Anar al contingut

Aliança Editorial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Aliança Catalana (Aliança.cat o AC; «Aliança Catalana»), també conegut com Aliança («Aliança»), és un partit polític espanyol fundat en Ripoll en l'any 2020. D'ideologia nacionaliste catalana, està calificat com un partit d'extrema dreta per les seues posicions antiinmigració, nacionalconservadoras i identitàries,[1] encara que el partit rebuja l'etiqueta.

El partit advoca per l'independència de Catalunya, el rebuig a Espanya, un enduriment del control de l'immigració,[2] un proteccionisme a les empreses catalanes i la defensa d'una economia de mercat.[3] Aliança Catalana critica fortament l'actuació dels atres partits polítics independentistes durant el «procés»[4] i defén l'independència unilateral de Catalunya com la culminació d'un moviment de lliberació nacional.[5] El partit va accedir al Parlament de Catalunya en 2 escans despuix de les eleccions de 2024, en Sílvia Orriols com a líder.[6][7]

Aliança Catalana s'ha posicionat en contra de l'ensenyança del espanyol en les escoles públiques, ya que considera al català com la llengua «natural, única i pròpia» de Catalunya. Consideren que Espanya és un «estat artificial» que tracta a Catalunya com una colónia, per lo que han defés públicament la seua odi a Espanya.[8] La líder del partit, Sílvia Orriols, es denomina obertament islamófoba, considerant al islam una religió incompatible en els valors occidentals i contrària als drets individuals. El partit ha defés fortament les llibertats individuals, posicionant-se a favor en qüestions com l'abort, eutanàsia o matrimoni igualitario.[3][9] El partit defén fortament la família, en considerar-la un método de preservació identitària, i defén també les monoparentals i homoparentals.[10]

El partit està sent una peça important en la política espanyola i catalana, ya que diverses enquestes mostren un gran creiximent de cara a les pròximes eleccions municipals en 2027 i autonòmiques en 2028.[11][12][13] Des de l'aparició de Aliança Catalana, Catalunya s'ha convertit en un dels únics contexts polítics a on hi ha dos partits d'extrema dreta, Vox i Aliança, en identitats nacionals molt diferenciades.[14][15]

Història

Aliança Catalana té els seus orígens en Ripoll, un poble en l'interior de Catalunya. El 31 de març de 2020, Sílvia Orriols, llavors regidora en l'ajuntament de Ripoll pel Front Nacional de Catalunya (FNC) va abandonar el partit a raïl de les postures en relació als atentats de Catalunya de 2017, ya que els terroristes varen créixer en Ripoll i varen ser radicalisats pel iman de la mesquita del mateix municipi.[16] Orriols va considerar inadequat celebrar actes «enfocats als familiars dels assessins» i no condenant els atentats.[17]

Mesos més vesprada, el 29 de juliol de 2020, Sílvia Orriols es va unir en Jordi Aragonès i atres colaboradors per a «teixir una aliança catalana»,[18] creant un partit polític nacionaliste català en el principal objectiu de conseguir l'independència de Catalunya i fent émfasis en millorar la seguritat ciutadana i fer retrocedir el creiximent de l'immigració magrebí en Catalunya.[19][20]

De cara a les eleccions municipals de 2023, tots els components del FNC en Ripoll es varen integrar en Aliança Catalana.[21] El partit va guanyar les eleccions municipals en Ripoll, obtenint sis regidors, i el 17 de juny de 2023, Sílvia Orriols va ser investida alcaldesa. Aliança Catalana es va presentar també en atres dos municipis, obtenint un regidor en Manlleu i un atre en Ribera del Dondara.[22] En març de 2024 es va produir una moció de censura en Ribera del Dondara, que va apartar al per llavors alcalde del PSC i va investir a Elisabet Jové (ERC-AM) en el respal de Aliança Catalana. Mentres Jové va estar de baixa per maternitat, el regidor de Aliança va ostentar l'alcaldia provisional.

