Arc elèctric
En electricitat es denomina arc elèctric o també arc voltaico a la descàrrega elèctrica que es forma entre dos electrodos somesos a una diferència de potencial i colocats en el sí d'una atmòsfera gaseosa. Va ser descobert i demostrat per primera volta per Hertha Marks Ayrton. Per a iniciar un arc es posen en contacte, breument, els extrems de dos electrodos, usualment en forma de llapis, per lo general de grafit, i es fa passar una corrent intensa (uns 10 amperis) a través d'ells. Esta corrent provoca un gran calfament en el punt de contacte, en separar-se els electrodos, es forma entre ells una descàrrega lluminosa similar a una flama.
La descàrrega està produïda per electrons que van des del electrodo negatiu al positiu, pero també, en part, per ions positius que es mouen en sentit opost. El choc dels ions genera un calor intens en els electrodos, calfant-se més l'electrodo positiu degut a que els electrons que colpegen contra ell tenen major energia total.
En un arc obert a l'aire a pressió normal, l'electrodo positiu alcança una temperatura de 3500 graus celsius. Durant el temps de la descàrrega es produïx una lluminositat molt intensa i una gran solsida de calor. Abdós fenomens, en cas de ser accidentals, poden ser sumament destructius, com ocorre en la perforació d'aisladores en les llínees de transport d'energia elèctrica en alta tensió o dels aïllants de conductors i atres elements elèctrics o electrònics.
Aplicacions
[editar | editar còdic]
L'arc elèctric utilisat de forma controlada s'ha amprat com a font de llum, abans de l'invenció de la llàntia incandescent i inclús despuix, en l'indústria cinematogràfica per a conseguir fortes intensitat lluminoses en la filmació de películas aixina com en els proyectores de les sales de cine. Els efectes calorífics de l'arc elèctric es continuen utilisant en l'indústria per a la soldadura de metalés i atres procediments metalúrgics. En este últim tipo d'aplicacions l'intensa calor generada per l'arc elèctric sol utilisar-se en forns especials per a fondre materials refractarios. En este tipo de forns poden alcançar-se fàcilment temperatures de l'orde dels 3500 °C. Açò també permet fondre productes en un punt de fusió molt alt. La ventaja especial d'este procediment és una completa independència a l'hora d'elegir els productes a aplicar (ferralla, esponja de ferro, arrabio aixina com qualsevol tipo de mescla).
Accidents
[editar | editar còdic]Cada any centenars de treballadors de l'electricitat sofrixen cremades fatals o causants d'invalidea per causa de l'arc elèctric, moltes de les quals podrien evitar-se o vore's disminuïdes sobre la seua gravetat a través de l'us apropiat d'equips de protecció personal (EPP). El departament d'estadístiques laborals dels Estats Units mostra que existix un promig de 1710 cremades elèctriques per any. El pijor any fins a la data va ser 1995 en un total de 2200. Si be existix una tendència a baixar, degut en part a l'aument en l'us de EPP per part dels treballadors de l'electricitat, encara queda molt per fer per a guanyar l'acceptació i l'us universal dels mateixos.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lewis, Stuart M. Equips de protecció personal, NFPA.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arco eléctrico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.