Kom Ombo

Kom Ombo (Idioma àrap: كوم أمبو) és una vila agrícola d'Egipte d'uns 60.000 habitants, situada en la ribera oriental del ric Nilo, quaranta quilómetros al nort d'Asuán i 165 quilómetros al sur de Luxor. Existix una numerosa població nubia procedent del sur, desplaçada per la construcció del llac Nasser. L'emplaçament és conegut en l'actualitat pel seu singular temple d'época ptolemaica.

Botes Turístics prop del Temple de Kom Ombo

Nom egipcíac: Nubt o Nubet. Nom grec: Ombos. Nom àrap: Kom Ombo

(Va haver una atra ciutat en el mateix nom grec: Ombos, situada al nort de Naqada)

Situació: 24° 27′ N 32° 57′ I

En el seu orige, va anar un assentament cridat Nubt, del egipcíac nbt, que significa "Ciutat d'Or" . Per la seua situació, gojava del control sobre els rutes comercials que es dirigien des de Nubia a través del Valle del Nilo, si ben la seua importància va créixer en la construcció del temple en el II

En l'época grega, la ciutat estava en la Tebaida, i era la capital del nomo Ombita (el nomo I del Alt Egipte), en la ribera oriental del Nilo. Ombos va ser una fortificació militar baix totes les dinasties egipcíaques, en els faraons, fins als ptolomeos i els romans, i gojava de molta fama per la grandiositat dels seus temples i la seua tradicional enemistat en els habitants de Tentyris (Dendera) que, segons el satíric llatí Juvenal, va aplegar fins a l'antropofagia.

Els temples

Perduren dos temples, construïts en pedra obtinguda de les pedreres veïnes. El més notori dels dos s'empina sobre un tossal arenenc i sembla haver segut una espècie de Panteó ya que, d'acort en les inscripcions conegudes, li havia segut dedicat a Haroeris (Apolo) i les demés deïtats del nomo Ombita pels soldats acuartelados allí. El temple més menut, en el noroest, estava dedicat a Isis.

Abdós posseïxen una arquitectura imponent i encara conserven els lluents colors en els que els varen adornar els seus constructors. Daten de l'época ptolemaica, en l'excepció d'una entrada de pedra calcàrea construïda dins d'un mur d'atobó. Constituïa una part d'un temple construït per Tutmosis III en honor del deu, encarnat en cocodril, Sobek.

El temple de Sobek i Haroeris

Artícul principal → Temple de Kom Ombo.

Kom Ombo. Detall de columna en el cartuig de Tiberio.

El temple de Kom Ombo, conegut també com a temple de Sobek i Haroeris està en ruïnes, pero resulta imponent, especialment per la seua ubicació, que ho fa destacar al costat del Nilo.

Va ser excavat per Jacques de Morgan cap a 1893. És un edifici inusual, completament simètric, en dos entrades, dos sales hipóstilas i dos santuaris. Açò es deu a que està dedicat a dos deus: el costat esquerre al deu falcó Haroeris (Horus el vell o el gran) i el dret a Sobek, divinitat local en cap de cocodril.

Ho va escomençar a construir Ptolomeo VI en el II sent Kom Ombo capital del primer nomo del Alt Egipte, i ho va terminar Ptolomeo XII en el I l'emperador romà Augusto li va afegir el pilono de l'entrada cap a 30 a. C. En el local va haver un santuari més chicotet de l'época de Tutmosis II trobant-se vestigis que daten de la Dinastia XVIII (c. 1550 a 1300 a. C.)

Kom Ombo. Detall: mur lateral.

Detall de superposició.

La planta, semblada a la del temple d'Edfu, consta d'un pati, dos sales (una d'elles, el pronaos) i tres vestíbuls (en lloc dels dos de Edfu). Té, no obstant, dos ambulacros misteriosos (només hi ha un en Edfu), disposts en tres costats, al voltant de les cambres.

En la frontera es disponen dos entrades, i a cada una d'elles correspon un temple, paralels entre sí. A pesar d'esta bipartició arquitectònica estricta, les dos parts estan unides, molts recints són comuns i inclús en abdós es tributaven honors a les dos divinitats. el pilono està decorat en bajorrelieves del emperador romà Domiciano fent-li ofrenes a la tríade de Sobek.

El pati està en ruïnes, en els murs laterals i el pilono destruïts. En les dos portes que conduïxen a l'interior hi ha inscripcions i relleus en el nom de Tiberio. A abdós costats de la doble porta hi ha representacions de Ptolomeo XII Neo Dionisio sent purificat per Horus i Thot en presència de Sobek (a la dreta) i de Haroeris (a l'esquerra).

Des d'ell, dos portes duen a la primera sala hipóstila, el pronaos. En ella, hi ha gravades escenes protagonisades per Haroeris en el mur esquerre i per Sobek en el dret. Les columnes estan tallades en lotos de l'Alt Egipte i papirs del delta del Nilo. En els murs, representacions rituals relacionades en la purificació del rei, la consagració del temple i les dos tríades, en els noms de Ptolomeo VIII Evérgetes II, Cleopatra II i Ptolomeo XII Neo Dioniso.

Kom Ombo. Detall.

En la segona sala hipóstila, els murs mostren escenes d'ofrenes en el nom de Ptolomeo VI Filométor i Ptolomeo VIII Everxetes II. A continuació se situen tres vestíbuls.

En els santuaris es veuen decoració semblants a les de la frontera. En el corredor intern de l'esquerra estan representades les divinitats del Nilo. Hi ha també figures alegóricas dels distints territoris agrícoles. En la partix nort hi ha cartuchos de Nerón i Vespasiano. Es veuen representades també totes les fases de la construcció del temple i les tècniques usades, aixina com un grup d'instruments quirúrgics, ya que el temple acollia malalts. En el sol, en l'exterior del santuari, varen ser gravats taulers de jocs per a entretindre's. En les proximitats hi ha dos nilómetros utilisats per a medir el nivell de les aigües de riu Nilo.

Davant del temple es troba el Mammisi, o temple del naiximent d'Horus, construït per Ptolomeo VIII Evérgetes II, molt deteriorat per l'humitat del Nilo. La capella d'Hathor està també al sur del temple i en ella hi ha varis cocodrils momificados que provenen d'una necròpolis de cocodrils pròxima al temple. En el sèptim any de Domiciano va ser decorat en honor de la deesa Hator, l'Afrodita grega.

Al nort del temple es troben els restants d'una capella dedicada a Sobek, construïda per Caracalla. També hi ha unes ruïnes coptas.

Referències

Referències digitals

• Kom Ombo, Temple de Sobek i Haroeris: terraeantiqvae