Sílvia Orriols en el Parlament de Catalunya

Eixe mateix any, Sílvia Orriols va anunciar que es presentaria candidata per Aliança Catalana a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024.[23] El partit va basar la seua campanya en la difusió per mig de rets socials dels forts discursos de Orriols, al no haver segut invitat a cap debat ni entrevista.[24] El partit va acusar als partits majoritaris d'establir una cordonera d'aïllament mediàtic, pero finalment Aliança va entrar al Parlament de Catalunya obtenint 2 escans i un 3,8 % dels vots totals.[6]

A l'inici de la llegislatura, els partits majoritaris varen pactar aïllar a Aliança Catalana per mig d'un «cordonera sanitària» en l'objectiu de frenar el seu creiximent; evitant dirigir-li la paraula ni fer menció alguna a les seues propostes.[25] No obstant, des de que la formació va entrar al Parlament, diverses enquestes varen pronosticar un aument considerable fins als 23-25 escans, aplegant a superar a Junts, el partit català de dreta més pròxim ideològicament a Aliança.[13][26] Les fortes crítiques del partit a la cordonera sanitària i els resultats de les enquestes estan duent als partits a adoptar noves estratègies i inclús interpelar directament a Orriols en els debats parlamentaris.[27][28][29]

En juny de 2026, el partit va presentar a Jordi Aragonès, considerat l'ideòlec del partit, com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, capital de Catalunya.[30][31][32]

Ideologia

Erro al crear miniatura:
Acte de Aliança Catalana en el Fossar de les Moreres el 10 de setembre de 2025

Aliança Catalana es considera un partit d'extrema dreta,[33] independentiste, nacionaliste català, nacionalpopulista, reaccionari, islamófobo i antiespañol.[34] Mantenen una posició extremadament oposta en els partits que consideren anticatalanes, com l'atre partit d'extrema dreta Vox, en els qui han mantingut numerosos enfrontaments en el Parlament de Catalunya.[35][36][37] El partit ha votat en contra de la majoria de propostes de Vox en el Parlament pel fet d'estar redactades en espanyol i no en català.[38]

Jordi Aragonès va definir els principis de la formació en tres eixos: el nacionalisme català, l'economia de mercat i la regulació de l'immigració en clau altament restrictiva.[3]

Nacionalisme català

Considerat un partit nacionaliste català, té també un fort component basat en l'etnonacionalisme, el chovinisme i l'identitarisme. En 2022, durant l'acte de presentació de l'organisació en Barcelona, la seua presidenta Sílvia Orriols va defendre l'independència unilateral proponent expulsar totes les institucions espanyoles de Catalunya.[39][2] Han expressat públicament que la nació espanyola no existix.[40]

Defenen la cultura catalana i proponen eliminar rèpliques de festivitats com la Fira d'Abril en Catalunya per considerar-la «una tradició charnega i anticatalana»;[2][41][3] també proponen la «abolició total» de la tauromaquia i l'Eid al-Adha en Catalunya.[42][3] El partit defén la tradició catòlica de Catalunya i proponen que la catalanofobia siga considerada com un delicte greu.[42]

Immigració

El partit defén que Catalunya necessita una moratòria en immigració fins que el salari dels catalans s'equipare al de la mija europea i la llengua catalana torne a ser capaç d'assimilar als immigrants.[3] Proponen la deportació immediata dels immigrants i menors estrangers no acompanyats que cometen delictes en Catalunya i consideren que el multiculturalisme supon un choc de civilisacions.[43][44] Sílvia Orriols va afirmar que l'islam és incompatible en els valors d'Occident i és defensora de la teoria de la gran tongada: considera que el govern d'Espanya envia immigrants a Catalunya «per a aniquilar la raça catalana».[45][46] La pròpia Orriols s'ha declarat obertament islamófoba i antiespañola,[47] aplegant a declarar que «la islamofobia és un deure» i emmarcant-se dins de la contrayihad en considerar al islam una religió en pràctiques que atenten contra els drets individuals.

Sílvia Orriols ha afirmat que en una Catalunya islàmica proliferarien actes com violacions en grup, mutilacions genitals, matrimonis forçats, misogínia i homofòbia.[48] El partit advoca per la prohibició del vel integral, en considerar-ho un símbol que atenta contra la llibertat de les dònes i la seguritat pública.[49][50]

El partit és contrari també als immigrants d'atres comunitats autònomes d'Espanya que no deprenen l'idioma o la cultura, aplegant a afirmar Orriols en 2024 que «en tant andalús i tant musulmà ningú parlarà català en Catalunya».[51][2] El partit defén que els catalans són una raça,[52] idea pròpia del racialisme català d'el XX.[53]

Política econòmica

En matèria econòmica, Aliança Catalana presenta una proposta a on mescla idees de reforçar el sector públic com la creació d'un fondo sobirà d'inversió en un programa de rebaixes fiscals de cort lliberal.[54] El partit és considerat de dreta proteccionista ya que advoquen per un proteccionisme a les empreses catalanes.[55] Aixina mateix defenen la colaboració públic-privada, l'estat del benestar i volen derogar l'impost sobre successions i donacions.[42][3]

