Fossa de Puerto Rico
La fossa de Puerto Rico és una fossa marina localisada en el llímit entre la mar Carib i l'oceà Atlàntic. Esta fossa té una llongitut de 1500 km i alcança una màxima profunditat de 8500 metros baix el nivell de la mar, convertint-la en el punt més profunt de tot l'oceà Atlàntic.[1]L'illa de Puerto Rico es localisa immediatament al sur de la zona de falles geològiques i de la fossa que du el seu nom.
Esta fossa associada en un complex de transició en la zona de subducció al sur de les Antilles Menors i la placa que s'estén a l'occident, des de Cuba i l'illa de L'Espanyola fins a la fossa de les Caimà i la costa d'América Central. Els estudis científics realisats en la zona han conclós que un terremot en esta falla podria originar un maremoto.
Geologia
La fossa de Puerto Rico es localisa en el llímit de dos plaques tectòniques. La placa del Carib es mou cap a l'orient, mentres que la placa nortamericana ho fa cap al ponent. La placa Nortamericana subducciona la placa del Carib en el surest de la fossa. Esta zona de subducció explica la presència de volcans actius en el surest de la mar de les Antilles. El vulcanisme és freqüent en l'arc de les illes de Barlovent i les illes de Sotavent, ubicades entre Puerto Rico i la costa nort d'Amèrica del Sur.
Puerto Rico, les Illes Vérgens i L'Espanyola no posseïxen volcans actius, no obstant, estan en risc d'un provable terremot o un maremoto.
Exploracions
Va ser descoberta i descrita per primera volta en 1883 pel Comandant en Cap del Servici Geodèsic i de Costes, W. H. Brownson, durant un viage d'exploració oceànica a bordo del buc de vapor Blake. Durant esta expedició, es va descobrir el punt més profunt de l'Oceà Atlàntic a 27.366 peus i se li va batejar com la Fossa de Brownson. No obstant, en el 1939 durant una atra expedició oceanogràfica favorida per la Marina dels Estats Units, se li va batejar en el nom la Fossa Milwaukee en honor al buc naval USS Milwaukee a on es va realisar l'estudi. Siga un nom o un atre, se li descriu com una gran planura ubicada a més de cinc milles de profunditat en el fondo de l'oceà Atlàntic.
El fondo marí va ser visitat per primera volta pel batiscafo francés Archimède en 1964 i despuix per un vehícul robòtic en 2012. L'aspecte més cridaner de les imàgens va ser l'eixam d'anfípodos bentònics. Alguns d'estos anfípodos varen ser recolectats per bosses d'esc unides al vehícul i varen ser duts a la superfície per al seu posterior anàlisis. Les mostres recuperades varen ser Scopelocheirus schellenbergi, una espècie d'anfípodo lisianásido que fins ara solament s'ha trobat en fosses ultraprofundas en el Pacífic.
També es varen observar dos criatures invertebrades en el vídeo. Un tipo de pepino de mar, assignat provisionalment al gènero Peniagone. L'atre individu, un chicotet crustaci, s'ha identificat provisionalment com un isópodo munnópsido, basant-se en la morfologia i en moviments i bot similars observats en atres isópodos munnópsidos hadals. Com estos individus no varen ser capturats, no és possible obtindre identificacions a nivell d'espècie. No obstant, estos albiraments provablement excedixquen els registres més profunts coneguts per al gènero Peniagone i la família Munnopsidae.
En 2004 l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, en colaboració en el Servici Geològic dels Estats Units, va conseguir produir una image completa utilisant un sistema de sonar de batimetría tipo multi-acústic. Este instrument és arrastrat des d'un buc oceanogràfic, molt prop del fondo marí, i per mig del sò genera imàgens tridimensionals. Les imàgens varen revelar que la Fossa de Puerto Rico és una gran cadena de montanyes, valls, barrancs, picos i volcans sumergits.
En 2015 l'Equip Amèrica d'Exploració de l'Oceà va descobrir més de 200 espècies marines en la Fossa de Puerto Rico. En concret, 100 espècies de peixos, 50 espècies de corals i centenars d'atres invertebrats varen ser gravats en unes 12 immersions.[2]
L'explorador nortamericà Víctor Vescovo es va sumergir fins al punt més profunt de la fossa de Puerto Rico i, per lo tant, de l'oceà Atlàntic el 19 de decembre de 2018, com a part de l'expedició Five Deeps. Va alcançar una profunditat de 8.376 m per mig de medicions directes de pressió CTD en el vehícul d'immersió profunda DSV Limiting Factor (un sumergible model Triton 36000/2) i, per lo tant, es va convertir en la primera persona en aplegar al fondo de l'oceà Atlàntic i, al mateix temps, va realisar la segona immersió en solitari més profunda registrada en l'història en eixe moment.
Vore també
Referències
- ↑ (2005) Schwartz, Maurice L. (ed.). Encyclopedia of coastal science. 1st ed. Springer., 1 edició (en anglés), Londres: Springer, pp. 222. ISBN 9781402035654. Consultat el 12 de decembre de 2015. «The Puerto Rico Trench follows a west–east trend and extends from north of the Dominican Ivano to the northern islands of the Lesser Antilles, the maximum depth is 9,200 m. The Cayman Trench lies between Jamaica and the Cayman Islands.»
- ↑ Lo més profunt de l'Atlàntic Ciència de Puerto Rico. Consultat el 16/08/2024.
- NOAA Ocean Explorer
- Sound Waves 03 USGS
- Archivat el 11 de decembre de 2016 archivat en Wayback Machine.
- Sound Waves 04
- Archivat el 18 de febrer de 2005 archivat en Wayback Machine.
- Woods Hole USGS
- Pàgina de la Ret Sismològica de Puerto Rico
- Característiques
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fosa de Puerto Rico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.