Primer periodo intermig d'Egipte
El primer periodo intermig de l'història del antic Egipte comprén uns 140 anys que comprenen la major part del sigle XXII a. C. i la primera mitat de el XXI a. C., açò és, els anys 2190 a. C.-2050 a. C. Transcorre entre els periodos de l'història d'Egipte coneguts com l'Imperi Antic i l'Imperi Mig, i és una época a on el poder està descentralisat. Comprén des de la Dinastia VII fins a mediats de la Dinastia XI, quan el faraó Mentuhotep II reunificó el país baix el seu mando (c. 2040 a. C.). No obstant, alguns egiptòlecs consideren que les dinasties VII i VIII pertanyen al periodo anterior, el denominat Imperi Antic.
Crisis climàtica i social: la solsida de l'Imperi Antic
[editar | editar còdic]Durant el regnat de Pepy II (c. 2255-2165 a. C.), faraó de la dinastia VI, la situació social, econòmica, religiosa i política es va deteriorar greument, implicant un canvi de rumbo en el context general del territori. Els seus noranta anys de govern varen fer del seu regnat un dels més llarcs de l'història dels faraons, pero també ho varen convertir en un dinàmic eix de creixents problemàtiques a lo llarc de tots els seus dominis. Davant tot, la dinastia i la seua èlit governamental circumdant varen ser perdent poder, autoritat i credibilitat davant els ulls dels seus súbdits, tot això a causa d'una notòria successió de circumstàncies ocasionades tant de manera successiva com sincrónica.
En primer lloc, les notòries concessions econòmiques dels faraons al clero i l'increment de poder i influència dels nomarcas i cacics locals havien anat debilitant el pes de la monarquia i les seues institucions. En segon lloc, els grans recursos destinats ya per llavors de modo crònic al clero i al món de la mort produirien incipientement una situació de ruïna, puix semblants pèrdues implicaven una dilapidació de bens massiva. Les riquees s'acumulaven en improductius aixovar de tombes i despeses de cults funeraris, quedant gran part dels recursos del país consumits en complexos religiosos i en les estructures funeràries. En tercer lloc, el creixent envelliment del faraó va provocar que quedara en evidència davant els seus súbdits en quantioses ocasions, com en assunts de política interior, friccions contra sectors de l'èlit egipcíaca o en ritos públics. Això es va interpretar en el seu moment com una greu pèrdua de la seua divinitat, perdent la devoció sacral del poble i inclús de les vàries altes castes militars i religioses. En quart lloc, l'Egipte del moment va perdre influència en política exterior, quedant aixina en una situació de relativa vulnerabilitat davant pobles estrangers. I finalment, en quint lloc, llavors el territori i àmplies zones del seu entorn sofrien un fort periodo de sequia, la qual cosa comportava una menor afluència d'aigües del Nilo i de les precipitacions anuals, ademés de provocar una situació de carestia i hambruna, tant entre el poble situat entorn al riu com entre les numeroses tribus nómades del desert. Tal situació obligava a les masses a buscar nous mijos de subsistència més allà de les antigues terres fèrtils de la Delta (les collites de la qual varen quedar minades), lo que va dur a quantiosos moviments migratoris i a un descens de la població. Ademés, el pes de semblant crisis hídric-productiva justificava l'extensió i defensa d'una idea sense precedents: la pèrdua del favor dels deus per part del faraó.
Aixina que, este conjunt de factors combinats que es varen donar des de mediats del regnat de Pepy II varen precipitar a la solsida de la monarquia menfita, imperant un context que s'aniria agravant en els anys. L'anarquia, la sequia, la fam, la desconfiança real, la pèrdua de la fe divina en el faraó i l'incertitut religiosa es varen apropiar del país. La Delta va ser ocupada per quantioses onades de pobles asiàtics i els successius faraons varen restar impotents per a redirigir la situació.
En la tomba d'Anjtifi, un governant del nomo d'Hieracómpolis, es descriu la crítica situació que patia el poble:
Encara que els texts històrics són molt escassos, i sembla existir un cert caos polític i social, que a voltes resulta exagerat, no sembla demostrada la ruptura generalisada dels nous governants en l'anterior poder real.
La primera revolució documentada
[editar | editar còdic]Els Planyences de Ipuur és un dels escassos documents conservats que descriu esta época de reis desacreditats, invasió asiàtica del delta del Nilo, desórdens revolucionaris, destrucció d'archius i tombes reals, ateisme i divulgació de secrets religiosos. És la crònica de l'afonament del vell orde:
Referències
[editar | editar còdic]- Notes
- Referències digitals
- (en anglés) http://www.digitalegypt.ucl.ac.uk//Welcome.html
- (en anglés) http://www.ancient-egypt.org/index.html
- (en anglés) http://www.narmer.pl/indexen.htm
- (en anglés) http://www.phouka.com/pharaoh/pharaoh/pharaohs.html
- (en alemà) http://www.eglyphica.de/egpharaonen
- (en francés) https://web.archive.org/web/20090618165908/http://2terres.hautesavoie.net/cegypte/texte/chronolo.htm
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Padró, Josep. Història de l'Egipte Faraònic. Aliança Editorial, 1999 ISBN 84-206-8190-3
- Serrano Prim, José Miguel. Texts per a el Història Antiga d'Egipte. 1993. Edicions Càtedra, S.A. ISBN 84-376-1219-5
- Gardiner, Alan. L'Egipte dels Faraons, 1994. Ed. Laertes. ISBN 84-7584-266-6
- Grimal, Nicolas. Història de l'Antic Egipte. Akal Edicions. ISBN 84-460-0621-9
- Trigger, B.G.; Kemp, B.J.; O’Connor, D.; Lloyd, A.B. Història de l'Egipte Antic Ed. Critica. ISBN 84-7423-838-2
- Clayton, Peter A. Crònica dels Faraons. Edicions Destine, 1996. ISBN 84-233-2604-7
- Kemp, Barry J. L'Antic Egipte: Anatomia d'una Civilisació. 1992. Crítica, Grijalbo Mondadori, S.A. ISBN 84-7423-538-3
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Primer periodo intermedio de Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.