Drets civils

A diferència d'atres partits calificats com a extrema dreta, Aliança Catalana advoca per la llibertat individual sobre drets civils: es posiciona a favor del abort, l'eutanàsia, el matrimoni entre persones del mateix sexe, la família homoparental i l'identitat de gènero.[42] Recolzen obertament els drets LGBT: Sílvia Orriols va declarar que el partit dona la batalla al «pensament anti-LGBT»[56] i va penjar la bandera LGBT en l'ajuntament de Ripoll durant el Dia Internacional de l'Orgull LGBT.[57]

Igualment, el partit es mostra contrari a la «ideologia de gènero» i el «pensament woke».[42] Han segut acusats d'homonacionalistas i feminacionalistas, en defendre que la violència contra persones LGBT o contra les dònes ha aumentat a causa de l'immigració illegal de certs països.[42][9] En juny de 2024, el partit va expulsar a un dels seus alcaldes per declaracions homófobas en rets socials,[nota 1] calificant com «càncer» al colectiu LGBT.[58]

Una atra de les defenses principals de Aliança Catalana és la família, proponent un foment de la natalitat autòctona i la priorisació d'ajudes socials als catalans.[42] No busca impondre una estructura familiar basada en principis religiosos, sino utilisar la família com una ferramenta de preservació identitària.[10] El partit s'ha mostrat molt crític en la gestió dels servicis socials de l'infància en Catalunya (DGAIA), acusant-els de fallar a l'hora de protegir als menors (en haver-se donat casos d'abusos sexuals a menors tutelats),[59] de frau econòmic[60] i de negligència intencionada, acusant-els d'acollir a immigrants majors d'edat.[61][62]

Espanya

El partit considera a Espanya com un estat invasor de Catalunya,[3] és obertament antiespañol i castellanófobo[42] i defenen que Catalunya com nació no deu reconéixer a Espanya com a estat.[3][42] En el partit veuen a Espanya com un estat «enemic»[3] i «artificial»[63] i consideren que Catalunya és la «única colónia» que li queda a Espanya.[42] Consideren que «Catalunya, per naturalea, jamai ha segut hispana».[63] La líder del partit es va negar a felicitar a Salvador Illa despuix de la seua victòria en les eleccions autonòmiques de 2024, per considerar-ho un «candidat imperialista».[64] Considera que el govern Illa i la Generalitat de Catalunya en el seu conjunt són un governe títaro del govern espanyol.[65]

Reconeixen al català com l'única Idioma oficiallengua oficial i natural de Catalunya;[3] proponen eliminar el castellà en l'educació i consolidar el català com l'única llengua de l'administració pública. En febrer de 2025, la líder del partit va declarar que «per molt que hi haja un 99% de castellanoparlantes en Catalunya, l'espanyol mai serà la llengua natural i pròpia de Catalunya».[66] També va remarcar que l'espanyol va aplegar a Catalunya per la via de l'immigració i el dret de conquista per part d'Espanya,[66] comentaris que varen anar durament criticats per partits com Vox o el PP.[67][66] Els membres del partit s'han negat sistemàticament a donar entrevistes en castellà.[68]

Relacions internacionals

El partit s'ha mostrat solidari en Israel en el marc de la guerra de Gaza,[69] considerant sobre Palestina que «una nació històrica com la nostra no pot blanquejar un territori que qüestiona, ataca i celebra atentats terroristes contra estats democràtics».[70] El partit va mostrar la bandera israelita durant una roda de prensa[71] i Sílvia Orriols ha afirmat públicament que es declara admiradora de Rebuig Netanyahu.[72]

En 2026, Sílvia Orriols i Jordi Aragonès varen acodir a la celebració del 250 aniversari de l'independència d'Estats Units en el seu consulat barcelonés.[73]

Resultats electorals

Eleccions autonòmiques

Comicis Cap de llista Vots % Escans Posició Govern
2024 Sílvia Orriols 119 149 3,77 % 8.º Oposició

Eleccions municipals

Comicis Líder Vots % Regidors
2023 Sílvia Orriols 1 806 0,06
Resultats desglossats
Comicis Vots % Municipi Regidors Govern Candidat
2023 1 401 30,76 % Ripoll Alcaldia Sílvia Orriols
48 14,9 % Ribera del Dondara Extraparlamentario[nota 2] Albert Puig
357 5,8 % Manlleu Oposició Roger Saborit

Sancions

Des de l'entrada de Aliança Catalana en les institucions, les postures del partit han segut objecte d'expedients sancionadors per part d'organismes de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya, principalment per les seues declaracions.

