Anar al contingut

Tomba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tomba
Per a atres usos d'este terme vore Tomba (Tesalónica).
Tomba de Pomare II de Tahití.
Vista interior del Cementeri civil de Madrit.
Tomba en el cementeri de la febra de l'or, Skagway, Alaska, Estats Units.
Tomba històrica de la flia. Francisco Diaz, cementeri Sagrat Cor de Jesús. Rosario de Lerma (Argentina).
Les flors són dutes a les tombes per a recordar als sers volguts.

La tomba (en griego: τύμβος tumbos)[1] és una edificació o chicoteta cambra destinada per a depositar als difunts. Pot estar parcial o totalment baix terra en un cementeri o dins d'una iglésia o en la seua cripta. Les tombes individuals solen estar sagellades, mentres que les familiars o per a grups tenen portes per a accedir a elles cada volta que fora necessari.

Descripció general

La paraula s'ampra de manera àmplia per a englobar diversos tipos de llocs de sepultura o sepeli, que inclouen:

  • Santuaris arquitectònics: en el cristianisme, un santuari arquitectònic sobre el primer lloc de sepeli d'un sant, en contrast en un santuari similar que conté un relicario o fèretre a on s'han traslladat els restants del sant.
  • Voltes funeràries: espais subterràneus revestits de pedra o rajola per a múltiples sepelis, originalment abovedados, a sovint de propietat privada per a grups familiars específics; en general ubicats baix d'un edifici religiós com
  • Iglésia
  • Cementeri o camposanto: terreny, generalment cercat, destinat a enterrar cadàvers.
  • Catacumbes: són els antics cementeris subterràneus usats durant algun temps per les comunitats cristianes i hebrees, sobretot en Roma. Les catacumbes cristianes, que són les més numeroses, varen tindre els seus començos en el sigle II i les seues ampliacions varen continuar fins a la primera mitat de el V.
  • Tomba de cambra
  • Osario: lloc o recipient que, en un cementeri o en una iglésia, alberga els ossos que s'extrauen d'una sepultura.
  • Monument eclesiàstic: dins d'una iglésia (o un cofre estil tomba en un camposanto) pot ser un lloc de sepultura, pero açò és inusual; pot estar més comunament sobre la tomba o volta de sepeli en lloc de contindre el cos real i, per lo tant, no és una tomba.
  • Criptes: a sovint, encara que no sempre, per al sepeli; similar a les voltes de sepeli, pero generalment per a sepelis públics.
  • Funerària
  • Hipogeu: estructura subterrànea construïda en pedra per al sepeli, com les tombes de l'antic Egipte.
  • Kokh (tomba): un espai inclinat rectangular tallat en roca, que s'adinsa com un túnel en la roca, lo suficientment alt i ample com per a permetre el pas d'un cadàver.
  • Martiri: mausoleu per als restants de màrtirs, com Sant Pietro in Montorio.
  • Mausoleu (inclosa la piràmide antiga en alguns països): estructura externa independent sobre la terra, que actua tant com a monument com a lloc de sepeli, generalment per a individus o un grup familiar.
  • Mazar, Marqad o Maqbara (terminologia islàmica per a tombes de figures religioses destacades o sants, o mausoleus).t
  • Tomba megalítica (inclosa la tomba de cambra): lloc de sepeli prehistòric, a sovint per a comunitats grans, construït en grans pedres i originalment cobert en un montícul de terra.
  • Necròpolis: llocs que són l'última morada d'enterrament de humans, donant pas a una ciutat de morts o cadàvers. Prové de la combinació de dos paraules en grec: necro, que significa mort o cadàver, i polis, que significa ciutat, d'allí la seua etimologia de ciutat dels morts que normalment es referix a llocs de grans ciutats de vella data, que són part important de l'història de l'urbs, de la mateixa manera que les antigues civilisacions que varen ser oblidades en el temps.
  • Ohel, una estructura construïda al voltant de la tomba o tombes de reis jasídicos, rabinos prominents, líders comunitaris judeus i figures bíbliques en Israel i la diàspora.
  • Tomba de pilar: una tomba monumental. La seua característica central és un sol pilar prominent, a sovint fet de pedra.
  • Tomba excavada en roca: una forma estesa en el món antic, en la que la tomba no es construïx, sino que es talla en la roca i pot ser un edifici independent, pero més comunament és una cova, que pot ser extensa i pot o no tindre una frontera elaborada.
  • Sarcòfec: un recipient de pedra per a un cos o fèretre, a sovint decorat i potser partix d'un monument; pot estar dins d'un edifici religiós o un mausoleu més gran.
  • Sepulcro: un espai cavernoso tallat en roca per al sepeli, generalment en les religions judeua o cristiana (cf. Sant Sepulcro).
  • Samadhi: en Índia, una tomba per a un sant fallit, que a sovint té un edifici més gran sobre ell com santuari.
  • Stećak: en la Bòsnia medieval, els stećaks individuals o agrupats en necròpolis de stećaks eren una forma de cultura sepulcral entre el XII i XVI.
  • Atres formes de "tombes" arqueològiques, com a sepelis en barcos.
  • Túmulo: un montícul de terra i pedres alçat sobre una tomba o tombes. Els túmulos es coneixen aixina mateix com a montículs funeraris, Hügelgräber o kurganes i es poden trobar en gran part del món. Un cairn (un montícul de pedres construït en diversos propòsits) també podria ser originalment un túmulo. Un túmulo llarc és generalment per a varis sepelis. Com s'indica, les tombes solen trobar-se en o baix edificis religiosos, com a iglésies, o en cementeris o camposantos. No obstant, poden trobar-se igualment en catacumbes, en propietats privades o, en el cas de tombes primerenques o prehistòriques, en lo que hui és un paisage obert.

Vore també

Referències

  1. ↑ «τύμβος». Perseus Digital Library. Consultat el 9 de decembre de 2011.

Bibliografia

¿Qué són les catacumbes? (s. f.). Catholic.net. https://és.catholic.net/op/articulos/1273/cat/97/que-són-les-catacumbes.html#modal

Raer, R. A. E.-. (s. f.). Cementeri. Diccionari panhispánico de l'espanyol jurídic - Real Acadèmia Espanyola. https://dpej.raer.es/lema/cementeri

Necròpolis. (s. f.). Concepte de - Definició de. https://conceptodefinicion.de/necropolis/?utm_content=cmp-true

Asale, R.-. (s. f.). Tomba | Diccionari de la Llengua Espanyola. «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. https://dle.raer.es/tomba

Porte, J. P., & Gardey, A. (2020, 27 febrer). Osario - Qué és, definició i concepte. Definició.de. https://definició.de/osario/


Referències