Anar al contingut

Crocodylidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crocodylidae

Crocodylidae (castellanizado com crocodílidos[1] o cocodrílidos[2]) és una família de saurópsidos, arcosaurios comunament coneguts com a cocodrils (encara que poc usada, el DLE també accepta la grafia crocodilo).[3] Inclou a catorze espècies actuals.[4] Es tracta de grans reptils semiacuáticos que viuen en les regions tropicals d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Austràlia. Varen aparéixer per primera volta durant l'Eoceno, fa uns cincuenta y cinco millons d'anys. En sentit estricte, un cocodril és qualsevol espècie que pertany a la família Crocodylidae (a voltes classificada com la subfamília Crocodylinae). No obstant, el terme també es pot usar de manera més flexible per a incloure tots els membres existents de l'orde Crocodilia, és dir, els verdaders cocodrils, els aligatores i caimans (família Alligatoridae) i els gavials (família Gavialidae), aixina com els Crocodylomorpha, que inclou parents i antepassats extints dels cocodrils actuals. Els cocodrils tendixen a congregar-se en hàbitats d'aigua dolça com rius, llac, chapulls i algunes voltes en aigua salobre. S'alimenten principalment de vertebrats (peixos, reptils i mamífers), i algunes voltes d'invertebrats (moluscs i crustacis), segons l'espècie.

Tamany

Una espècie, el cocodril marí (Crocodylus porosus), és el major dels cocodrils de l'actualitat (el més gran del que es té notícia media 8,5 m i pesava 1700 kg, i va ser capturat en Queensland (Austràlia) en 1957).[5][6][7] Li seguix en tamany el cocodril d'el Nilo (Crocodylus niloticus), en eixemplars que sobrepassen els 6 m i casi 750 kg de pes.[8]

Ecologia

El seu pell és escamosa, dura i seca. Apleguen a viure de cinquanta a huitanta anys.[9]

Són reptils que viuen en les àrees tropicals d'Àfrica, Àsia, Amèrica i Austràlia. Són excelents nadadors gràcies a que tenen pell entre els dits de les pates atrasseres per a ajudar-els a nadar en major rapidea, la seua apariència és semblada a la de les aletes de bucege. Solen viure en rius de corrent llenta i s'alimenten d'una àmplia varietat d'animals, preferentment vius. El cocodril marí (Crocodylus porosus) viu tant en aigua dolça com en estuaris salats i s'adinsa en freqüència en la mar, lo que li ha permés colonisar moltes illes d'Austràlia i totes les costes des de l'Índia fins a Austràlia, i inclús, en moltes ocasions aplega a creuar l'oceà Índic i aplega fins a Àfrica Oriental, des de Somàlia fins a Madagascar i Suràfrica. El cocodril marí no és l'únic en adinsar-se en la mar, encara que sí el que ho fa en més freqüència. Aixina, el cocodril d'el Nilo (Crocodylus niloticus) ha creuat la mar per a colonisar vàries illes de l'oceà Índic (entre elles Madagascar); i el cocodril americà (Crocodylus acutus) ha aplegat a nade fins a la majoria de les illes del Carib, i inclús a la punta sur de Florida. Els majors són el marí, el del Nilo i el del Orinoco (Crocodylus intermedius). Els cocodrils jóvens s'alimenten de carrancs, insectes i granotas. Els majors cacen peixos, s'alimenten d'animals morts o permaneixen en espera durant hores, llests per a engolir preses com mamífers i aus aquàtiques. Aferren a l'assut en mandíbulas poderoses i dents filosos, arrastrant-la baix de l'aigua fins a ofegar-la. Els cocodrils no poden mastegar, de modo que tallen a l'assut, sacsant-la i dilacerant-la en les seues dents. Noves dents creixen per a reemplaçar els que es trenquen o es perden. El seu mordedura és la més poderosa de tot el Regne Animal, d'uns 1800 N.[10]

Els cocodrils duen vides prou inactives, ya que yacer immòvils la major part del dia. De matí els rius es calfen llentament i els cocodrils a sovint busquen la calor del sol en la vora. De nit l'aigua es gela llentament, de modo que els cocodrils passen estes hores dins del riu per a mantindre's en calor. Els cocodrils no poden controlar la seua temperatura corporal per lo que solen obrir la mandíbula per a lliberar calor o quedar-se baix el sol per a calfar-se quan els dona fret. En la boca els gots sanguíneus estan prop de la superfície de la pell, permetent que la calor passe ràpidament cap a o des de la sanc a l'ambient.

