Conductor elèctric
Un conductor elèctric és un material que oferix poca resistència al moviment de la càrrega elèctrica.
Descripció[editar | editar còdic]
Són materials la resistència dels quals al pas de l'electricitat és molt baixa. Els millors conductors elèctrics són metals, com el coure, el or, el ferro, l'argent i el alumini, i les seues aleacions, encara que existixen atres materials no metàlics que també posseïxen la propietat de conduir l'electricitat, com el grafit o les dissolucions i soluciones salines (per eixemple, l'aigua de mar) o qualsevol material en estat de plasma.
Per al transport d'energia elèctrica, aixina com per a qualsevol instalació d'us domèstic o industrial, el millor conductor és el coure (en forma de cables d'un o varis fils). Encara que l'argent és el millor conductor, pero pel seu preu elevat no s'usa en tanta freqüència. També es pot usar l'alumini, metal que si be té una conductivitat elèctrica de l'orde del 60% de la del coure, és no obstant un material tres voltes més llauger, per lo que la seua ocupació està més indicat en llínees aérees que en la transmissió d'energia elèctrica en les rets d'alta tensió.[1]
A diferència de lo que molta gent creu, l'or és lleument pijor conductor que el coure; no obstant, s'utilisa en borns de bateries i conectors elèctrics per la seua durabilitat i “resistència” a la corrosió.
La conductivitat elèctrica del coure pur va ser adoptada per la Comissió Electrotècnica Internacional en l'any 1913 com la referència estàndart per a esta magnitut, establint el International Annealed Copper Standard (Estàndart Internacional del Coure Recocido) o IACS. Segons esta definició, la conductivitat del coure recocido mesura a 20 °C és igual a 58.0 MS/m.[2] A este valor és a lo que es diu 100% IACS i la conductivitat del restant dels materials s'expressa com un cert percentage de IACS. La majoria dels metals tenen valors de conductivitat inferiors a 100% IACS pero existixen excepcions com l'argent o els coures especials de molt alta conductivitat designats C-103 i C-110.[3]
Conductors Composts[editar | editar còdic]
Un material conductor que reunix les ventages de l'alumini i del coure, resultat d'una variant del trefilage, està compost d'alumini en la major part del volum, pero en una prima capa de coure per fòra. En edificis grans, convé realisar l'alimentació elèctrica en barres i no en cables massa gruixa i difícils de manejar.
Usos[editar | editar còdic]
Aplicacions dels conductors:
- Conduïr l'electricitat d'un punt a un atre (passar electrons a través del conductor; els electrons fluïxen per la diferència de potencial).
- Crear camps electromagnètics en constituir bobines i electroimans.
- Modificar la tensió en constituir transformadors.
Vore també[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Conductor eléctrico de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
- ↑ Giordano, José Luis El conductor eléctrico (Ley de Ohm) Profísica. Chile [13-5-2008]
- ↑ «Norma ASTM E1004-02». ANSI. Consultat el 4 de mayo de 2008.
- ↑ «Appendix 4 - Types of Copper» (en inglés). Mega kbytes on Copper. Copper Development Association. Archivat des d'el original, el 10 de noviembre de 2015.