, per la seua rodalia en les terres per les que es desplaçaven els indis pampes, que els seus malones atormentaven a la població i reduïen el seu ganado.[2]
En 1568 va ser fundat el Corregimiento de Que el seu, que va dependre de la Capitania General de Chile per un periodo de 210 anys, sent un dels onze corregimientos en que es subdividió el regne de Chile.[3]
Població
[editar | editar còdic]
Els enclavaments cuyanos varen ser poblats per espanyols i criollos chilens, i la veïna ciutat de Santiago va eixercitar per tant una tutela i primacia de fet i dret sobre elles, nomenant governadors i demés càrrecs públics d'entre els seus notables.
Mereix especial atenció el maltracte dispensat durant l'época hispànica primerenca als indis huarpes natius de la regió. Estos eren otorgats en encomana als pobladors, i molts varen ser traslladats a Santiago de Chile per a l'explotació de les mines de coure.[4]
D'acort a l'empadronament de població portat a terme entre 1737 i 1738, durant el mandat del governador de Chile Agustín de Jáuregui, en la província de Que el seu habitaven unes 60 mil persones aproximadament. Cens de 1813.
De Santiago de Chile a Buenos Aires
[editar | editar còdic]
Transcorregut el temps, es va lliberar el camí entre Sant Luis i Buenos Aires per mig de l'extensa pampa, i varen començar a circular les diligències i sent la ciutat de Mendoza una de les dos principals fàbriques de grans carretas per a transportar les importants mercaderies. Varen advertir llavors les autoritats reals espanyoles que la major distància en el port atlàntic entranyava menys perills que el creuament dels imponents Vages, per lo que en 1776 el nou Virreinato del Riu de l'Argent la capital del qual es va fixar en Buenos Aires, es va formar per disposició real en el corregimiento de Que el seu i atres territoris ubicats a l'est dels Vages i al sur del Perú i del Brasil portugués (Alt Perú, Buenos Aires, les actuals províncies del Llitoral, la intendencia del Tucumán (que comprenia des de Còrdova a Tarija), la Banda Oriental, el Paraguai i la Patagonia oriental.
El territori de l'antic corregimiento cuyano va ser convertit en l'Intendencia de Que el seu que incloïa a les províncies de Mendoza, Sant Joan i Sant Luis, en 1782, pero una reorganisació virreinal en 1783 va dissoldre la intendencia i va assignar el territori a l'Intendencia de Còrdova del Tucumán.
"En crear-se, per Real Cèdula de 1º d'agost de 1776. el Virreinato del Riu de l'Argent, la Província de Que el seu va deixar de formar part de la Capitania General de Chile, per a integrar la Intendencia de Tucumán: el Govern espanyol solucionava aixina i sabiament. dins de lleis geogràfiques i econòmiques, un problema creat per l'encert de la Conquista". Juan Luis Espill, La província de Que el seu del Regne de Chile, 1954.
La separació final de Que el seu respecte de la jurisdicció de Còrdova va ser efectiva només des de 1813, quan l'Assamblea de l'any XIII crea l'Intendencia de Que el seu en capital en Mendoza i comprenent els territoris de Mendoza, Sant Joan i Sant Luis. A raïl dels tumults de criollos americans provocades per l'invasió napoleònica d'Espanya, els ciutadans patricios de les províncies cuyanas varen decidir en els seus respectius cabildos sumar-se a la causa de l'independència.[2]
Independència argentina
[editar | editar còdic]El 10 d'agost de 1814 el general José de Sant Martín va ser elegit governador intendent de Que el seu, i una volta establit en Mendoza ademés de sus labores de govern habituals, es va dedicar a organisar l'Eixèrcit dels Vages en tropes remeses des de Buenos Aires, una important cantitat de milicians cuyanos i restants del Eixèrcit chilé independentiste, entre els que es trobava Bernardo O'Higgins, junt en la preparació de la llogística, armes, pertrechos i transports necessaris. Finalment en giner de 1817 va creuar els Vages per a desestabilisar el poder colonial espanyol en l'oest, prenent Santiago de Chile en 1817.[2] Sobre la base de dit eixèrcit, en 1820 formaria l'Esquadra Libertadora (en 4000 soldats chilens i 1500 argentins) que salparia des de Valparaíso (Chile), per a atacar les posicions espanyoles en el Perú, aplegant a apoderar-se de Llima en 1821.[5]
En 1816 es varen enviar diputats per províncies al congrés realisat en Sant Miguel de Tucumán que va presidir el sanjuanino Francisco Narciso Laprida, i el 9 de juliol es va declarar l'independència de les cridades Províncies Unides en Sud Amèrica.
Desmembramiento
[editar | editar còdic]Després de la partida del General Sant Martín en la seua campanya dels Vages, les províncies de Sant Joan i Sant Luis varen obtindre major autonomia encara que varen continuar depenent de Mendoza en forma nominal. Prova d'això és que en el Congrés que va declarar l'independència en 1816, els delegats varen assistir per la seua província d'orige i no com a representants de la intendencia en el seu conjunt.
Finalment, en març de 1820, les províncies de Mendoza, Sant Joan i San Luis es varen constituir com a províncies separades, es varen fer càrrec del seu propi govern, varen designar les seues pròpies autoritats i varen firmar acorts comprometent-se a respectar l'autonomia de cada província, donant per dissolta la Intendencia.
Després de la batalla de Cepeda, ocorreguda poc despuix de la dissolució de Que el seu com a unitat política, la política de les províncies cuyanas va ser principalment dominada per caudillos provincials —de la mateixa manera que en atres províncies argentines— lo que casi provoca que es reintegrara a Chile a petició d'ilustres mendocinos (vejau el símil com va succeir en el Partit de Nicoya i Costa Rica). Després de la caiguda de Juan Manuel de Roses, el llavors governador mendocino Allunte Mallea i els seus colegues, els caudillos sanjuanino Nazario Benavídez i puntano Pablo Lucero, varen enviar representants de la província per a integrar-se en la nova estructura política argentina. En 1851, varen participar en la firma del Acort de Sant Nicolás i en 1853, en promulgar-se la Constitució, es varen convertir en estats federats fundadors de la Confederació Argentina.
Llengua
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «OIV - Organisació Internacional de la Vinya i el Vi». Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2013. Consultat el 2 d'octubre de 2010. «Estadístiques»
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Horacio Videla, Història de Sant Joan, Acadèmia de l'Argent-UNSJ, Sant Joan 1976-1990
- ↑ Juan Luis Espill (1954), "La província de Que el seu en el Regne d'Argentina", Santiago
- ↑ Videla, Horacio; en "Història de Sant Joan" (Acadèmia de l'Argent-UNSJ, Sant Joan 1976-1990)
- ↑ Direcció de Biblioteques, Archius i Museus (Dibam). «L'Eixèrcit Libertador» (ASP). www.memoriachilena.cl. Consultat el 15 de maig de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuyo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>