Tomba
La tomba (en griego: τύμβος tumbos)[1] és una edificació o chicoteta cambra destinada per a depositar als difunts. Pot estar parcial o totalment baix terra en un cementeri o dins d'una iglésia o en la seua cripta. Les tombes individuals solen estar sagellades, mentres que les familiars o per a grups tenen portes per a accedir a elles cada volta que fora necessari.
Descripció general
[editar | editar còdic]La paraula s'ampra de manera àmplia per a englobar diversos tipos de llocs de sepultura o sepeli, que inclouen:
- Santuaris arquitectònics: en el cristianisme, un santuari arquitectònic sobre el primer lloc de sepeli d'un sant, en contrast en un santuari similar que conté un relicario o fèretre a on s'han traslladat els restants del sant.
- Voltes funeràries: espais subterràneus revestits de pedra o rajola per a múltiples sepelis, originalment abovedados, a sovint de propietat privada per a grups familiars específics; en general ubicats baix d'un edifici religiós com
- Iglésia
- Cementeri o camposanto: terreny, generalment cercat, destinat a enterrar cadàvers.
- Catacumbes: són els antics cementeris subterràneus usats durant algun temps per les comunitats cristianes i hebrees, sobretot en Roma. Les catacumbes cristianes, que són les més numeroses, varen tindre els seus començos en el sigle II i les seues ampliacions varen continuar fins a la primera mitat de el V.
- Tomba de cambra
- Osario: lloc o recipient que, en un cementeri o en una iglésia, alberga els ossos que s'extrauen d'una sepultura.
- Monument eclesiàstic: dins d'una iglésia (o un cofre estil tomba en un camposanto) pot ser un lloc de sepultura, pero açò és inusual; pot estar més comunament sobre la tomba o volta de sepeli en lloc de contindre el cos real i, per lo tant, no és una tomba.
- Criptes: a sovint, encara que no sempre, per al sepeli; similar a les voltes de sepeli, pero generalment per a sepelis públics.
- Funerària
- Hipogeu: estructura subterrànea construïda en pedra per al sepeli, com les tombes de l'antic Egipte.
- Kokh (tomba): un espai inclinat rectangular tallat en roca, que s'adinsa com un túnel en la roca, lo suficientment alt i ample com per a permetre el pas d'un cadàver.
- Martiri: mausoleu per als restants de màrtirs, com Sant Pietro in Montorio.
- Mausoleu (inclosa la piràmide antiga en alguns països): estructura externa independent sobre la terra, que actua tant com a monument com a lloc de sepeli, generalment per a individus o un grup familiar.
- Mazar, Marqad o Maqbara (terminologia islàmica per a tombes de figures religioses destacades o sants, o mausoleus).t
- Tomba megalítica (inclosa la tomba de cambra): lloc de sepeli prehistòric, a sovint per a comunitats grans, construït en grans pedres i originalment cobert en un montícul de terra.
- Necròpolis: llocs que són l'última morada d'enterrament de humans, donant pas a una ciutat de morts o cadàvers. Prové de la combinació de dos paraules en grec: necro, que significa mort o cadàver, i polis, que significa ciutat, d'allí la seua etimologia de ciutat dels morts que normalment es referix a llocs de grans ciutats de vella data, que són part important de l'història de l'urbs, de la mateixa manera que les antigues civilisacions que varen ser oblidades en el temps.
- Ohel, una estructura construïda al voltant de la tomba o tombes de reis jasídicos, rabinos prominents, líders comunitaris judeus i figures bíbliques en Israel i la diàspora.
- Tomba de pilar: una tomba monumental. La seua característica central és un sol pilar prominent, a sovint fet de pedra.
- Tomba excavada en roca: una forma estesa en el món antic, en la que la tomba no es construïx, sino que es talla en la roca i pot ser un edifici independent, pero més comunament és una cova, que pot ser extensa i pot o no tindre una frontera elaborada.
- Sarcòfec: un recipient de pedra per a un cos o fèretre, a sovint decorat i potser partix d'un monument; pot estar dins d'un edifici religiós o un mausoleu més gran.
- Sepulcro: un espai cavernoso tallat en roca per al sepeli, generalment en les religions judeua o cristiana (cf. Sant Sepulcro).
- Samadhi: en Índia, una tomba per a un sant fallit, que a sovint té un edifici més gran sobre ell com santuari.
- Stećak: en la Bòsnia medieval, els stećaks individuals o agrupats en necròpolis de stećaks eren una forma de cultura sepulcral entre el XII i XVI.
- Atres formes de "tombes" arqueològiques, com a sepelis en barcos.
- Túmulo: un montícul de terra i pedres alçat sobre una tomba o tombes. Els túmulos es coneixen aixina mateix com a montículs funeraris, Hügelgräber o kurganes i es poden trobar en gran part del món. Un cairn (un montícul de pedres construït en diversos propòsits) també podria ser originalment un túmulo. Un túmulo llarc és generalment per a varis sepelis. Com s'indica, les tombes solen trobar-se en o baix edificis religiosos, com a iglésies, o en cementeris o camposantos. No obstant, poden trobar-se igualment en catacumbes, en propietats privades o, en el cas de tombes primerenques o prehistòriques, en lo que hui és un paisage obert.
Vore també
[editar | editar còdic]- Chenque (tomba prehistòrica dels grups aborigen de la Patagonia)
- Funeral
- Tomba sense nom
- Làpida
- Mastaba
- Panteón
- Tomba al Soldat Desconegut
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]¿Qué són les catacumbes? (s. f.). Catholic.net. https://és.catholic.net/op/articulos/1273/cat/97/que-són-les-catacumbes.html#modal
Raer, R. A. E.-. (s. f.). Cementeri. Diccionari panhispánico de l'espanyol jurídic - Real Acadèmia Espanyola. https://dpej.raer.és/lema/cementeri
Necròpolis. (s. f.). Concepte de - Definició de. https://conceptodefinicion.de/necropolis/?utm_content=cmp-true
Asale, R.-. (s. f.). Tomba | Diccionari de la Llengua Espanyola. «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. https://dle.raer.és/tomba
Porte, J. P., & Gardey, A. (2020, 27 febrer). Osario - Qué és, definició i concepte. Definició.de. https://definició.de/osario/
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tumba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.