Dendera




Dendera (àrap دندرة Dandarah, Plantilla:Lang-grc) va ser la capital del nomo VI del Alt Egipte. La ciutat està situada en la ribera oriental del riu Nilo, a uns 60 km al nort de Luxor.
- Nom egipcíac: Iunet o Tantere
- Nom grec: Tentyris
- Nom àrap: Dendera
El temple de Hathor
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Dendera.
La construcció del temple va ser iniciada per Nectanebo I, es va continuar i va decorar en el periodo ptolemaico i es va terminar en época romana.
Té dos sales hipóstilas i el "pati de l'any nou" en capitells hathóricos.
Dins del temple hi ha dotze criptes decorades, i dos capelles funeràries d'Osiris, d'una d'elles procedix el célebre zodiaco que s'expon en el Museu del Louvre, en París.
En la teulada hi havia una capella a on se celebrava el rito de l'unió de la deesa Hathor en el disc solar.
Un gran mur d'atobons rodeja el recint en una porta monumental de Domiciano i Trajano.
Al sur del temple de Hathor, es troba el temple del naiximent d'Isis, decorat en temps d'Augusto. En l'entorn es troben el mammisi de Nectanebo I, el mammisi romà, un llac sagrat i un sanatori.
La rivalitat i lluita de Dendera en Ombo per motius religiosos va aplegar inclús a l'antropofagia, com a conte el satíric romà Juvenal (lib. IV, sàtira 15).
La necròpolis de Dendera
[editar | editar còdic]En importants tombes del Imperi Antic i el primer periodo intermig d'Egipte.
Els nobles varen construir àmplies mastabas, en una d'elles es conserva la decoració, esteles i "falses portes".
Hi ha catacumbes en voltes de rajola i tombes d'animals, predominant les de pardals, gossos i vaques (que simbolisaven a la deesa Hathor)
- En els "Misteris d'Osiris", Dendera va ser una de les tombes de Osiris, celebrant-se allí la representació ritual de la seua resurrecció.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dendera.- Dendera.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dendera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.