KV20

Erro al crear miniatura:

KV20

KV20 és una tomba egipcíaca del Valle dels Reis, necròpolis situada en la vora oest del Nilo, a l'altura de la moderna ciutat de Luxor. Oficialment és considerada la primera tomba excavada en el Valle, i que va servir d'enterrament a dos faraons de començos de la dinastia XVIII, Thutmose I i la seua filla Hatshepsut.

Marc històric

Els primers tutmósidas

Rei d'Egipte de 1506 a 1493 a. C., Aajeperkara Thutmose (Thutmose I) va realisar numeroses campanyes en l'estranger, aplegant en les seues tropes a zones abans desconegudes tant en Orient Pròxim com en Nubia. Mes no solament es va tractar d'un eficient rei guerrer i d'un prodigiós estratega, sino que també es va ocupar d'embellir el país i restaurar la caòtica administració, lluntana chafada de la conquista dels hicsos. Posteriorment recordat com un dels més grans faraons, Thutmose I és tingut com el fundador de la célebre necròpolis real de l'Imperi Nou, la Vall dels Reis.

Despuix del breu i intranscendent regnat de Thutmose II, fill de Thutmose I i d'una esposa secundària, el tro va passar a Thutmose III, fill i net dels anteriors, respectivament, pero la seua curta edat va obligar a que la seua madrastra, la reina Hatshepsut, assumira la regència. Esta dòna era l'única portadora de sanc purament real, en haver naixcut del matrimoni de Thutmose I i de la seua reina, i el seu orgull i ambició varen ser tals que va acabar per autoproclamarse regna-faraó, al mateix nivell que el jove pero lluent Thutmose III, baix el nom de Maatkara Hatshepsut-Jenemetamón.

Per a poder donar este impressionant bot, l'audaç Hatshepsut va tindre abans que llaurar-se un ben seleccionat círcul d'aliats, entre els que estava el Sum Sacerdot d'Amón, Hapuseneb. A canvi de saboroses donacions i immensos privilegis, la jerarquia religiosa es va declarar fidel a Hatshepsut, i en ella tota la nació. Aixina, es va mantindre en el tro junt al seu fillastre fins a vintidós anys, en els quals va mamprendre molt poques accions militars i numeroses empreses arquitectòniques i comercials. Potser la més sobreixent de totes estes anara la construcció del temple funerari de la reina en Deir el-Bahari, un lloc molt bell i d'exquisita finura, dissenyat pel seu fidel arquitecte Senenmut, el seu supost amant.

Encara que posteriorment la figura de Hatshepsut seria perseguida pel celós Thutmose III i pels seus successors, lo cert és que el seu regnat no va tindre res de problemàtic, sino tot lo contrari. Va enriquir considerablement al clero, i es va dedicar por entero a erigir temples i obeliscs a la glòria dels deus, pero no va ser una irresponsable, i va saber protegir al país de totes les seues amenaces, tant internes com a externes. De no ser pels regnats de Thutmose I i de Hatshepsut, no es podrien haver assentat les bases de l'Imperi Nou egipcíac, la seua etapa de màxim esplendor.

Fundació del Valle dels Reis

Pese a que hi ha qui pensa que KV39 és la primera tomba de la necròpolis, i que no va ser Thutmose I sino Amenhotep I, el seu antecessor, el fundador del Valle dels Reis, lo cert és que fins al moment res sembla afirmar-ho, i se seguix considerant KV20 l'inauguradora d'una llista de més de xixanta enterrament en aquell lloc. Abans de la pujada al tro de Thutmose I, es creu que els monarques seguien fent-se enterrar en Dra Abu el-Naga, la necròpolis particular dels sobirans de la dinastia XVII pero, per causes desconegudes, el nou faraó va decidir desplaçar el lloc de construcció de la seua tomba més cap a l'oest, en l'actual Biban el Moluk. Lo cert és que Dra Abu el-Naga era un lloc molt més chicotet i insegur que la Vall dels Reis, i les roques del nou lloc eren de millor calitat que les de l'antic cementeri real.

La construcció de la tomba de Thutmose I es va tractar com un autèntic secret d'Estat, o a lo manco d'això es vanaglòria el seu constructor, el poderós Ineni, home fort del país en aquella lluenta época. Com ell diu en les parets de la seua pròpia tomba:

Vaig supervisar l'excavació de la tomba del penya-segat del seu Majestad sol, ningú em va vore, ningú em va sentir

S'han qüestionat molt estes paraules de Ineni, aplegant a prendre-li-les en el sentit lliteral. ¿Acàs Ineni o Thutmose I farien eixecutar despuix als constructors, per a mantindre l'emplaçament en lloc secret? ¿O potser els va fer tallar les orelles i cegar els ulls? Provablement, res d'açò calga prendre-li-ho al peu de la lletra. Sabem que per llavors ya existia la confraria d'artesans de Deir el-Medina, encarregada precisament de construir les tombes en la necròpolis tebana, i si cada volta que es construïa una tomba calia matar als obrers, més de la mitat de les tombes del Valle dels Reis no haurien pogut ser excavades, polides i pintades per falta de personal.