Crocodylus acutus de Mèxic.

Els cocodrils tenen cossos pesats i metabolisme generalment llents, encara que poden controlar la velocitat de la seua digestió segons l'abundància d'assuts i de la temperatura ambiente; aixina, en una temperatura òptima (40-50 °C) poden fer una digestió ràpida si abunden els assuts o llenta si estes escassegen (estes últimes senyes varen ser provats científicament fa molt poc). Estan ben adaptats a la vida aquàtica i solament de tant en tant ixen d'ella, com el gavial del Ganges (Gavialis gangeticus). Sobre la terra, els cocodrils s'esgolen arrastrant el seu estòmec i espentant-se en els peus. Per a recórrer distàncies grans, adopten un "pas alt", alçant el cos del sol i arrastrant la coa. Els cocodrils, ademés, poden "galopar" a una velocitat màxima de 18 km/h. Les fosses nassals d'un cocodrílido i els seus ulls es troben en la part superior del cap, lo que li permet vore i respirar mentres permaneix en l'aigua. Pot respirar parcialment sumergit, tancant un plec de la gola que evita que l'aigua penetre en els pulmons. baix l'aigua, les fosses nassals i els oïts es tanquen, i en els seus ulls una membrana transparent es mou en sentit travesser actuant com un tercer parpalla.

Zones de distribució dels cocodrils.

Fisiologia

la fecundació és interna. Són ovípars: posen ous en nius que construïxen en pals i branques encara que estos sol són la part superior puix els ous estan enterrats. A voltes, les tortugues aprofiten els nius dels cocodrils que protegixen el seu niu i incuban els seus ous. Posseïxen ademés un cor format per quatre cavitats (dos aurícules i dos ventrículs), encara que la seua circulació seguix sent incompleta (com les dels demés reptils ya que posseïxen el Foramen de Panizza, que deixa que abdós tipos de sanc (oxigenada i desoxigenada) es mesclen. Són poiquilotermos i ectotermos; és dir, que la seua temperatura corporal varia en l'ambiental. Respiren per mig dels pulmons. Són els animals de respiració pulmonar que més temps poden aguantar baix l'aigua; els seus pulmons són tan grans que pot aplegar a estar sis hores baix l'aigua si estan en continu moviment; si es manté quet, és dir, consumint la cantitat mínima d'oxigen, és capaç de permanéixer dos dies seguits baix l'aigua. l'abdomen i el tórax estan separats per un diafragma que usen per a respirar.

Taxonomia

La família Crocodylidae està subdividida en dos subfamílias, una de les quals està extinta i dos o tres gèneros actuals i varis més extints:

Gènero Crocodylus
Crocodylus acutus
Crocodylus cataphractus (estudis d'ADNPlantilla:Quin sugerixen que esta espècie podria meréixer un gènero propi per a sí, donat el seu caràcter basal, el gènero Mecistops)
Crocodylus intermedius
Crocodylus johnstoni
Crocodylus mindorensis
Crocodylus moreletii
Crocodylus niloticus
Crocodylus novaeguineae
Crocodylus palustris
Crocodylus porosus
Crocodylus rhombifer
Crocodylus siamensis
Crocodylus suchus
Gènero Euthecodon †
Gènero Osteolaemus
Osteolaemus tetraspis (existixen una controvèrsia actual sobre si es tracta de dos espècies o una; ací es considera que es tracta d'una en dos subespècies: O. tetraspis tetraspis & O. t. osborni)
Gènero Rimasuchus †
Gènero Voay †

Mitologia

Amulet egipcíac en forma de cocodril.

