Valle dels Reis

Valle dels Reis

La Vall dels Reis (en àrap: Uadi Abwāb Al-Muluk (وادي أبواب الملوك) lit. Valle de les Portes dels Reis) és una necròpolis del antic Egipte, en les rodalies de Luxor, a on es troben les tombes de la majoria de faraons del Imperi Nou (dinasties XVIII, XIX i XX) i d'alguns animals. Popularment era conegut pels egipcíacs com Ta-sekhet-ma'at (Gran Camp).

Forma part del conjunt denominat Antiga Tebas en les seues necròpolis, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 1979. Es troba situat en la zona desértica (Desheret, la «Terra Roja») de la vora occidental del Nilo, front a Tebas (moderna Luxor), en el cor de la necròpolis. La vall es compon de dos valls: la Vall Este, a on es troben les tombes enumerades en el còdic KV (King's Valley), i l'Entanque Oest, en les tombes designades en WV (West Valley). La vall està dominada pel tossal en forma de piràmide que els egipcíacs cridaven Dehenet-Imenet, «el Cim d'Occident», actualment el-Qurn; allí morava la deesa cobra Meretseger, "La que ama el silenci", protectora de la necròpolis. Esta piràmide natural i els hipogeus del Valle recorden els antics enterrament en les grans piràmides de Menfis.

Per una atra part, elloc està místicamente relacionat en els grans temples de Tebas, en la vora oriental d'el Nilo. Traçant una llínea recta des del temple de Karnak cap a l'oest, despuix de creuar el riu alcança Deir el-Bahari en el temple funerari d'Hatshepsut i finalment la Vall dels Reis, materialisant-se aixina la dualitat oriente-occident característica de la cosmologia egipcíaca: l'est, lloc del naiximent del sol, és l'assent de la vida, la «Terra Negra» fèrtil (Kemet), territori d'Horus, deu de l'equilibri i l'orde, creador de la civilisació egipcíaca; pel contrari, l'oest, per a on el sol es posa, és la «Terra Roja» estèril, desértica, domini de Seth, el senyor de l'inframón i deu dels morts.

Orígens: la dinastia XVIII

El primer rei conegut que va abandonar la necròpolis de Dra Abu el-Naga va ser el tercer faraó de la dinastia XVIII, el gran Thutmose I, que, entorn a l'any 1500 a. C. (va governar de 1504 a 1492 a. C.) va encarregar a la seua mà dreta i arquitecte real Ineni la construcció de la seua tomba en mig del major secret. El propi Ineni es jacta de la seua eficàcia afirmant: ningú em va vore, ningú em va sentir. En un principi és possible que es pensara en la Vall dels Reis com un cementeri familiar, no solament dedicat als reis. Prova d'això són les numeroses tombes menors, casi totes de temps de la dinastia XVIII, en les que sense dubte varen deure ser enterrats reines, príncips i princeses, aixina com alguns nobles privilegiats i fins a les mascotes d'Amenofis II (gossos, mones i aus). Seria solament a partir de la fundació del Valle de les Reines quan la cantitat de personages no reals enterrats en la Vall dels Reis descendix dràsticament.

Tomba de Sethy I, potser la més bella del Valle dels Reis.

Tomba de Tutankamón, la més coneguda de tot el Valle.

Erro al crear miniatura:

Tomba de Thutmose III, famosa per les seues pintures estilisades.

Les tombes de la dinastia XVIII han segut, en la seua gran majoria, de les últimes en ser descobertes. Açò es deu a lo ben que varen dissimular la seua entrada els constructors de tombes, i a les enrunes que varen caure en els llindars en el pas del temps, bloquejant aixina les entrades. Aixina i tot, que se sàpia, tan sol dos d'elles (les tombes 46 i 62, abdós d'esta época) varen mantindre tots els seus tesors i ocupants indemnes i a resguart de saquejadors. La Vall dels Reis va sofrir en temps d'esta dinastia algunes tentatives de ser abandonat: es creu que Thutmose II va construir la seua tomba en un atre lloc; Amenhotep III ho va fer en la Vall Occidental, alluntant-se de la tradició; i inclús Akenatón, en traslladar la capitalitat a Aketatón, la seua nova ciutat construïda en mig del desert, va dissenyar una necròpolis en la moderna Tell el-Amarna. És possible que, ometent els motius religiosos i polítics concernents a Akenatón, els atres intents anaren deguts a l'aparició dels primers saquejadors de tombes, que ni tan sols els soldats reals i les guàrdies nocturnes podien evitar.

