El martiri de Sant Joan Batiste és un fet narrat en els evangelios, que relata la mort per decapitació de Juan el Batiste, considerat per algunes religions cristianes com sant i l'últim dels profetas. En el Santoral Catòlic se celebra el 29 d'agost. En l'art, este episodi ha segut reproduït en numeroses ocasions sent conegut com Salomé en el cap del Batiste.

Martiri de Sant Joan Batiste

Com a font no bíblica, el historiador judeu Josefo també relata que Herodes va manar encarcerar i matar a Juan, afirmant, no obstant, que la verdadera raó que va tindre Herodes per a fer-ho va ser "la gran influència que Juan tenia sobre el poble", que podria persuadir a Juan "a alçar una rebelió (puix semblaven disposts a fer qualsevol cosa que ell aconsellara)". Josefo afirma ademés que molts dels judeus creïen que el desastre militar que més vesprada va caure sobre Herodes era el castic de Deu pel seu comportament injust cap a Juan.

En els evangelios

 
Cap de Sant Joan Batiste, Gaspar Núñez Prim (Sevilla) 1591

El Evangeli de Marcos presenta a Juan el cumplidor d'una profecia de Isaías (que, en realitat, és una compilació de frases del Segon Isaías, del Llibre de Malaquías i del Llibre de l'Èxodo).[1] Despuix del passage del batisme de Crist en el riu Jordán, es narra la mort de Juan quan el tetrarca Herodes Antipas, en escoltar històries de Jesús, pensa que Juan el Batiste ha resucitat dels morts.

Segons els evangelios sinópticos, Juan el Batiste reprovava l'unió d'Herodes Antipas i Herodías per ser la dòna del seu germà, lo que segons la llei judeua era un concubinato. A causa d'açò, per a acontentar a la seua dòna, Herodes Antipas va manar a tancar al profeta en un calabós, pero no li matava perque s'entretenia escoltant les seues històries i li temia, ya que era un home "recte i sagrat" i per temor a les protestes del poble. El dia del natalici de Herodes,en mig d'una festa en els principals de Galilea presents, Salomé va realisar una dansa per a ell, la qual va agradar tant al rei que este li va permetre, baix jurament, que li demanara com a regal lo que volguera. Aconsellada per la seua mare, Salomé va demanar el cap de Juan el Batiste en una font d'argent. molt disgustat, com havia donat la seua paraula, Herodes Antipas ho va manar decapitar, i un guàrdia es va encarregar d'entregar-li el cap a Salomé com el havia demanat, que a la seua volta la va entregar a la seua mare (Mateo 14:1-12, Marcos 6:14-29 i Lucas 9:7-9). Els seus discípuls varen arreplegar el seu cos i ho varen enterrar.

 
Salomé en el cap de Juan el Batiste, per Tiziano. Cap a 1515. Galleria Doria Pamphili, Roma.
 
Salomé i l'aparició del cap del Batiste de Gustave Moreau. Aquarela, 1876. Actualment en el Museu de Orsay, París, França.
 
Icon de la decapitació de Juan el Batiste (Museu d'Icons, Recklinghausen)

Texts bíblics

En aquell llavors va sentir el tetrarca Herodes la fama de Jesús, i els va dir a les seues cortesanos: —Este és Juan el Batiste, que ha resucitat d'entre els morts, i per això actuen en ell eixos poders. Herodes, en efecte, havia capturat a Juan, ho havia encadenat i ho havia ficat en la presó a causa de Herodías, la dòna del seu germà Filipo, perque Juan li dia: «No t'és lícit tindre-la». I encara que volia matar-ho, tenia por del poble perque ho consideraven un profeta. El dia del natalici de Herodes va eixir a ballar la filla de Herodías i li va agradar tant a Herodes, que va jurar donar-li qualsevol cosa que demanara. Ella, instigada per la seua mare, va dir: —Dona'm ací, en una font, el cap de Juan el Batiste. El rei es va entristir, pero pel jurament i pels comensals va ordenar donar-li-la. I va manar decapitar a Juan en la presó. Varen dur el seu cap en una font i li la varen donar a la chicona, que la va entregar a la seua mare. Varen acodir després els seus discípuls, varen prendre el cos mort, ho varen enterrar i varen anar a donar la notícia a Jesús.[2]
En efecte, el propi Herodes havia manat capturar a Juan i li havia encadenat en la presó a causa de Herodías, la dòna del seu germà Filipo; perque s'havia casat en ella i Juan li dia a Herodes: «No t'és lícit tindre a la dòna del teu germà». Herodías li odiava i volia matar-ho, pero no podia: perque Herodes tenia por de Juan, ya que es donava conte de que era un home just i sant. I li protegia i en sentir-ho li entrabar molts dubtes; i li escoltava en gust. Quan va aplegar un dia propici, en el que Herodes pel seu natalici va donar un convit als seus magnats, als tribunos i als principals de Galilea, va entrar la filla de la pròpia Herodías, va ballar i va agradar a Herodes i als que en ell estaven a la taula. Li va dir el rei a la chicona: —Demana'm lo que vullgues i t'ho donaré. I li va jurar vàries voltes: —Qualsevol cosa que em demanes et donaré, encara que siga la mitat del meu regne. I, eixint, li va dir a la seua mare: —¿Qué li demane? —El cap de Juan el Batiste —va contestar ella. I a l'instant, entrant corrents a on estava el rei, li va demanar: —Vullc que en seguida em dones en una font el cap de Juan el Batiste. El rei es va entristir, pero pel jurament i pels comensals no va voler contrariar-la. I en seguida el rei va enviar a un verduc en l'orde de dur el seu cap. Este es va marchar, ho va decapitar en la presó i va dur el seu cap en una font, i li la va donar a la chicona i la chicona la va entregar a la seua mare. Quan es varen enterar els seus discípuls, varen vindre, varen prendre el seu cos mort i ho varen posar en un sepulcro.[3]
Pero el tetrarca Herodes, en ser reprendido per ell a causa de Herodías, la dòna del seu germà, i per totes les maldats que havia comés Herodes, va afegir esta atra a les demés: va ficar a Juan en la presó.[4]

Referències

  1. ↑ Carl R. Kazmierski, John the Baptist: Prophet and Evangelist (Liturgical Press, 1996) pàgina 31
  2. ↑ Facultat de Teologia. Sagrada Bíblia: Universitat de Navarra (p. 3102). EUNSA Edicions Universitat de Navarra.
  3. ↑ Facultat de Teologia. Sagrada Bíblia: Universitat de Navarra (pp. 3181-3182). EUNSA Edicions Universitat de Navarra.
  4. ↑ Facultat de Teologia. Sagrada Bíblia: Universitat de Navarra (p. 3241). EUNSA Edicions Universitat de Navarra.