Placa de Farallón

La placa de Farallón és una antiga placa tectónica oceànica. Esta placa presentava subducción baixe el marge occidental d'Amèrica del Sur entre els 28 i 72 millons d'anys.

Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;

les referencies sense nom deuen de tindre contingut

Formava una de les tres plaques principals de Panthalassa, junt en la placa de Phoenix i la placa de Izanagi, que estaven conectades per una unió triple. La placa de Farallón va començar a subducir baixe la costa oest de la placa nortamericana, llavors ubicada en lo que hui és Utah, quan Pangea es va trencar i despuix de la formació de la placa del Pacífic en el centre de la triple unió durant el Jurásico Inferior. Du el nom de les illes Farallón, que es troben a l'oest de Sant Francisco, Califòrnia.

En el temps, la part central de la placa de Farallón va ser subducida per complet baix la partix suroest de la placa nortamericana. Els restants de la placa de Farallón són les plaques de Juan de Fuca, d'Explorador i de Grossa, subducidas baix la partix nort de la placa Nortamericana; la placa de Cocos subduciendo baix Centroamérica; i la placa de Naixca subduciendo baixe la placa suramericana.^[1]

En l'actualitat, l'enteniment respecte a la placa de Farallón està evolucionant ràpidament a mida que els detalls de la tomografía sísmica brinden detalls millorats dels restants sumergits.^[2] Ya que la costa oest d'Amèrica del Nort mostra una estructura enrevesada, s'ha requerit un treball significatiu per a resoldre la complexitat. En 2013 va sorgir una explicació nova i més matisada, proponent dos plaques adicionals ara subducidas que explicarien part de la complexitat.^[3] A mida que s'acumulaven les senyes, es va desenrollar una visió comuna de que una gran placa oceànica, la placa de Farallón, actuava com una cinta transportadora, transportant terrenys a la costa oest d'Amèrica del Nort, a on s'acumulaven. A mida que el continent va invadir la placa de Farallón en subducción, la placa més densa es subdujo en el mant baix del terreny. Quan les plaques varen convergir, la densa placa oceànica es va afonar en el mant per a formar una llosa baix del continent, més llauger.^[2]

Referències

↑ Tectonophysics.404(3-4)
237–264.doi:10.1016/j.tecto.2005.05.011.Consultat el 2021-04-06.
↑ ^2,0 ^2,1 Nature.496(7443)
35–37.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/496035a.Consultat el 2021-04-06.
↑ Nature.496(7443)
50–56.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature12019.Consultat el 2021-04-06.

Este artícul conté una traducció derivada de «Placa de Farallón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Tectonophysics.404(3-4)
237–264.doi:10.1016/j.tecto.2005.05.011.Consultat el 2021-04-06.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Nature.496(7443)
35–37.ISSN 0028-0836.doi:10.1038/496035a.Consultat el 2021-04-06.

[3] Nature.496(7443)
50–56.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature12019.Consultat el 2021-04-06.

[1]

[2]

[3]