Anar al contingut

Llànties de Dendera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les llànties de Dendera és el nom que reben, en mijos pseudocientíficos, varis relleus de pedra (solo o en doble representació) esculpidos en els murs del temple d'Hathor de Dendera, en Egipte, iniciat per Nectanebo I (IV) i terminat en época romana.

Relleu d'Harsomtus «Horus unificador de les Dos Terres», sostenint una de les «llànties», gravades en el mur d'una de les criptes. És utilisat com a eixemple de pareidolia.

Explicació científica

[editar | editar còdic]

Els bajorrelieves són interpretats pels egiptòlecs com una serp sorgint d'una flor de loto, un símbol de caràcter mitològic:

Els esplèndits i enigmàtics relleus de la cripta són cosmogónicos i mostren una serp (símbol del principi dualista subjacent en tota la creació, com en el Génesis la separació del cel i la terra) naixcuda d'una flor de loto, símbol de la creació com una manifestació de la consciència. John Anthony West. (Egiptòlec aficionat, 1996).[1]


Harsomtus és la denominació que varen donar els grecs al deu egipcíac Hor-sema-tauy, «Horus unificador de les Dos Terres», que adopta diverses formes en les representacions, i una d'elles és la de serp emergint d'un loto. Dits lotos tancats dels que naix Harsumtus, baixe interpretacions totalment desconocedoras de la mitologia egipcíaca, són les supostes peres.[2]

Interpretacions no científiques

[editar | editar còdic]
Representació en la planta baixa.
Ilustració d'uns tubos de Geissler d'un llibre de física francés de 1869.

En contrast en l'interpretació científica, alguns investigadors plantegen el hipòtesis de que els relleus representen l'us de la tecnologia elèctrica en l'Antic Egipte, comparant els objectes centrals dels relleus en atres dispositius similars més moderns (com els tubos de Geissler, tubos de Crookes, i llànties d'arc elèctric).[3][4] Esta hipòtesis sembla òbvia per al ufólogo Erich Von Däniken, més encara en trobar-se en una cripta secreta.[5] Däniken ignora o omet que també existixen representacions similars en la planta baixa i en atres zones del temple.[6]

Peter Krassa i Reinhard Habeck han ideat una teoria bàsica de l'operació del dispositiu com a llàntia elèctrica, encara que les seues conclusions no han segut acceptades per l'egiptologia.[7]

En l'época en que es varen gravar vàries de tals supostes "llànties", ya existia la Biblioteca d'Aleixandria, a on molt provablement acodirien els millors pensadors del món helènic (Arquímedes, per eixemple), pero cap autor d'aquells temps -d'acort als escrits que íntegra o parcialment han aplegat fins als nostres dies- va deixar constància de l'existència de llànties egipcíaques que funcionaren en alguna forma d'energia similar a l'elèctrica.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. West, John Anthony (1996). The Traveler's Key to Ancient Egypt. Revised: A Guide to the Sacred Plaus of Ancient Egypt, Quest Books, pp. 402. ISBN 0835607240.
  2. Juan de la Torre Suárez ¿Electricitat en l'Antic Egipte? [1]
  3. Childress, D. H. (2000). Technology of the gods: the incredible sciences of the ancients. Kempton, Ill: Adventures Unlimited Press. ISBN 0-932813-73-9
  4. Electricity in ancient claves. WUFOC and NÄRKONTAKT.
  5. Von Däniken (1996). The Eyes of the Sphinx, Berkley Trade, pp. 278 págs.. ISBN 0425151301.
  6. Image
  7. Krassa, P., and R. Habeck, "Dones Licht der Pharaonen.". ISBN 3-548-35657-5


Referències

[editar | editar còdic]