Placa nortamericana
La placa de Norteamérica és la placa tectónica continental en la que s'assenten Amèrica del Nort (incloent Groenlàndia), els archipèlecs de Cuba i les Bahames en el mar Carib, la part occidental del oceà Atlàntic Nort (fins a la dorsal mesoatlántica), la mitat occidental d'Islàndia, una part del oceà Glacial Àrtic i el territori siberiano a l'est de la cordillera Verjoyansk. Les plaques en les que llimita són:
- Al nort, la placa euroasiàtica.
- Al sur, la placa de Cocos, la placa del Carib i la placa suramericana, en a on es formen la falla de Motagua i la fossa Mesoamericana.
- A l'est, la placa euroasiàtica i la placa africana, en les que té un llímit divergent que origina la dorsal Mesoatlántica.
- A l'oest, en la placa euroasiàtica i la placa del Pacífic.
En temps recents (en térmens geològics), la placa nortamericana (la més llenta) va absorbir, per un procés de subducción, a atres dos plaques. La placa de Kula, ubicada originalment al nort d'a on hui està la placa de Juan de Fuca que va desaparéixer per complet i la placa de Farallón. Esta última, que s'està afonant des del periodo Jurásico, ocupava gran part de l'occident de la placa Nortamericana i solament quan va començar a desaparéixer varen entrar en contacte les plaques del Pacífic i Nortamericana, donant orige a diversos accidents com la falla de Sant Andrés. La placa Juan de Fuca, la placa de Cocos i la placa de Naixca són els restants que encara queden de l'antiga placa filipina.[1]
En 75.900.000 quilómetros quadrats és la 2ª placa tectónica més gran del món, solament superat per la placa del Pacífic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Condie, K.C. (1997). Plate tectonics and crustal evolution, 4th edició, Butterworth-Heinemann. ISBN 978-0-7506-3386-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placa norteamericana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.