Jurásico Inferior

Plantilla:Jurásico El Jurásico Inferior és la primera série del Jurásico en l'escala temporal geològica. Es denomina Jurásico Primerenc quan es referix a l'época corresponent. Succeïx al Triásico Superior (última série del Triásico) i precedix al Jurásico Mig. Comença fa uns 201 millons d'anys i finalisa fa uns 175 millons d'anys. Està dividit en quatre pisos i edats: Hettangiense, Sinemuriense, Pliensbachiense i Toarciense. El Jurásico Superior també és conegut com Emboliques o Liásico en l'escala cronoestratigráfica regional europea. En el sur d'Alemània les roques d'esta edat es denominen «Jurásico Negre».

En eixe temps es va detectar un calfament global.

Roques carbonáticas (calcàrees i dolomías) de la Formació calcàrees i dolomías tableadas de Cuevas Llaurades del Jurásico Superior(Alcorisa, Terol, Espanya).

Orige del nom Lias

Certes roques d'orige marí d'esta edat en Europa es denominen Lias i eixe nom es va utilisar per al periodo, també, en la geologia de el XIX. Hi ha dos possibles orígens per al nom Lias: el primer és que ho prenguera un geòlec de la pronunciació dialectal de la paraula layers ('capes') d'un cantero anglés; en segon lloc, les balandras dels ports del nort de Cornualles, com Bude, creuaven el canal de Bristol fins al vall de Glamorgan per a carregar roca de les pedreras de calcàrea de la costa (la calcàrea Emboliques del sur de Gales s'utilisava en tot el nort de Devon i el nort de Cornualles, ya que conté carbonat càlcic per a fertilizar els sols devónicos de baixa calitat del West Country); els habitants de Cornualles pronunciaven les capes de calcàrea com «laiyers» o «lias»; leac significa en gaèlic 'pedra plana'.

Paleobiología

Ammonites

Durant este periodo, els ammonoideos, que casi havien desaparegut en l'extinció de finals del Triásico, irradiaron en una enorme diversitat de noves formes en complexos patrons de sutura (els ammonites pròpiament dits). Els ammonites varen evolucionar tan ràpidament, i les seues closques es conserven en tanta freqüència, que servixen com a importants fòssils zonals. Només en Europa es varen produir vàries onades distintes d'evolució dels ammonites.

Reptils marins

El Jurásico Primerenc va ser una época important en l'evolució dels reptils marins. En el Hettangiense varen seguir florint els ictiosaurios i plesiosaurios réticos ya existents, mentres que al mateix temps varen aparéixer varis tipos nous d'estos reptils marins, com Ichthyosaurus i Temnodontosaurus entre els ictiosaurios, i Eurycleidus, Macroplata i Rhomaleosaurus entre els plesiosaurios (tots Rhomaleosauridae, encara que tal com es definix actualment este grup és provablement parafilético). Tots estos plesiosaurios tenien colls de tamany mig i caps grans. En el Toarciense, a finals del Jurásico Primerenc, varen aparéixer els talattosuquios ("cocodrils" marins), aixina com nous gèneros de ictiosaurios (Stenopterygius, Eurhinosaurus i el persistentemente primitiu Suevoleviathan) i plesiosaurios (els elasmosaurios (de coll llarc) Microcleidus i Occitanosaurus, i el pliosaurio Hauffiosaurus).

Animals terrestres

Entorn terrestre del llímit Pliensbachiense-Toarciense de Fenoscandinavia, en flora basada en la Formació Sorthat. Els dinosauris es basen en material trobat en diverses localitats del zona alemana de la Formació Ciechocinek i, en menor mida, en chafades de la Formació Drzewica

En terra, varen aparéixer varis tipos nous de dinosauris -els heterodontosáuridos, els escelidosáuridos, els estegosaurios i els tetanuros-, que es varen unir a grups com els celofosáuridos, els prosaurópodos i els saurópodos que havien continuat des del Triásico. Els acompanyaven, com a chicotets carnívors, els cocodrilianos esfenosúquidos i protosúquidos. En l'aire, nous tipos de pterosaurios substituïen als que s'havien extinguit a finals del Triásico. Pero en el sotobosque hi havia varis tipos de mamífers primitius, aixina com sinápsidos trilodontos, esfenodontos fardachos i lisanfibios primitius.