Les dinasties XIX i XX

Seria en les noves dinasties quan la Vall dels Reis experimentaria un profunt canvi. Les tombes passarien a ser de disseny completament recte (al contrari que les de la dinastia XVIII, a on solen presentar acodamientos), en lo que la seua entrada és molt més fàcil de descobrir que la dels seus antecessors. Açò provocaria un gran aument en els robos, i les tombes ya ben conegudes des de l'antiguetat serien precisament les d'esta época. Pese a que Tebas va perdre la capitalitat a favor de Pi-Ramsés, en el delta d'el Nilo, els reis varen seguir mantenint la necròpolis i construint els seus temples funeraris en la vora occidental tebana. No obstant, les coses estaven canviant, els monarques s'desentender cada volta més de l'antiga capital i els sacerdots d'Amón anaven adquirint el control. A la parell, Egipte s'estava debilitant, i la fam i la pobrea començaven a fer la seua aparició en les classes populars. L'incapacitat de molts faraons, les tensions en els sacerdots i membres de la noblea local, el perill d'una invasió, aixina com la carestia acabarien per colapsar l'Imperi Nou en el regnat de l'últim gran faraó, Ramsés III. Va ser llavors quan es varen tindre notícies de la primera folga coneguda de l'Història Universal, quan els constructors de tombes varen exigir més menjar i un salari millor. Els següents faraons de la dinastia XX, fins a Ramsés XI, poc o res varen fer per canviar la situació. Tebas s'asfixiava, i els temors que es preveen ya des de feya sigles, es varen fer realitat: el Sum Sacerdot d'Amón es autoproclamó autònom i, com un verdader rei sense corona, es va escindir del nort del país. Ramsés XI, que estava construint la seua tomba en la Vall dels Reis, mai va aplegar a ocupar-la. Tant la necròpolis real com l'Imperi Nou havien desaparegut, 430 anys despuix del regnat de Thutmose I.

L'oblit

Els reis de la dinastia XXI varen traslladar la capital a Tanis, abandonant Tebas i deixant l'Alt Egipte baix el control dels Sums sacerdots d'Amón, i el principal problema que varen tindre que atallar va ser el dels lladres de tombes. L'inestable situació del país, que ya mai més tornaria a ser un gran imperi, estava provocant que bandes, cada volta més agressives i menys temeroses dels castics que pesaven sobre els saquejadors, furtaren les tombes i destrossaren les mòmias. L'escàndal era tal que inclús hi havia membres de l'administració local implicats en el robo de tombes. La prioritat era protegir la necròpolis més important, la Vall dels Reis, i aixina es va fer. El Sum Sacerdot d'Amón Pinedyem II va ordenar traslladar les mòmies reals de les seues tombes a vàries taiboles per a posar-les fòra de perill. Ignorem quànts d'estes taiboles va haver, pero s'han trobat dos depòsits, en els que es varen trobar les mòmies de casi tots els faraons del Imperi Nou, d'alguns Sums Sacerdots i de varis familiars. Estes troballes tan valioses es varen produir en la tomba número DB320 de Deir el-Bahari i en la 35 del propi Valle dels Reis.

Redescubrimiento

Vàries tombes del Valle dels Reis varen permanéixer obertes des de l'Antiguetat. Estes serien objecte de visites per part de turistes grecs i romans, que no varen dubtar en inscriure els seus noms en les sals de tals tombes, i inclús després els cristians habitarien en elles, com és el cas d'alguns ermitaños coptos. Seria en la conquista dels musulmans quan la vall es va sumir en el silenci, puix estos directament ho varen ignorar, considerant-ho alguna cosa alié i innecessari. Molt pocs viagers europeus farien aparició en la Vall fins a l'arribada de l'expedició francesa de Napoleón en 1799, el grup de la qual d'historiadors exploraria i cartografiaria elloc per primera volta i inclús identificaria algunes tombes que permaneixien oblidades, com la d'Amenhotep III. Poc despuix aplegarien uns atres com Giovanni Battista Belzoni, Jean-François Champollion, Lepsius, Maspero i Carter, entre molts uns atres. A llarc de tot el XIX i començos d'el XX escomençaven a descobrir-se algunes tombes reals i numerosos pous funeraris que acreixien cada volta més l'interés per la necròpolis i per Egipte en general. La troballa de tombes tan belles com les de Sethy I o Horemheb, de les taiboles de les mòmies reals, o de la misteriosa tomba 55 varen crear una verdadera febra en la que varis arqueòlecs i acabalats coleccionistes competien per la millor troballa. Seria en 1922 quan la Vall dels Reis desvelara el seu secret millor guardat, la celebérrima tomba de Tutankamón, el rei-chiquet de la dinastia XVIII. Ompli de tesors jamai somiats, és, sense competidor possible, la troballa més important de l'arqueologia d'el XX i el començ de la egiptomanía que encara se sent en la societat. Pero no seria el fi del Valle dels Reis: encara que ya és molt improvable l'existència d'una tomba d'eixes característiques amagada en la vall (sobretot perque ya han segut trobats casi tots els faraons), comença la llabor documental. Ya no s'excava en busca de tesors, sino d'informació.

