Calcita

Estructura cristalina de la calcita

La calcita és un mineral format per carbonat càlcic (CaCO₃), de la classe 5 de la classificació de Strunz, els cridats minerals carbonat i nitrat. A voltes, s'usa com a sinònim calcàrea, encara que és incorrecte puix esta última és una roca, no un mineral. El seu nom ve del llatí calx, que significa calç viva. És el mineral més estable que existix de carbonat de calcio, front als atres dos polimorfos en la mateixa fòrmula química encara que distinta estructura cristalina: el aragonito i la vaterita, més inestables i solubles. La calcita és molt comuna i té una àmplia distribució per tot el planeta, es calcula que aproximadament el 4 % en pes de la corfa terrestre és de calcita. Presenta una varietat enorme de formes i colors. Es caracterisa pel seu relativament baixa durea (3 en la escala de Mohs) i per la seua elevada reactivitat inclús en àcit dèbils, tals com el vinagre, ademés de la mencionada prominent divisió en moltes varietats —s'han descrit centenars— segons les impurees d'ionés metàlics que pot dur. La millor propietat per a identificar a la calcita és el test de l'àcit, puix este mineral sempre produïx efervescència en els àcit. Pot amprar-se com a criteri per a conéixer si el ciment de roques areniscas i conglomerats és de calcita. El motiu d'això és la següent reacció:

CaCO₃ + 2H⁺ → Ca²⁺ + H₂O + CO₂ (gas)

a on el diòxit de carbono produïx bombetes en escapar en forma de gas. Qualsevol àcit pot produir este resultat, pero és recomanable usar el àcit clorhídric diluït o el vinagre per a este test. Atres carbonat molt pareguts, com la dolomita, no produïxen esta reacció tan fàcilment.

Varietats

La calcita és l'extrem càlcic d'una série de solució sòlida càlcic-manganésica en l'atre extrem de rodocrosita (MnCO₃). Els minerals d'esta série poden ser considerats com a varietats de calcita.Plantilla:Referenciar

Existixen tantes varietats de calcita que és impossible descriure-les totes elles, encara que algunes són més conegudes com per eixemple la seua forma més comuna, el cristal escalenoedro també cridat dent de gos, que presenta la forma d'una dipirámide en certa semblança a les dents dels cánidos, d'ahí el seu nom. El denominat ónix mexicà és una varietat de calcita usada en propòsits ornamentals, puix es talla en facilitat en chicotetes figures, gots i atres objectes comuns. No es deu confondre en el verdader ónix, varietat de cuarzo semipreciosa. Una atra varietat molt comuna és el cridat espato d'Islàndia, que són fragments de calcita totalment incoloros i transparents. Va ser descrita en cavitats basálticas d'Islàndia i mostra en molta claritat el fenomen de la birrefringencia o refracció doble.

Ambient d'extracció

Els seus cristals es troben en la majoria dels depòsits sedimentarios geològics o be com a mineral de substitució format en molts atres ambients, encara que lo més comú és que aparega sense ser visibles els seus cristals com a material massiu formant roques calcàrees, a on és el component fonamental i casi únic mineral d'esta roca. Com a depòsit sedimentario de tipo químic per mig d'evaporament de solucions molt riques en bicarbonato càlcic forma la calcàrea química, encara que també pot formar-se per l'activitat dels organismes marins que formen els seus closcas de carbonat càlcic i en morir sedimentan estes donant lloc a les anomenades calcàrees organogénicas. També pot sofrir metamorfisme regional o de contacte i transformar-se en marbre per recristalización de la calcita, i rara volta forma roques ígneas (carbonatitas). També és un mineral comú en filons hidrotermals de baixa temperatura, associada a sulfur. En les covas de paisages càrstics es formen depòsits de calcita molt característics, les cridades estalactitas, estalagmitas, columnes, travertinos, etc. La cridada aigua dura, és un aigua trobada en regions riques en calcita i que conté una alta concentració de calcio. Si esta concentració és molt elevada, l'aigua no fa bromera en contacte en el sabó.

Localisació, extracció i usos de la calcita

Es localisa en pedreres repartides pel món sancer. És fàcil trobar com a minerals associats els següents: siderita, cuarzo, pirita, prehnita, fluorita, dolomita i baritina. Molt explotat en pedreras de les que s'extrau en gran cantitat per a una àmplia varietat d'usos, des d'utilisació per a fabricar ciments i morters, tal com pedres de construcció de calcàrea i marbre, rocalla i grava també per a la construcció, abonaments agrícoles per a terres massa àcides, o inclús la calcita transparent per a l'indústria òptica com a prismes polarisadors de microscopis. La calcàrea fosa s'usa també en l'indústria metalúrgica del acer i en la fabricació de vidre. La majoria dels cristals d'espato d'Islàndia procedixen de Mèxic. Hi ha eixemplars de cristals notables en vàries localisacions d'Estats Units, en Sajonia (Alemània), en Brasil, Guanajuato (Mèxic), Cornualles (Anglaterra), Índia i molts llocs d'Àfrica. La calcita és un dels millors minerals tipo per a coleccions, puix hi ha moltes formes interessants i varietats, aixina com colorits i bells espècimen. Són relativament fàcils d'identificar pels coleccionistes per la seua doble refracció i per la seua reacció en àcit. Aixina i tot, es deu anar en conte ya que tal reacció decolora l'àrea la qual ha tingut contacte en l'àcit i disminuïx la suavitat i lluentor, inclús pot aplegar a descompondre-la en chicotets trossos d'arena. Per la seua bellea també ha segut amprada la calcita per a tallar esculturas. Recentment s'ha conseguit un experiment d'invisibilitat en chicotets objectes com a clips i alfileres utilisant dos fragments de calcita i refractando la llum.

Galeria d'imàgens

Erro al crear miniatura:

Alguns hàbits de la calcita.

Vore també

Referències

Enllaços externs

Galeria d'imàgens de calcites en Internet:

unizar. es/calcita/ mindat. org/gallery. php? min=859 com/specimens/picshow. php? id=183, com/specimens/picshow. php? id=184

Este artícul conté una traducció derivada de «Calcita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.