Estalactita
Una estalactita és un espeleotema que penja del sostre d'una cova. Es forma com a resultat dels depòsits minerals continus per l'aigua que es filtra, etc.
Estalactites càlciques
[editar | editar còdic]Tota estalactita comença a crear-se en una simple gota d'aigua mineralizada. Quan la gota cau, deixa darrere d'ella un fi reguero de calcita. Cada gota successiva que es forma i cau deposita una atra chicoteta capa de calcita. Finalment, estes capes formen un estret tubo (0,5 mm). Estos menuts tubos poden créixer una columna secundària d'acreció o pilar.
En les coves de Nerja (Màlaga) es troben algunes de les estalactites més llargues conegudes.
Varietats
[editar | editar còdic]Les varietats són moltes encara que algunes més habituals reben noms particulars, tals com:
- els macarrones, són tubos rectes d'uns milímetros en conducte interior. Poden alcançar metros de llongitut i el seu creiximent pot donar lloc a una estalactita cònica clàssica.
- les pinyes o estalactites bulbosas es formen quan una estalactita creix sumergida, en part, en aigua, creant una acrección en la punta.[1]
- les estalactites deflectadas o anemolitos es formen, segons es creu, per corrents d'aire que fan que l'estalactita no creixca recta sino en una certa curvatura;[2]
- Les ubres, naps o remolaches no són realment una varietat d'estalactita sino, possiblement, l'unió d'un escut en una estalactita.[3]
-
Vàries pinyes, o estalactites bulbosas s'han format en un estany ya retirat en una cova d'Iran.
-
Un macarrón, començ de lo que podria aplegar a ser una estalactita.
-
Estalactites deflectadas, no és segur el seu orige encara que podria ser per fortes corrents d'aire.
-
Ubres, naps o remolaches. Realment no es coneix el seu génesis encara que se sospita que podria ser una estalactita a la que se li ha unit un escut.
Estalactites d'atres minerals
[editar | editar còdic]Les estalactites no es formen solament en cavernes càrstiques naturals poden formar-se en qualsevol cavitat, natural o artificial, que tinga aportes d'aigua carregada de minerals que puguen precipitar. D'esta manera, podem vore chicotetes estalactites en mines antigues, o en tubos volcànics de certa edat, encara que són formacions molt més modestes que els seus equivalents en les cavitats càrstiques.
Poden ser de materials com l'algeps, sent en este cas coneguts eixemplars de varis metros de llongitut, com els de la cova mexicana de Lechuguilla. Si es formen a partir de sal no adquirixen tamanys tan grans per la forma de cristalisació d'este mineral.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fundació Cova de Nerja. Institut d'Investigació,, p. 4
- ↑ «Deflected stalactites» (en anglés). The virtual cave. Consultat el 20 de novembre de 2012.
- ↑ Fundació Cova de Nerja. Institut d'Investigació,, pp. 7-8
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estalactita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.