El cocodril era un animal sagrat en una part d'Egipte. Els habitants de Tebas i dellac Moeris li tributaven un cult particular. Quan conseguien domesticar a un d'estos animals li penjaven en les orelles pedres precioses i atres adorns d'or i li alimentaven en manjares sagrats.cita requerida Despuix de la seua mort lo embalsamaban i depositaven en una espècie d'urna, que conduïen al Llaberint a on sepultaven als reis. Va aplegar a tal extrem la superstició dels ombitas que s'alegraven al vore els seus fills presa dels cocodrils. Per una atra part estos mateixos animals eren mirats en terror en el restant d'Egipte, de modo que mataven a quants podien. La religió aumentava encara l'odi natural a un mònstruo tan carnívor. Seth, assessí d'Osiris i enemic de tots els deus havia pres la forma de cocodril. Segons Plutarco este animal és el símbol de la divinitat, perque carix de llengua, en atenció a que Deu, sense parlar, imprimix en silenci en els nostres cors, les lleis de l'equitat i del saber. El seu jeroglífic era també el símbol de la tirania en el govern. Els egipcíacs creïen que els cocodrils vells tenien la virtut de l'endevinació i que era bon agüero quan prenien una miqueta de menjar de la mà d'algun i al contrari quan ho refusaven. Si es conten les dents del cocodril, diu Aquiles Tacio, es troba que el seu número iguala als dies de l'any. Tal volta és per açò que els egipcíacs representaven l'image del sol en un barquichuelo que conduïa un cocodril. En fi, els egipcíacs adoradores dels cocodrils, dien que durant els sèt dies consagrats al naiximent d'Apis, oblidaven la seua ferocitat natural, no causant dany algun i que a l'octau despuix de migdia, tornaven a la seua ferocitat acostumada. També pretenien que els cocodrils, per respecte a la deesa Isis que en una atra ocasió s'havia servit d'un barquito construït de la corfa del papir, no causaven dany algun als que navegaven en el Nilo en barquichuelos d'esta planta.[11]

Per als antics mesoamericàs, el cocodril també era part important de la seua cosmovisió, en particular entre els mayas de la península de Yucatán.[12] En ser un animal amfibi, es considerava al mateix temps que la terra, l'entrada al inframón quan obri els seus fauces.[13]

Relació en el ser humà

Caricatura anticatólica de Thomas Nast de la revista Harper's Weekly (1875), que mostra als bisbes catòlics romans com a cocodrils atacant escoles públiques.

Els cocodrils poden atacar a les persones si s'acosten massa. El més perillós és el cocodril marí (Crocodylus porosus), seguit del d'el Nilo (Crocodylus niloticus), i poden convertir-se en antropófagos. En Mèxic la cacera illegal va ocasionar un decremento demogràfic en tot el territori i inclús va exterminar poblacions en algunes regions durant els anys huitanta; no obstant, el treball coordinat de les autoritats ambientals, les comunitats, conservacionista i manejadores de fauna varen conseguir una recuperació sensible en tot el país, fins a tal punt que ara és comú que en época de pluges els cocodrils es desplacen a les zones urbanes inundades, ademés d'observar que les talles superen el promig registrat en les décades anteriors. Ademés cada volta és més freqüent el reporte d'atacs a sers humans, entre els que han ocasionat numeroses morts. L'humanitat ha utilisat les seues pells per a fer billeteras i maletes, i ha destruït els seus hàbitats. En moltes cultures el cocodril ha segut motiu d'adoració i respecte com els antics egipcíacs i tribus de Nova Guinea i del surest d'Àsia.

Galeria d'imàgens

Vore també

Referències

  1. ↑ Bolaños, J. R., Sánchez, J., & Pedra, L. (1997). Inventari i estructura poblacional de crocodílidos en tres zones de Costa Rica. Revista de Biologia Tropical, 44(3), 283-287.
  2. ↑ Ross, J. P. (1999). Bases biològiques per a l'us sostenible dels cocodrílidos. Maneig i Conservació de la Fauna Selvada en Amèrica Llatina.
  3. ↑ «crocodilo | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAER - ASALE».
  4. ↑ «Global diversity of crocodiles (Crocodilia, Reptilia) in freshwater».Hydrobiologia.595(1)
    587–591.doi:10.1007/s10750-007-9030-4.
  5. ↑ Home of largest Crocodile ever shot!
  6. ↑ Krys the crocodile, Normanton, Queensland
  7. ↑ «[1]». Consultat el 8 de març de 2017.
  8. ↑ «Nile Crocodile». National Geographic. Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2007. Consultat el 3 d'abril de 2011.
  9. ↑ Profile of Mr Freshy at Austràlia Zoo website [2] archivat en Wayback Machine.. Trobat 1 febrer 2007.
  10. ↑ National Geographic documentary; "Bite Force", Brady Barr.
  11. ↑ Diccionari universal de mitologia
  12. ↑ Arias Ortiz, Teri Erandeni (2006). El cocodril en la cosmovisión maya. Un procés de llarga duració (en Spa), Adabi de Mèxic / Fundació Alfredo Harp Helú / ProHispen. OCLC 427651765. ISBN 968-9260-01-4.
  13. ↑ «Simbolisme dels animals prehispánicos». www. cultura. gob. mx. Consultat el 4 de març de 2020.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Crocodylidae&oldid=1577456»