Riu Jordán
El Jordán (en hebreu Plantilla:Hebreu, Nehar HaYarden; en àrap: نهر الأردن, nahr al-Urdunn) és un riu de 360 km de llongitut total, que ocupa el sector asiàtic del Gran Valle del Rift, una fractura tectónica del Próximo Oriente que separa la placa africana de la placa aràbiga. Naix en la cordillera del Antilíbano, en les estribaciones septentrionals del mont Hermón, des d'a on fluïx travessant el surest del Líban cap al sur, entrant en Israel i desembocant en la costa nort del mar de Galilea. Des d'este llac desagua prop de Degania, en la costa meridional del llac, mantenint el seu rumbo cap al sur i unint-se al seu principal afluent, el riu Yarmuk. En este trecho el Jordán es convertix en la frontera entre Jordània i Israel, i despuix entre Jordània i la regió palestina de Cisjordània, aumentant notablement la seua salinitat fins a la seua desembocadura final en el mar Morta. El seu caixer té la peculiaritat de seguir un traçat molt ajustat a la direcció nort-sur en casi tot el seu recorregut.
A pesar de les seues modestes dimensions, el Jordán és el riu més caudaloso i llarc de Terra Santa, junt en l'Orontes. Va ser, de la mateixa manera, escenari de molts episodis bíblics.
Etimologia
[editar | editar còdic]Jordán (Yarden, Urdunn) procediria de Yard|on que significa «el que fluïx cap a avall» en llengües semíticas, perque passa d'una altitut en el seu naiximent de 520 m s. n. m. a una de 392 m baixe el nivell de la mar quan desemboca en el mar Morta. Esta raïl apareix també en el nom d'atres rius de la regió com el Yarkon i el Yarmuk. Una atra hipòtesis ho fa derivar del préstam egipcíac iǝʾor, que significa Nilo en hebreu i que procediria del acadio yar-, yrw, yaru’o, Nilo, corrent, canal.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]Naiximent
[editar | editar còdic]El Jordán naix de la confluència de tres rius: el riu Hasbani, el riu Donen i el riu Banias; que es junten a 5 km al sur de la frontera septentrional d'Israel.[2] Tots ells són de fluir permanent i relativament estable, en escàs estiaje. L'alimentació del Jordán és triple: per un costat, prové de les precipitacions, fonamentalment d'hivern; per un atre, de les surgencias càrstiques dels monts del Antilíbano; i, per últim, de la fusió de les neus del mont Hermón en primavera. El riu oferix aixina un màxim absolut en esta última estació, i un màxim secundari hivernal, mentres que patix un fort estiaje estival.
La característica principal del Jordán, no obstant, és el seu progressiu aument de salinitat en el seu curs cap al mar Morta. De fet, penetra dolç en el mar de Galilea, pero es saliniza a partir d'allí fins a desembocar en la mar Morta que, en un 380 ‰ de salinitat, és huit voltes més salino que els oceans.[3] Açò succeïx pel caràcter endorreico de la seua conca hidrogràfica.
Curs
[editar | editar còdic]El riu descendix ràpidament des de la confluència dels tres tributaris de la seua capçalera durant uns 75 quilómetros cap al pantanoso llac Merom, en el vall de Jule, que està llaugerament per baix del nivell de l'mar. Eixint del llac, continua descendint uns 25 quilómetros fins al mar de Galilea. La seua secció al nort de la mar de Galilea (o llac Kineret, Plantilla:Hebreu) definix el marge occidental dels Alts del Golán, arrebatats per Israel a Síria en 1967 i anexionados en 1981.[4] Al sur del llac, forma la frontera entre Jordània i Israel, i després entre Jordània i Palestina en Cisjordània. L'última secció, que té menor pendent i llent discórrer, continua el seu curs en multitut de meandres abans d'entrar al mar Morta, que està a uns 400 metros baix el nivell de la mar i no té eixida. Dos dels principals afluents entren des de l'est durant esta última fase: el riu Yarmuk, que servix de frontera entre Síria i Jordània, i el riu Zarqa, situat enterament en Jordània.
La distància, en llínea recta, des del mont Hermón fins a la seua desembocadura en la mar Morta és 215 km, pero prenent en conte els seus múltiples quiebros medix uns 360 km. L'esgambi mig del riu és de 27 a 45 m i la seua profunditat d'1,5 a 3,5 m.
Cristianisme
[editar | editar còdic]Segons l'Evangelio de Marcos, va anar el riu a on va ser batejat Jesucristo. Sant Marcos relata en els seus evangelios eixe fet de la següent manera: "I va succeir en aquells dies que Jesús va vindre de Nazaret de Galilea, i va ser batejat per Juan el Batiste en el Jordán. I immediatament, en eixir de l'aigua, va vore que els cels s'obrien, i que l'Esperit descendia sobre Ell en apariència de coloma; i va vindre una veu dels cels, que dia: “Tu eres el meu Fill amat, en Tu m'he complagut”.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Studia Orientalia Electronica.4Consultat el 10 de juny de 2021.
- ↑ FAO - Aquastat. «Jordan river basin» (en anglés). Consultat el 11 de febrer de 2013.
- ↑ I. Gertman(2002).Journal of Marine Systems.35
- 169–181.
- ↑ «L'Assamblea General de la ONU adopta una resolució que demana la retirada d'Israel dels Alts del Golán». Europa Press. Consultat el 8 de setembre de 2024.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Jordán.
- Mapa del Riu Jordán i de la Mar Morta i la ruta seguida pel grup al mando del Tinent W.F. Lynch, Armada dels Estats Units.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «río Jordán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.