Anar al contingut

Batimetría

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Atlantic-trench. CAPS 0
La topografia del fondo marí prop de la fossa de Puerto Rico.
Archiu:Drake Passage - Lambert Azimuthal projection.png
Pas de Drake, espècie de discontinuidad batimétrica entre la cordillera dels Vages i les Montanyes Transantárticas en l'Antàrtida.

La batimetría és l'equivalent submarí de l'altimetria. El nom prové del grec βαθύς [vazýs] (‘profunt’), i μετρoν [metrón] (‘mida’). En atres paraules, la batimetría és l'estudi de les profunditats marines, de la tercera dimensió dels fondos llacustres o marinos. Un mapa batimétrico (o carta batimétrica) normalment mostra el relleu del fondo o terreny com isógramas, i pot també donar informació adicional de navegació en superfície.

Originalment, «batimetría» es referia a la mida de la profunditat oceànica. Les primeres tècniques usaven segments de llongitut coneguda de cable o corda pesada, despenjades pel lateral d'un barco. La major llimitació d'esta tècnica és que medix la profunditat en un sol punt cada volta, per lo que és molt ineficiente. També és molt imprecisa, ya que està subjecta als moviments del barco, les marees, i les corrents que puguen afectar al cable.

Les senyes usades hui en dia per a la confecció de mapes batimétricos provenen normalment d'un sonar montat baix la quilla o en el lateral d'un buc, llançant una ona de sò cap al fondo marí. La cantitat de temps que tarda el sò en anar a través de l'aigua, rebotar en el fondo i tornar, informa a l'equip de la profunditat real. Anys arrere, es podia calcular la mija de cada u dels impulsos individuals d'un sonar per a confeccionar un mapa continu en lloc d'una medició de punts. Hui dia es pot usar un sonar d'agranada ampla, consistent en dotzenes d'ones simultànees, molt estretes i adjacents entre sí, formant un palmito d'entre 90 i 180 graus.

El palmito d'ones sonores format pels sonares d'agranada ampla permet una resolució i precisió molt altes. En general, encara que depén de la profunditat, permet a un buc cobrir molta més superfície del fondo marí que a pur de medicions individuals. Les ones s'actualisen moltes voltes per segon (normalment d'1 a 40 Hz, depenent de la profunditat), lo que permet al buc fer passades molt més ràpides, mantenint una cobertura del fondo del 100 %. Sensors adicionals corrigen la senyal depenent de l'inclinament i el moviment del buc, i un girocompás proporciona informació exacta de la direcció de la nau. Adicionalment, un sistema GPS (‘sistema de posicionament global’) pot especificar de forma exacta la posició del buc. S'ampren també medicions exactes de la velocitat del sò en l'aigua per a calcular la refracció de les ones de sò en travessar capes d'aigua en distinta temperatura, conductivitat i pressió. Un sistema informàtic processa totes les senyes, corregint segons cada u dels factors, aixina com per l'àngul de cada raig individual. Al final, per mig d'este conjunt massiu de senyes es conseguix generar un mapa de manera casi automàtica.


Referències

[editar | editar còdic]