La Vall dels Reis. Necròpolis tebana del Imperi Nou.

El Valle hui

El present del Valle dels Reis és el desescombro d'algunes tombes i el redescubrimiento d'algunes que s'han tornat a perdre des d'el XIX. Actualment s'estan produint llabors de restauració, aixina com de facilitar l'accés als turistes alloc. No totes les tombes estan obertes al públic, pero sí les que desperten major interés per les seues bellíssimes pintures. Els sepulcros que més estan donant que parlar hui en dia són, en diferència, tres en especial:

• La tomba 5, que està sent desescombrar, podria ser la més gran de tot el Valle. Les últimes investigacions, aixina com la troballa d'alguns cossos, semblen indicar que allí varen poder ser enterrats gran part dels més de cent cinquanta fills del faraó Ramsés II el Gran, lo que li convertiria en la tomba colectiva més gran del món.

• La tomba 55, que encara que ya no té cap secret que mostrar, va despertar l'interés molt temps, ya que s'ignorava l'identitat del cos trobat en ella i el verdader destinatari del sepulcro. Despuix de la tomba de Tutankamón, és la que més rius de tinta ha abocat. S'ha pensat que la Tomba 55 estava destinada a la gran esposa real Tiy, pero que el cos allí trobat podria pertànyer al faraó Ajenatón o al seu corregente tan poc conegut, Semenejkara. Els anàlisis d'ADN realisats en 2010 varen revelar que, en efecte, els restants pertanyien al célebre rei hereje.

• La tomba 63 és una de les grans esperances de la egiptología per a posar una miqueta de llum en el complicat periodo dels regnats d'Ajenatón a Horemheb. La seua troballa en 2005 va demostrar que els secrets del Valle dels Reis encara no estaven agotats, i el descobriment de varis sarcòfecs (buits) va mostrar que s'havia utilisat com una taibola de mòmies. Molt prop es va descobrir en 2012 la KV 64, que va pertànyer a una princesa de la XVIII dinastia; saquejada i tirats els restants del seu moradora en un racó, va ser reutilisada en el IX com a tomba per a una sacerdot cantora del temple de Karnak, el sarcòfec intacte del qual en la seua mòmia reposava al fondo de la cambra.

Índex de tombes

La sigles KV vénen a significar Kings Valley (la Vall dels Reis), mentres que les sigles WV són de West Valley (la Vall Occidental o de les Mones). L'orde de les tombes va ser donat per la data del seu descobriment. En els més de xixanta sepulcros, pous, sals úniques o inclús simples clots trobats en la Vall dels Reis es troben casi tots els monarques de l'Imperi Nou, pero també reines, príncips i inclús, per privilegi especial, nobles i mascotes reals. No obstant, seguixen existint faraons sense una tomba fixa que els corresponga. Són les Tombes reals que falten en la Vall dels Reis.

Tombes del Valle dels Reis: situació.

Nom	Ocupant	Época
KV1	Ramsés VII, faraó	Dinastia XX
KV2	Ramsés IV, faraó	Dinastia XX
KV3	Fill de Ramsés III	Dinastia XX
KV4	Ramsés XI, faraó	Dinastia XX
KV5	Fills de Ramsés II	Dinastia XIX
KV6	Ramsés IX, faraó	Dinastia XX
KV7	Ramsés II, faraó	Dinastia XIX
KV8	Merenptah, faraó	Dinastia XIX
KV9	Ramsés V i Ramsés VI, faraons	Dinastia XX
KV10	Amenmeses, faraó	Dinastia XIX
KV11	Ramsés III, faraó	Dinastia XX
KV12	¿?	Dinasties XVIII-XIX-XX
KV13	Bay, canceller de Siptah	Dinastia XIX
KV14	Tausert i Sethnajt, faraons	Dinasties XIX-XX
KV15	Sethy II, faraó	Dinastia XIX
KV16	Ramsés I, faraó	Dinastia XIX
KV17	Sethy I, faraó	Dinastia XIX
KV18	Ramsés X, faraó	Dinastia XX
KV19	Mentuhirjopshef, fill de Ramsés IX	Dinastia XX
KV20	Thutmose I i Hatshepsut, faraons	Dinastia XVIII
KV21	¿?	Dinastia XVIII
WV22	Amenhotep III, faraó	Dinastia XVIII
WV23	Ai, faraó	Dinastia XVIII
WV24	¿?	Dinastia XVIII
WV25	¿Ajenatón?, faraó	Dinastia XVIII
KV26	¿?	Dinastia XVIII
KV27	¿?	Dinastia XVIII
KV28	¿?	Dinastia XVIII
KV29	¿?	¿?
KV30	¿?	Dinastia XVIII
KV31	¿?	Dinastia XVIII
KV32	Tiaa, mare de Thutmose IV	Dinastia XVIII
KV33	¿?	Dinastia XVIII
KV34	Thutmose III, faraó	Dinastia XVIII
KV35	Amenhotep II, faraó	Dinastia XVIII
KV36	Maiherpi, noble nubio de la cort de Thutmose IV	Dinastia XVIII
KV37	¿?	Dinastia XVIII
KV38	Thutmose I, faraó	Dinastia XVIII
KV39	¿Amenhotep I?, faraó	Dinastia XVIII
KV40	depòsit d'aixovar funeraris, mòmies i un enterrament intrús posterior	Dinastia XVIII
KV41	¿?	Dinastia XVIII
KV42	Hatshepsut Meritra, esposa de Thutmose III, pero utilisada per Sennefer, alcalde de Tebas en temps d'Amenhotep II	Dinastia XVIII
KV43	Thutmose IV, faraó	Dinastia XVIII
KV44	¿?	Dinastia XVIII
KV45	Userhat, noble del temps de Thutmose IV	Dinastia XVIII
KV46	Yuya i Teua, sogres d'Amenhotep III	Dinastia XVIII
KV47	Siptah, faraó	Dinastia XIX
KV48	Amenemopet, visir d'Amenhotep II	Dinastia XVIII
KV49	¿?	Dinastia XVIII
KV50	Animals (provables mascotes d'Amenhotep II)	Dinastia XVIII
KV51	Animals (provables mascotes d'Amenhotep II)	Dinastia XVIII
KV52	Animals (provables mascotes d'Amenhotep II)	Dinastia XVIII
KV53	¿?	¿?
KV54	Almagasén de la tomba de Tutankamon	Dinastia XVIII
KV55	Tiy, esposa d'Amenhotep III i Ajenatón, el seu fill	Dinastia XVIII
KV56	Tomba d'Or, provable fill de Seti II	Dinasties XVIII-XIX
KV57	Horemheb, faraó	Dinastia XVIII
KV58	Depòsits de la tomba d'Horemheb	Dinastia XVIII
KV59	¿?	Dinastia XVIII
KV60	Sitra In, nodriça d'Hatshepsut	Dinastia XVIII
KV61	Mai va ser usada	¿?
KV62	Tutankamón, faraó	Dinastia XVIII
KV63	depòsit per a restants d'aixovar funeraris	Dinastia XVIII
KV64	descoberta en 2012; princesa de la dinastia XVIII en enterrament intrús posterior	Dinastia XVIII
KV65	Entrada descoberta en juliol de 2008; en 2019 es va publicar que es tractava d'un pou d'embalsamiento similar a KV54	----

Tombes reals que falten per descobrir en la Vall dels Reis

En l'actualitat alguns faraons les tombes dels quals encara no s'han trobat, deixen oberta l'hipòtesis de que encara estiguen per descobrir en algun lloc del Valle o d'alguna necròpolis veïna. Estos són els casos que es plantegen a continuació.

Tomba d'Ahmose I

La mòmia d'Ahmose va ser trobada en Deir el-Bahari, en DB320.

Ahmose I va ser el fundador de la dinastia XVIII i un héroe nacional que va conseguir, despuix de varis anys de lluites, expulsar als hicsos del país i tornar a unificar les Dos Terres (Egipte) baix un únic ceptre. Va ser este monarca el que va convertir Tebas i el cult del deu Amón en símbols de la resistència. No obstant, no ha aplegat fins al present cap menció delloc a on va ser enterrat este faraó, ni tampoc sobre on podria estar. Ya que la seua mòmia va ser trobada en l'amagatall DB320 junt en la majoria dels faraons de l'Imperi Nou, és possible que anara enterrat també prop d'ells, en la Vall dels Reis, ya que va ser un dels dos immediats successors del fundador de la necròpolis. Si Ahmose no es va fer construir la seua tomba en la Vall dels Reis, sense dubte ho faria en la tradicional necròpolis de la família, en Dra Abu el-Naga, pijor coneguda i que encara podria guardar este valiós secret. L'existència de la mòmia d'Ahmose en el refugi DB320 podria deure's a que més tarde el seu cos fora dut a alguna tomba del Valle dels Reis, o simplement a que els sacerdots que es varen encarregar de posar fòra de perill els cossos dels faraons també varen tindre en conte als que no havien segut enterrats en el Valle.

Tomba d'Amenhotep I

Sempre s'ha tingut com a fundador del Valle dels Reis a Thutmose I, pero el fet de que els constructors de tombes divinizasen al seu predecessor en el tro, Amenhotep I, i a la mare d'est, la Gran Esposa Real Ahmose-Nefertari, va fer pensar que estos varen fundar la germandat de constructors i que ells inclús varen poder ser els primers enterrats en la necròpolis. Tot lo referent a la tomba d'Amenhotep I és un enigma, i actualment hi ha dos candidates prou improvables: una és l'anómala KV39 del Valle dels Reis, situada molt llunt del restant de les tombes i que conta en una planta molt diferent al restant de les seues germanes; i una atra és AN-B, en Dra Abu el-Naga, que sembla haver segut un enterrament real, pero les dimensions del qual no concorden en les descrites en el Papir Abbott, que parla precisament de la tomba d'Amenhotep I. En realitat, cap de les dos concorda, i és possible que encara s'estiga a l'espera de trobar una tercera que reunixca millors qualitats. Siga com anara, és molt provable que Amenhotep I fora enterrat junt a la seua mare, Ahmose-Nefertari, i que tant KV39 com AN-B podrien haver albergat un enterrament doble. Elloc de sepeli de mare i fill va tindre que ser ben conegut ademés pels sacerdots de la dinastia XXI, ya que abdós mòmies han segut també trobades en DB320. El misteri d'Amenhotep I, qui potser va poder haver segut el fundador del Valle dels Reis, seguix existint, i sembla que per uns quants anys més.

Tomba de Thutmose II

Cap de la mòmia de Thutmose II, també trobada en DB320.

Thutmose II és un dels monarques menys coneguts i que menys interés desperta de la dinastia XVIII. Hi ha qui li veu com un rei títaro i efímer, el regnat del qual servix simplement per a separar el de Thutmose I i la famosa corregencia entre Thutmose III i Hatshepsut. És tant el desconeiximent que rodeja a este rei que ni tan sols se sabia on va poder ser enterrat, encara que la seua mòmia es va trobar en DB320. Com en el cas d'Amenhotep I, hi havia algunes hipòtesis i vàries candidates a ser la tomba de Thutmose II, pero cap acabava de convéncer del tot als experts. Per un costat WN-A i DB358, en Deir el-Bahari i per un atre, KV42 en la Vall dels Reis. Cap d'estes sembla ser una séria possibilitat, i s'estava a l'espera de nous descobriments. A fi de contes, sembla alguna cosa demostrat: que KV42 estaria destinada a la reina Hatshepsut Meritra i potser WN-A anara la tomba del penya-segat assignada a la reina de finals de la dinastia XVII, Ahmose-Inhapi. Llavors, solament quedaria DB358, de planta molt irregular, pero que té un pou funerari, alguna cosa que solament apareix en tombes reals. De ser esta la tomba de Thutmose II ¿per qué no va ser enterrat en la Vall dels Reis? En ser l'immediat successor de Thutmose I, és possible que la costum d'utilisar aqueloc com la necròpolis oficial encara no estiguera assentada i, ya que semblava que Dra Abu el-Naga havia segut abandonada definitivament, tal volta Thutmose II optara per una més que modesta tomba en Deir el-Bahari. Finalment, es va anunciar en 2025 la troballa de la tomba en 2022, en l'àrea, propenca a la vall, d'Uadi Gabbanat el-Qurud, també denominada WC-4.

Tomba de Semenejkara

És llògic que del monarca més enigmàtic i menys durador de tot l'Imperi Nou no es conega ni tan sols elloc de la seua tomba. Tot lo que rodeja a Semenejkara, primer corregente d'Ajenatón i despuix, per uns mesos, rei en solitari, són especulacions i ni tan sols hi ha una tomba possible candidata a haver albergat el seu cos. A penes se sap quí va ser este misteriós personage (potser ni tan sols fora varó, i es tractara de la reina Nefertiti en atributs masculins, a modo d'una nova Hatshepsut), i la seua mòmia no ha segut encara identificada en seguritat ni cap sepulcro sembla correspondre a ell. S'ha pensat que potser fora el destinatari de la tomba en la que despuix va ser enterrat el seu successor Tutankamón (la KV62), o potser tombes que guarden molt semblat en esta com KV55 o KV56. No obstant, cal remarcar l'idea de que en cap d'estos llocs s'ha trobat ni un sol objecte que estiga al seu nom.

Tomba de Ramsés VIII

Mentres que es coneixen totes les tombes de la dinastia XIX, solament hi ha una que es desconeix en l'actuallista referent a la XX: la del faraó Ramsés VIII. Són molt pocs les senyes que han aplegat d'ell: se sap que era fill de Ramsés III, que va regnar durant poc més de tres anys i que en tan curt espai de temps no va fer res que li mereixquera passar a la posterioritat. Aixina, no és d'estranyar que ni tan sols es tinga alguna candidata a ser la seua tomba. Segons pareix, quan este home no era més que un príncip, molt alluntat sobre possibilitats d'aplegar a ser faraó, es va fer construir la tomba KV19 en la Vall dels Reis. Llavors Ramsés VIII responia al nom del príncip Sethirjopshef i quan va ser coronat, va tindre que vore tan indigne el seu enterrament que ho va rebujar, i es creu que planejaria un atre, el qual es desconeix. Les tombes de l'época ramésida (dinasties XIX i XX) tenen com a factor comú que són fàcils de descobrir per la seua entrada monumental, i seria una casualitat que encara no haguera segut trobada una. Ignorant la teoria de que Ramsés VIII abandonara la Vall dels Reis, existix l'hipòtesis de que la seua tomba fora usurpada finalment per algun dels seus successors, i que el cos del rei anara enviat a un atre lloc —la mòmia no s'ha identificat entre les existents en les dos taiboles—, en el que no ha deixat cap chafada. Ramsés VIII va ser un monarca molt poc conegut, i no va deixar pistes clares del seu lloc d'enterrament, encara que és possible que elloc definitiu de dit enterrament fora QV43, una tomba del Valle de les Reines en la que varen aparéixer restants en el seu nom. Pero, de ser aixina, encara es desconeix quin va ser el motiu per a que Ramsés VIII decidira canviar de necròpolis.

Vore també

• Deir el-Medina

Bibliografia

• Siliotti, Alberto (1997). La Vall dels Reis: I els temples i necròpolis de Tebas, Ed. Martínez Roca. ISBN ISBN 84-270-2200-X.
• Maspero, Gaston (1913). Manual of Egyptian Archaeology, Ed. H. Grevel and Co. ISBN ISBN 1-4219-4169-4.
• «Theban Mapping Project» (en anglés). Archivat des de l'original, el 5 de decembre de 2006. Consultat el 2 de juliol de 2006.
• Tot sobre la Vall dels Reis. N. Reeves i R. Wilkinson. 1998

Enllaços externs

• archive. org/web/20061018231616/http://www. institutoestudiosantiguoegipto. com/valle_de_los_reyes. htm Descobriment del Valle
• miviajeonline. net/egipto-el-valle-de-els-reyes. htmlLa Vall dels Reis
• archive. org/web/20040707073544/http://www. terra. es/personal/miguellb/vallereyes/ Excavadors en la Vall dels reis
• archive. org/web/20190331104030/http://www. thebanmappingproject. com/ Theban Mapping Project (anglés)
• com/valley-kings Vall dels Reis - Theban Mapping Project (anglés)