KV62

La tomba KV62, situada en el Valle dels Reis (Egipte), és una tomba real egipcíaca que conté la mòmia de Tutankamón. Va ser descoberta en 1922 per Howard Carter baix els restants de les vivendes dels treballadors de l'época ramésida, lo que la va salvar dels saquejos d'eixe periodo. Com a senya curiosa, Carter va conseguir fotografiar algunes ofrenes florals que es varen desintegrar en tocar-les.

La tomba consta de quatre sales i estava plena d'objectes, pero en desorde. Pel seu estat i al método meticuloso d'estudi de Carter, es va tardar huit anys en buidar-la i traslladar al Museu Egipcíac d'El Caire tot lo trobat, més de 5000 peces, inclosa la caraça funerària de Tutankamón d'or massiç.

Es diu a sovint que la tomba de Tutankamón mai va ser saquejada, pero açò no és exacte: de fet ho va anar per lo manco dos voltes no molt despuix del sepeli, ya que hi ha evidències de que en les portes sagellades es va practicar una obertura en els cantons superiors, que va ser precintada de nou més alvance. S'ha estimat que el 60 % de les joyes depositades en la cridada "Tesoreria" varen ser furtades, i que els funcionaris de la necròpolis embalaron de forma precipitada les que es varen salvar.^[1] Les portes exteriors de les capelles, que incloïen els ataüts jerarquizados del rei, es varen deixar obertes i sense sagellar.

Sembla ser que, despuix d'un dels robos, alguns artículs de la KV62 es varen depositar en la tomba KV54.

Descobriment

En 1907, just abans del descobriment de la tomba d'Horemheb, l'equip de Theodore M. Davis va trobar una chicoteta cambra, la cridada KV54, contenint objectes funeraris en el nom de Tutankamón. Pensant que era la tomba d'este faraó, Davis va concloure l'excavació.^[2]

L'arqueòlec britànic Howard Carter (a les órdens de Lord Carnarvon) va descobrir la tomba de Tutankamón en la Vall dels reis el 4 de novembre de 1922, prop de l'entrada de la de Ramsés VI, la KV35. La troballa va renovar l'interés del món occidental per l'egiptologia. Carter va avisar a Carnarvon i el 26 de novembre abdós hòmens varen ser els primers en entrar en la tomba en 3300 anys. Llavors, va exclamar la seua famosa frase: «Veig coses maravelloses».

Despuix de semanes d'excavació cuidadosa, el 20 de març de 1923 Carter va obrir la cambra interior i va descobrir el sarcòfec del faraó.

Des de que va aparéixer el primer tram d'escala el 4 de novembre de 1922, l'alvanç de l'excavació va ser llent i minuciós, concloent el 8 de novembre de 1930, data en que es varen traure els últims objectes.^[3]

Descripció

La tomba no sembla haver segut dissenyada per a un faraó, sembla la d'un noble que haja segut adaptada de forma precipitada, com indica el fet de que només varen ser pintades les parets de la cambra del sarcòfec, a diferència d'atres tombes reals en que tots els seus murs tenen escenes del Llibre dels morts.^[4]

Accés

L'escala d'accés partix d'una chicoteta plataforma i consta de 16 escalons que duen a la primera porta sagellada i enyesada, en mostres de haver segut violada i regrés a sagellar en dos ocasions.

Corredor i antecámara

Més allà del primer llindar, un passadiç descendent conduïx a una segona porta sagellada, i despuix d'ella a la sala que Carter va cridar «antecámara». Va ser utilisada originalment per a depositar el material de l'embalsamamiento del rei, que despuix dels robos va ser traslladat a l'interior de la tomba o a la KV54.

Les parets estan sense decorar; Carter la va descriure com «un caos organisat». Contenia més de 600 objectes entre els que hi havia tres llits fúnebres, plaques en forma de hipopótam representant a Tueris, de vaca (Hathor) i de lleopart. També es trobaven quatre carros desmontats, un per a caça, un atre de guerra i dos destinats a les desfilades.

Sobre la paret de dreta, al fondo, rastres d'excavació abandonada indiquen que es pensava ampliar cap al nort uns dos metros. Al principi d'esta paret es troba accés a la cambra funerària, que les seues característiques informen també de l'obertura proyectada.

Anex

A l'esquerra de la paret del fondo de l'antecámara, hi ha un chicotet pas, rodejat en traços negres que delimiten l'obertura que hauria de tindre la porta una volta terminada, que permet l'accés a una atra habitació el sol de la qual té un nivell de 90 cm per baix de l'anterior. Cridada «anex» per Carter, est va descriure l'existència de traços rojos sobre les parets. Contenia, en desorde, cistelles, gerres de vi, una vaixella de calcita, perfums, maquetes de barcos i ushebtis: 280 grups d'objectes que sumaven en total dos mil peces.

Cambra del sarcòfec

Esta habitació està situada en un desnivell d'un metro i contenia 300 objectes ademés del sarcòfec situat en el centre. És l'única decorada, i cada una de les parets, enyesadas i pintades, simulen casetes en distintes escenes el fondo de les quals és groc or, en un estil diferent al tradicional decorat de les tombes. Representen escenes del Llibre dels morts:

Paret de la dreta, Anubis, Isis i Hathor.
Paret del fondo, estan Nut i Tutankamón que, seguit pel seu Ka, és dut al regne dels morts per Osiris.
Paret de l'esquerra, Ai en funcions de sacerdot està practicant el ritual de l'obertura de la boca.

Quatre capelles de fusta recobertes d'or, encaixades una en una atra, cobrien un sarcòfec de quarsita roja que contenia tres ataüts momiformes, de fusta chapada de làmines d'or els dos primers i d'or massiç el tercer. Dins descansava la mòmia del jove faraó, en el cap i els muscles coberts per la célebre caraça d'or.

La capella externa medix 5,08 x 3,28 x 2,75 m i 32 milímetros de gruixa, ocupava casi tota la cambra deixant lliures 60 cm als extrems i menys de 30 en els costats.

La quarta capella té 2,90 m de llarc i 1,48 m d'ample. Les parets varen ser adornades en la processó fúnebre del rei, i en el seu sostre estava Nut, abraçant en les seues ales el sarcòfec extern.

Fòra de les capelles hi havia onze rems per a la "barca solar", flascos de perfums, llànties decorades en el deu Hapy i atres objectes.

Parets de la cambra del sarcòfec

La paret nort de la cambra funerària. A l'esquerra, Tutankamón, seguit de la seua ka (un aspecte de la seua ànima), abraça al deu Osiris. En el centre, Tutankamón saluda a la deesa Nut. A la dreta, Ai realisa l'Obertura de la Boca per a Tutankamón.
La paret este de la cambra funerària mostra a funcionaris de la cort arrastrant la mòmia de Tutankamón fins a la seua tomba.
La paret oest de la cambra funerària representa a dotze babuinos d'Amduat. La caseta a on es colocava un dels "rajoles màgiques" originalment estava lluït i tenia un text escrit, que Carter va retirar.
Reconstrucció de les escenes del mur sur de la cambra funerària, basada en la decoració mural restant i fotografies de Carter i Burton. A la dreta, Tutankamón saluda a la deesa Hathor, seguit d'Anubis. A l'esquerra, tres figures es troben darrere de la deesa Isis. El costat esquerre del mur estava pintat sobre el tabic divisori i va ser demolit per Carter per a retirar els santuaris de la cambra funerària.

Cambra del Tesor

Una atra chicoteta habitació, cridada «cambra del tesor» per Carter, contenia al voltant de 500 objectes, el més important dels quals és el Templete canópico de Tutankamón, que els seus quatre costats estan decorats en imàgens de les deeses Isis, Neftis, Serket i Neit, i que contenia el cofre, que a la seua volta albergava els quatre gots canopos en les vísceres del faraó.

Bibliografia

Carter, Howard (1927 [1976]) La tomba de Tutankamon (The tomb of Tutankhamen). Destí, Barcelona.
Donadont Rovert, Anna María (1981 [1982]) La vall dels reis (La Valle dei Re). Documents d'Art. Cupsa, Madrit.
Jacq, Christian (1992 [1994]) La Vall dels Reis. Les tombes dels faraons desvelen els seus misteris (La Vallée dones rois. Histoire et découverte d'unix demeure d'éternité.). Martínez Roca, França.
Rachewiltz, Boris de (1965 [1967]) La Vall dels Reis (La Valle dei Re i delle Regine). Albaicín-Sadea, Granada.
Tyldesley, Joyce (2012) La maldicció de Tutankamon. El història d'un rei egipcíac (Tutankhamen's Curse: The Developing History of an Egyptian King). Ariel, Espanya.
XIX Congrés Gnóstico Internacional d'Antropologia (2009) Guia del Viager. Edicions Gnósticas d'Espanya, Barcelona.

Referències

↑ De fet, es varen equivocar en rotular-les, segons les inscripcions que varen deixar en les caixes.
↑ En 1912 Davis va publicar detalls d'abdós busques, en les que afirmava Me temo que el Valle de los Reyes está ya agotado. (Davis, Theodore M. (2001). The Tombs of Harmhabi and Touatânkhamanou, Duckworth Publishing. ISBN 0-7156-3072-5.)
↑ Diaris de Howard Carter (1922-1930). «Tutankhamun: Anatomy of an Excavation» (en anglés). Archivat des de l'original, el 18 de maig de 2007. Consultat el 06, 12, 2007.
↑ American University El Caire (2006). «Theban Mapping Project» (en anglés). Archivat des de l'original, el 12 de decembre de 2007. Consultat el 06, 12, 2007.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «KV62» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] De fet, es varen equivocar en rotular-les, segons les inscripcions que varen deixar en les caixes.

[2] En 1912 Davis va publicar detalls d'abdós busques, en les que afirmava Me temo que el Valle de los Reyes está ya agotado. (Davis, Theodore M. (2001). The Tombs of Harmhabi and Touatânkhamanou, Duckworth Publishing. ISBN 0-7156-3072-5.)

[3] Diaris de Howard Carter (1922-1930). «Tutankhamun: Anatomy of an Excavation» (en anglés). Archivat des de l'original, el 18 de maig de 2007. Consultat el 06, 12, 2007.

[4] American University El Caire (2006). «Theban Mapping Project» (en anglés). Archivat des de l'original, el 12 de decembre de 2007. Consultat el 06, 12, 2007.

[1]

[2]

[3]

[4]