Les atres tombes de l'época

Tant Thutmose I com Hatshepsut, per diferents causes, tenen assignades més d'una tomba en tota la necròpolis tebana, i per este fet excepcional a voltes han sorgit dificultats per a datar en exactitut cada lloc i si va aplegar a ser alguna volta utilisat. I curiosament, l'abundància de sepulcros per a pare i filla contrasta en la falta d'un destinat a Thutmose II, qui ni tan sols va ser enterrat en la Vall dels Reis, sino més a l'oest, en els uadis occidentals, junt a algunes reines, princeses i príncips tutmósidas.

En l'actualitat no existix cap dubte sobre que va ser KV20 la tomba destinada per a l'enterrament original de Thutmose I, del que es fa eco Ineni en la seua tomba. Per la seua banda, Hatshepsut va tindre a lo manco dos –potser fins a tres– sepulcros, cada u corresponent a una época de la seua vida, i que certifica el continu ascens que va tindre la seua figura. Aixina, quan era la princesa hereua de Thutmose I i despuix la gran esposa real de Thutmose II, es va excavar la tomba UA-1 en un dels uadis occidentals a l'oest del Valle dels Reis: en un escarpado penya-segat del uadi Sikket Taqa el-Zaid. Mes, quan per fi va conseguir la seua meta de autoproclamarse faraó, va suspendre les obres del lloc i va ordenar ampliar KV20 per a poder descansar a la seua mort sempre junt al seu pare.

Entre l'ocupació de UA-1 i la de KV20 hi ha qui inclús menciona la construcció d'una tomba més per a Hatshepsut, corresponent a la seua curta etapa com regente de Thutmose III. Este sepulcro és el hui conegut com KV60, que s'erigix molt prop de KV20 i és a totes llums una tomba de la mateixa época. No obstant, com es va comentar abans, en ser coronada Hatshepsut i efectuar el definitiu canvi de tomba, KV60 passaria ser ocupada per Sitra, la nodriça de la reina, a qui professava un gran carinyo. Adjudicar este lloc a l'Hatshepsut regente i poc despuix a Sitra és alguna cosa en lo que no coincidixen tots els experts; pensant molts atres que en realitat KV60 va estar des del principi destinada a la passejadora. Siga com anara, és possible que esta tomba acabara jugant un important paper per a la regna-faraó anys despuix de la seua mort, com es comentarà més vesprada.

Esta marea de diferents tombes no acaba ací. En acabant de morir Hatshepsut i quedar Thutmose III com a rei en solitari, es va dispondre la construcció d'un sepulcro real més en la necròpolis, a banda dels que ya s'estaven construint, a lo manco, per a Thutmose III i per a la reina Hatshepsut Meritra. Esta nova tomba, hui catalogada com KV38 va ser dissenyada com el segon i definitiu lloc de descans del yayo del rei, el venerat Thutmose I, qui a ulls del monarca es mereixia un descans en solitari, alluntat de la nociva presència de la usurpadora Hatshepsut. KV38 és un sepulcro de dimensions modestes, construït molt llunt de KV20, i que finalment va ser ocupat per Thutmose I. El cos de Hatshepsut va descansar durant molt temps en soletat en la tomba concebuda per a pare i filla.

Situació

A excepció de la lluntana KV41, KV20 és la tomba situada més a l'est del Valle dels Reis, a uns vint metros per damunt de l'elevació mija dels sepulcros de la necròpolis. Al peu del penya-segat a on està excavada es troba KV19, i també es troba molt prop de KV43 i de l'anteriorment citada KV60.

El perfil de la tomba pot considerar-se precursor del de les tombes posteriors de la dinastia XVIII, encara que és clarament molt més primitiu i baste que el de les seues successores. El sepulcro seguix un curiós sentit de gir: despuix de l'entrada (A) i una llarga rampa descendent (B), l'eix dirigit cap a l'est canvia cap al sur i en esta direcció s'estén la major part de la llongitut de la tomba, passant per varis corredors (les escales C1, D1 i les rampes C2 i la mitat de D2).

Encara que tosca i irregularment tallats, els interminables i estrets corredors convertixen a KV20 en la tomba de major llongitut de tota la necròpolis, en excepció de la colossal KV5. La raó d'unes dimensions tan impressionants, mai més igualades en una tomba real en quatrecents anys de història del Valle, podria explicar-se per un possible afany de Hatshepsut per acostar-se lo màxim possible a Deir el-Bahari i al seu bell temple funerari, situat en l'atre alvertent del penya-segat a on reposa KV20.

Despuix de discórrer uns cent metros en continu descens en direcció al sur, l'eix torna a girar, en este cas cap a l'oest, convertint el perfil del sepulcro en una espècie de cartuig real enorme al que li falta un dels seus costats majors. En l'últim tram de la tomba el passadiç D2 deixa pas a una sala coneguda com J1, i que va ser la cambra sepulcral de Thutmose I fins a les obres d'ampliació realisades baix Hatshepsut. A través d'ella es va excavar a continuació un nou corredor molt menor que els anteriors (G), que per fi aplega a la cripta definitiva, J2. En esta sala rectangular, en un pilar en el mig, descansaven els sarcòfecs de pedra de Thutmose I i Hatshepsut, mentres que les tres chicotetes cambres anexes (J2a, J2b, J2c) servirien d'almagasens subsidiaris de l'enorme sepulcro.

Referències

• (1998) Tot sobre la Vall dels Reis: tombes i tesors dels principals faraons d'Egipte, 2ª edició, Barcelona: Destine. ISBN 84-233-2958-5.