Mar de Galilea
,_Northern_Israel.jpg)
La mar de Galilea, també cridat llac de Tiberíades, llac de Genesaret i llac de Kineret (כִּנֶּרֶת, Kinéret, de l'hebreu «kinor» (kinnor) per la seua forma d'arpa primitiva o lira;[1] àrap بحيرة طبريا, Buhayrat Tibiriyā), és un llac d'aigua dolça d'Àsia Occidental, situat en la regió del Oriente Pròxim, i pertanyent a Israel, inclosa una estreta franja costera de 10 metros d'esgambi en la seua costa nort-oriental.[2]
En la vora ponentina se situa la ciutat de Tiberíades, construïda per Herodes Antipas en honor al emperador romà Tiberio.
Orige
El seu orige és tectónico, associat al complex del Gran Valle del Rift africà, de 21 quilómetros de llongitut nort-sur i 12 de llongitut este-oest; en una profunditat màxima de 48 metros i una altitut de 212 metros baix el nivell de la mar, lo que convertix al llac de Tiberíades en el llac d'aigua dolça situat a menor altitut del món. El seu punt de major profunditat es troba a 260 m b.n.m., mentres que el seu perímetro és de 53 km i la seua superfície té una extensió de 166 km².
Hidrografia
A banda de molts atres manantiales, el seu major aporte hídric procedix de les aigües del riu Jordán, que desemboca en el seu marge septentrional, i el qual desagua del llac prop del seu extrem meridional. Les ciutats més notables situades a les seues vores són: Tiberíades i Ein Guev. El llac de Tiberíades alimenta al Aqüeducte Nacional d'Israel, inaugurat en 1964. La seua construcció ha permés l'abastiment d'aigua dolça a les ciutats, aixina com la irrigació agrícola fins al desert del Néguev, al sur del país.[3] Proveïx prop d'un 30 % del aigua potable per a rec i consum d'Israel.
Rellevància religiosa
Esta massa d'aigua és important per als cristians, ya que els Evangelis presenten a Jesús desenrollant bona part de la seua activitat pública entorn a ella, fixant la seua residència en la ciutat ribereña de Cafarnaúm, ubicada en la seua vora septentrional. El llac es menciona en la Bíblia des de l'época dels reis d'Israel.
Polèmica en Síria
 |
L'exactitut de l'informació d'est artícul està discutida. En la pàgina de discussió pots consultar el debat al respecte. |
- Artícul principal → Acort Paulet-Newcombe.
El traçat de la frontera entre Israel i Síria en la regió i l'accés a les aigües de la mar de Galilea són motiu de conflicte entre abdós països des dels anys 1920. Israel reclama les fronteres definides en 1923 per França i el Regne Unit, potencies mandatàries de la regió en aquella época, mentres que el Govern siri reclama una retirada de l'eixèrcit israelita fins a les seues posicions d'abans de la guerra dels Sis Dies de juny de 1967, que li garantisaven accés a part de la ribera oriental del llac.[4]
Referències
- ↑ Números 34:11, Josue 13:27
- ↑ Oren, M. (2005) Pág. 54
- ↑ Mekorot, Israel National Water Co.. «Israel’s Water Supply System» (en anglés). Consultat el 6 de juliol de 2013.
- ↑ Le Monde diplomatique. «Un cahier spécial sur li Proche-Orient: la Syrie» (en francés). Consultat el 6 de juliol de 2013.
Bibliografia
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mar de Galilea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.