Monument natural Pont del Inca
El monument natural Pont del Inca és un àrea natural protegida de la província de Mendoza en Argentina, adjacent a la localitat de Pont del Inca. Forma part del sistema vial Andino Qhapaqñan, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. El seu valor geològic, paisagístic i històric ho convertixen en una important traça d'identitat cultural per a esta regió dels Vages centrals.[1]
Característiques generals
[editar | editar còdic]L'àrea natural protegida està localisada en la cordillera dels Vages a una altitut de 2700 m s. n. m., entre els cerros Banderita Nort i Banderita Sur, en el departament Les Heras, districte Les Cuevas. Dista 183 km de la ciutat de Mendoza per la ruta nacional 7, prop del pas a Chile, i de l'entrada principal del parc provincial Aconcagua.
El lloc presenta grans atractius geològics i paisagístics, a on es destaquen un imponent pont natural i fonts hidrotermales que banyen i imprimixen la marge del riu Cuevas en un gran colorit. Debido a ello, en el XIX varis artistes, estudiosos i viagers varen plasmar obres, investigacions i relats en els seus recorreguts pel lloc, entre els que es destaca Darwin. A partir d'este periodo, ya comencen a denominar al lloc com a Pont del Inca, en relació en l'estructura natural i a relats antics vinculats en este parage, que formava part del recorregut de la ret vial incaica.
A principis de el XX comença l'explotació de les fonts termals com a estació termo balnearia, per mig de la construcció d'un luxós hotel, una iglésia, un conjunt de banys anexats a l'estructura natural i un túnel que comunica l'hotel en els banys. El pabelló dels banys està constituït per piletas separades, cada una en prens d'alvertents distints a on broten les aigües termals.
En 1965, es desencadena l'abandó definitiu del lloc, per una llau que ocasiona grans destrosses en l'estructura de l'hotel. Durant molts anys, l'accés al pont natural i als banys, que no varen ser afectats per la llau, no estava restringit i qualsevol visitant podia recórrer i utilisar les instalacions. En l'any 1991 el monument és declarat «zona intangible» i l'accés està condicionat per criteris de conservació i seguritat. En l'actualitat el monument és visitat per mils de turistes a l'any, i solament es pot contemplar des de la part norest del riu Cuevas.
Pont natural
[editar | editar còdic]
L'estructura natural forma un arc suspés a 19,2 m sobre el nivell del riu, posseïx una llongitut de 53,4 m, un ample de 27,6 m i una gruixa de 10,2 m.[2] Presenta un perfil redonejat i asimètric, la coberta del qual ostenta d'un colorit particular en els tons del vert, taronja, groc i ocre, teñir pel creiximent de comunitats microbianas i de les aigües termals que depositen capes de minerals sobre la seua superfície. Ademés, en la part baixa del pont pender una série d'estalactites, inflorescència càlciques i en hivern agulles de gèl.[3] La seua estructura està composta principalment per travertino i material detrític cementado, relacionats en l'acció termomineral de les aigües que irrigan la geoforma. Esta complexa estructura natural, coneguda des de temps precolombinos, ha despertat a lo llarc de l'història l'interés de naturalistes i investigadors en la busca d'una explicació per a la seua génesis.[4]
Des de mediats de el XIX, diversos autors com Darwin,[5] Schiller,[6] Kittl,[7] Monteverde,[8] Aguirre Urreta i Ramos[9] varen plantejar la possible génesis del pont natural. En la teoria més recent, Fauqué[10] propon que la génesis està associada als grans fluix de materials clásticos que es varen depositar en la vall del riu Cuevas, provinent dels megadeslizamientos originats en la paret sur del mont Aconcagua, els quals varen provocar represamientos que varen favorir localment la cementación de dits fluix a partir de les aigües termals.[2] El procés de formació hauria començat fa aproximadament 14.798-13.886 anys AP, en l'inici de la cementación dels depòsits i l'obertura de l'arc que conforma al pont fa aproximadament 8.620-8.254 anys AP, per l'acció de l'ona erosiva retrocedente del riu Cuevas.[10]
Si be existixen diverses hipòtesis sobre el seu orige, totes presenten com a factor comú el rol del riu Cuevas com a moderador de l'estructura en arc i la participació de les aigües termals en la generació dels depòsits de travertino i detrito cementado que conformen la geoforma. El procés de deposición de travertino s'inicia quan l'aigua termal sorgix a la superfície i entra en contacte en l'atmòsfera i llibera CO2 dissolt, reacció que és acompanyada per la precipitació de CaCO3. Com a mostra el treball de Ferrari,[11] este procés físic-químic de deposición de CaCO3, també és promogut pels processos fotosintéticos de comunitats microbianas que creixen en la superfície.
En l'actualitat, dins de l'ambient geotermal del monument es diferencien quatre surgencias principals (Vore figura).[1] Cada fluix d'aigua termal sorgix a la superfície i durant la seua circulació a través del pont, abans de caure al riu Cuevas, produïxen les condicions físiques, químiques i biològiques propícies per a la generació de depòsits de travertinos. En este sentit, Pont del Inca és considerat un «sistema geobiológico», en la formació del qual interactuen processos biològics, físics, químics i geològics.[12] Per lo tant, com explica Lannutti[1] la morfologia del pont natural és la resultant d'un equilibri entre els agents erosivos -naturals i antrópicos- que desgasten i modelen el material de l'estructura i els processos geobiológicos de formació de travertino i cementación que l'engrossen i la reforcen. En periodos de sequia o durant l'alteració original dels fluix hidrotermales naturals, els cabals de les aigües es veuen afectats, per lo tant, els processos erosivos prevalen front als processos de deposición que restituïxen i consoliden el material consolidante, promovent aixina la deterioració del pont natural.
Els depòsits de travertino d'orige termal poden classificar-se d'acort a la seua morfologia en: montículs termals, fissures, cascades, preses, depòsits llacustres, depòsits paludales, ruditas i clastos cementados i espeleotemas.[13] Existixen casos particulars, a on els depòsits en cascades generen ponts naturals de travertino, denominats Yerköprü (pont de terra en idioma turc). Pont del Inca si ben no és estrictament un Yerköprü pel seu singular procés de formació, presenta característiques comunes en estes formacions, fonamentades en la deposición de travertino com a material estructural produït per la surgencia d'aigües termals en valls estretes, per a on descendixen rius turbulentos, que imprimixen un arc sobre la part baixa de la geoforma.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Tesis de Doctorat. Universitat Nacional de Que el seu, Facultat d'Ingenieria: 231 p..
- ↑ 2,0 2,1 Andean Geology.47(2)
- 446.ISSN 0718-7106.doi:10.5027/andgeoV47n2-3131.Consultat el 28 de juliol de 2020.
- ↑ «Pont del Inca». Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2015. Consultat el 18 de febrer de 2018.
- ↑ In Llocs d'Interés Geològic de la República Argentina, Servici Geològic Miner Argentí (SEGEMAR), Anals 46: 203-214. Buenos Aires.
- ↑ John Murray: 512 p. Londres..
- ↑ Vorläufige Mitteilung. Neues Jahrbuch für Mineralogie, Paläontologie und Geologie, Beilage Band 24: 716-736..
- ↑ Revista Minera 12 (3-4): 110-122. Buenos Aires..
- ↑ Revista L'Ingenieria 866: 775-791. Buenos Aires.
- ↑ Anals de la Direcció Nacional del Servici Geològic, Subsecretaria de Mineria 24 (15): 471-480. Buenos Aires.
- ↑ 10,0 10,1 Revista de l'Associació Geològica Argentina 65 (4): 691-712..
- ↑ Ferrari, S.G. Italià, M.C. Silva, H.J. (2002). Effect of a cyanobacterial community on calcium carbonate precipitation in Pont del Inca (Mendoza, Argentina), Division of Biology, Faculty of Science, University of Zagreb. OCLC 789670309.
- ↑ Near Surface Geophysics.15(2)
- 175–186.ISSN 1569-4445.doi:10.3997/1873-0604.2017004.Consultat el 28 de juliol de 2020.
- ↑ Springer Science and Business Mija: 445 p. Berlin.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monumento natural Puente del Inca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.