  • En juliol de 2026, una comissió del Parlament de Catalunya va propondre sancionar a Sílvia Orriols per acusar a la diputada d'ERC Najat Driouech en repetides ocasions de «normalisar la misogínia i el fonamentalisme islàmic» per vestir l'hiyab. La Taula del Parlament deurà establir la quantia de la sanció (entre 600 i 12 000 euros) i decidir si trasllada el cas davant la fiscalia, a petició de la comissió.[75]

Notes

  1. ↑ Albert Puig, alcalde de Ribera del Dondara, va declarar que el colectiu LGBT era «el major càncer que té Catalunya, autèntics sectaris» i que «no sou benvinguts [...] ya està be de destrossar la societat».
  2. ↑ Puig va ser expulsat del partit en juny de 2024 per comentaris homofóbicos.
  3. ↑ Orriols també va declarar que «els musulmans no reconeixen les democràcies europees ni les nostres lleis civils» i que «quan siguen majoria demogràfica [...] poden acabar imponent a tota la població la sharia, la misogínia, l'homofòbia».

Referències

  1. ↑ «Quí són Aliança Catalana: el partit independentiste i d'ultra dreta que opta a entrar en el Parlament». Ona Zero. Consultat el 2026-05-23.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Una regidor de Ripoll rellança un partit per a «expulsar a Espanya» i als «immigrants» de Catalunya». THE OBJECTIVE. Consultat el 2024-03-14.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 «¿Qué propon Aliança Catalana?». i-noticies. és. Consultat el 2024-03-14.
  4. ↑ «Sílvia Orriols: un discurs processista a més de xenòfob» (en ca). Consultat el 2023-06-12.
  5. ↑ «Vox i Aliança Catalana, els únics partits defensors de Trump en el Parlament». Llaura. Consultat el 2025-03-06.
  6. ↑ 6,0 6,1 Error: se necesita rellenar el campo título.
  7. ↑ «Eleccions en Catalunya: quí està darrere de Aliança Catalana, el partit d'extrema dreta que ingressa per primera volta al Parlament». Clarín. Consultat el 2024-05-18.
  8. ↑ «Sílvia Orriols es destapa: «Si em pregunten si odi a Espanya, dic que sí, sense dubtar»». El Debat.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Tània Verge ataca Sílvia Orriols per haver donat suport al colectiu LGTBI» (en ca). I-Noticies. Consultat el 2024-04-28.
  10. ↑ 10,0 10,1 «[1]».
  11. ↑ «[2]».
  12. ↑ «[3]».
  13. ↑ 13,0 13,1 «[4]».
  14. ↑ «[5]». «L'espectacular alvanç del partit de Sílvia Orriols és el principal argument per a decidir la ruptura en el Govern i el PSOE.»
  15. ↑ «[6]».
  16. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  17. ↑ «[7]».
  18. ↑ Aliança Catalana. «Sílvia Orriols: 'Crida a teixir una Aliança Catalana'» (en ca) (Vídeo). YouTube.
  19. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El País. Consultat el 2024-03-06.
  20. ↑ «Jordi, el primer (més) ultra de Pere Aragonès». Diari ABC. Consultat el 2024-03-06.
  21. ↑ «Tots els membres de Ripoll del FNC deixen els sigles del partit» (en català). Ripolles Digital. Consultat el 12 de juny de 2023.
  22. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Corporació Catalana de Mijos Audiovisuals. Consultat el 17 de maig de 2024.
  23. ↑ «[8]».
  24. ↑ «[9]».
  25. ↑ «[10]».
  26. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  27. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  28. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  29. ↑ «[11]».
  30. ↑ «Aliança Catalana presenta a Jordi Aragonès com a candidat per Barcelona». El País.
  31. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. L'Espanyol. Consultat el 2024-03-06.
  32. ↑ «Jordi, el primer (més) ultra de Pere Aragonès». Diari ABC. Consultat el 2024-03-14.
  33. ↑ «Catalunya: final del procés, victòria socialista i gir a la dreta». El Grand Continent. Consultat el 2024-05-14.
  34. ↑ «¿D'on ix Aliança Catalana? Aixina és el partit islamófobo i independentiste que ha irromput en el Parlament». ElDiario. és. Consultat el 2024-06-19.
  35. ↑ «El discurs de Sílvia Orriols en el Parlament». El Periódico de Catalunya. Consultat el 2025-08-06.
  36. ↑ «Sílvia Orriols assegura estar més prop de la CUP que de VOX». i-noticies. