Hieracómpolis
Hieracómpolis (en grec), Nejen (fortalea en egipcíac) o Kom el-Ahmar (montícul roig en àrap) va ser durant el periodo predinástico la capital del Alt Egipte i d'ella va partir Narmer per a conseguir l'unificació de les Dos Terres (Egipte). Posteriorment, la capital va passar a Eileithyaspolis (El Kab) i finalment es va convertir en el centre administratiu de el III nomo de l'Alt Egipte. Plantilla:Jeroglífic
Hieracómpolis va ser el centre de cult d'Horus, deu tutelar dels monarques de les primeres dinasties, sent el sobirà la manifestació de Horus en la terra. Horus va encarnar la zona fèrtil de la vall del Nilo, i Seth la zona estèril, el desert.
Cult a Horus
[editar | editar còdic]Nejen va ser el centre del cult d'una deidad falcó, Horus de Nejen, a on es va alçar un dels temples egipcíacs més antics d'esta ciutat. Va conservar la seua importància com a centre de cult per a este diví patró dels reis molt despuix de que el lloc haguera declinat.[1]
El primer assentament en Nejen data de la cultura amratiense predinástica (c. 4400 a. C.) o, potser, durant l'última cultura badariense (c. 5000 a. C.). En el seu apogeu, des de c. 3400 a. C., Nejen tenia a lo manco 5000 i possiblement fins a 10 000 habitants. La major part del Alt Egipte després s'unificaria baix els governants d'Abidos durant el periodo Naqada III (3200–3000 a. C.), a costa de les ciutats rivals, especialment Nejen (Hieracómpolis).[2] Els conflictes que varen dur a la supremacia de Abidos poden aparéixer en numerosos relleus del periodo Naqada II, com el gavinet de Gebel el-Arak o el friso de la Tomba 100 de Nejen.[3]
Hieracómpolis i els antecedents de la civilisació egipcíaca
[editar | editar còdic]Sorgixen els primers núcleus proto-estatals en la vall del Nilo en: Hieracómpolis, Nagada i Abidos (Nagada II c-d, 3400-3200 a. C.) En la zona de Hieracómpolis han segut trobats els antecedents dels temples primitius, que imitaven les humils barraques dels habitants de la vall del Nilo. La Paleta de Narmer mostra ya jeroglífics, encara que els primers texts coneguts, escrits en jeroglífics, es varen gravar en Abidos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sayce, Archibald Henry. The Religion of Ancient Egypt. United Kingdom, T. & T. Clark, 1913.
- ↑ Thompson (2008). A History of Egypt: From Earliest Claves to the Present (en en), American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-091-2.
- ↑ Journal of the American Research Center in Egypt.51
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hieracómpolis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.