Edat geològica

Correspondència entre unitats geocronològiques i cronoestratigráficas
Geocronològiques (temps)	Cronoestratigráficas (cossos de roca)
Eón	Eonotema
Era	Eratema
Periodo	Sistema
Época	Série
Edat	Pis
Cron	Cronozona

Una edat és una unitat geocronológica formal de l'escala temporal geològica que representa el temps corresponent a la duració d'un pis. Els pisos, a la seua volta, són una de les unitats cronoestratigráficas en que es dividix el registre geològic de l'història de la Terra. Els pisos successius cobrixen la totalitat del Fanerozoico (els últims 542 millons d'anys), definits principalment per criteris bioestratigráficos, és dir, per presentar conjunts de fòssils consistents i diferenciables de les unitats adjacents inferior i superior immediates. Cada edat és equivalent a un pis, en una duració mija de pocs millons d'anys. Les tècniques de datació han permés precisar, en cert marge d'error, els valors absoluts en millons d'anys corresponents a l'inici i final de cada pis i, per lo tant, de cada edat.

Hi ha 102 pisos, i per tant 102 edats, definits o en procés de definició, que cobrixen tot el Fanerozoico. Per al temps Precámbrico no han pogut distinguir-se ni edats ni époques, per lo que les divisions de l'escala geocronológica global per al Precámbrico s'han reconegut fins a la categoria de periodo.

Per conveni cada edat rep el mateix nom que el seu pis corresponent, aixina, per eixemple, es podria dir que «els Tyrannosaurus rex varen viure cap al final de l'edat Maastrichtiense» i que «no hem trobat fòssils de Tyrannosaurus rex en les capes basals del pis Maastrichtiense».

Les edats s'agrupen en époques, de la mateixa manera que els pisos s'agrupen en séries. Les edats poden subdividirse en unitats temporals més menudes, crones o biocrones, segons s'usen criteris magnetoestratigráficos o bioestratigráficos respectivament.

Definició i estandardisació

Les edats s'establixen automàticament en definir formalment els pisos als que són equivalents, els quals es definixen principalment per criteris bioestratigráficos. Per als pisos es fixen estratotipos de llímit inferior (GSSP), que són seccions estratigráficas concretes que servixen de referència per a tot el planeta. Es definixen aixina únicament els llímits inferiors de cada pis i edat, puix la definició basada en estratotipos complets per a cada u duya a solapamientos o hiats en el pis i edat anterior o posterior, habitualment definit en una atra secció alluntada de la primera. S'elegixen seccions de roques sedimentàries d'orige marí, puix els fòssils d'organismes marins (per eixemple foraminíferos o ammonites) solen tindre una major dispersió geogràfica i resolució bioestratigráfica que els terrestres. La datació absoluta d'este llímit, quan és possible, permet establir l'inici de l'edat en millons d'anys.

Normalment el criteri per a ubicar la tacha dorada (terme informal que senyala el punt exacte del llímit inferior d'un pis en una secció de referència) sol ser la primera aparició de fòssils de determinat tàxon o conjunt de tàxons o un canvi de polaridad magnètica en el registre paleomagnético de la successió estratigráfica, que assegura una simultaneidad global del llímit aixina definit.

Els llímits i els noms de pisos i edats s'establixen des de 1974 per la Comissió Internacional d'Estratigrafia, estant ya tot el Fanerozoico dividit en edats, encara que alguns, en 2012, estan encara pendents de nomenar i establir els estratotipos de llímit inferior definitius.

Història

Abans de l'establiment de les edats com a divisions temporals de l'història de la Terra ya s'havien reconegut les tres divisions principals del Fanerozoico, basades en els registres fòssil i estratigráfico, per a les que es varen propondre els térmens Paleozoico (Sedgwick, 1838), Mesozoico i Cenozoico (Phillips, 1841) —encara vigents—, i que s'entenien com a etapes successives reals de l'història de la vida («fauna antiga» o «Era dels invertebrats i peixos», «fauna intermija» o «Era dels reptils» i «fauna recent» o «Era dels mamífers» respectivament).

Els primers pisos varen ser establits per Alcide d'Orbigny entre 1849 i 1852, pero en el seu us no estava clar, entre els científics de l'época, si es referien als cossos estratificados de roca o al temps en que estes es varen formar, conceptes que variaven segons diferents escoles i països. En este estat de confusió, en 1880 durant el II Congrés Geològic Mundial, es va prendre la decisió de distinguir entre abdós sistemes de referència (roques i temps), moment del que procedix la diferenciació entre pisos i edats (unitats cronoestratigráficas i geocronològiques respectivament).