Alabastre
El alabastre, paraula que prové del llatí alabastrum,[1] és una varietat de sulfat de calcio, del aljez o de pedra d'algeps (sulfat càlcic hidratado) que es presenta baix forma compacta, contràriament a la selenita, que és una varietat fibrosa. El seu nom prové del grec antic αλάβαστρος («alabastre»), que designava una vasija sense torres, puix l'alabastre era utilisat per a elaborar vasijas de perfum sense torres.
L'alabastre, com el aljez, o pedra d'algeps, es ralla en l'ungla (durea Mohs 1,5 a 2). El seu sistema cristalí és monoclínic. Esta varietat de aljez de gra fi s'extrau de pedreres espanyoles, angleses o de la Toscana. L'alabastre s'ampra com a pedra decorativa. El seu blandura permet tallar-ho en formes molt elaborades. Soluble en l'aigua, no pot amprar-se en l'exterior.[2]
La calcita
[editar | editar còdic]
La calcita és el «alabastre dels antics» o «alabastre de la Bíblia» o també «alabastre de l'Est», ya que els primers objectes que es coneixen en alabastre procedixen de Propenc Oriente. Molt buscada per a l'elaboració de chicotetes vasijas de perfum o ungüent, cridats alabastra, possible orige de la paraula «alabastre».
Un sarcòfec tallat en un sol bloc de calcita figura en la colecció del museu Soane, en Londres. Va ser descobert per Giovanni Belzoni en 1817, en la tomba del faraó Seti I, no llunt de Tebas, i comprat per Sir John Soane despuix d'haver-ho propost, sense èxit, al British Museum. La pedra s'extrea prop de Tebas, en la ciutat que els grecs renombraron Psinaula o Alabastron.
L'alabastre s'amprava per a elaborar gots canopos egipcíacs i atres tipos de gots sagrats o funeraris com per eixemple els trobats per Howard Carter en la tomba de Tutankamon en 1922.[3]
En l'Amèrica prehispánica, els mayas i aztecas elaboraven objectes d'alabastre.
Atres usos
[editar | editar còdic]Una de les característiques principals que fan que l'alabastre siga apreciat és el fet de que és translúcido. Les iglésies en lloc de cristals tenien làmines d'alabastre. La relativa blandura d'este material permet que es puga llaurar inclús en l'ungla. Un dispositiu especial de refredat impedix que els panels es tornen opacs baix l'efecte de la calor.
També es fabriquen tulipas i plafons en el rubro de l'allumenament, les quals són part de les anomenades «aranyes» de bronze. Es pot usar per a fer taulells en les habitacions o per a fer objectes decoratius.
Les imàgens del retaule major del Santuari de Torreciudad (1975) estan esculpidas en alabastre, material comú en la comarca. Són obra de l'escultor català Joan Mayné.[4]
Extracció de l'alabastre
[editar | editar còdic]Gran part de l'extracció mundial d'alabastre es realisa en Aragó (Espanya), en el Baix Aragó Històric i Ribera Baixa de l'Ebre (Terol i Saragossa), en localitats com Gelsa, Quint, Fonts d'Ebre, Azaila, La Pobla de Híjar i Albalate de l'Arquebisbe. L'explotació es fa per mig de pedreres. En ser un mineral molt soluble en aigua, el relleu s'erosiona en facilitat. S'exporta a banda d'en peces elaborades, en gran cantitat en blocs en bruto per a realisar jade fals molt apreciat en Àsia i el món àrap, per mig d'un procediment que ho endurix i ho teñir en colors diversos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 11. ISBN 978-84-460-0924-5.
- ↑ (1733) Acta Eruditorum, Leipzig, p. 41.
- ↑ (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 11. ISBN 978-84-460-0924-5.
- ↑ torrecieudad.org (ed.): «Ha fallit Joan Mayne, escultor del retaule». Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2016. Consultat el 16 de novembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alabastro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.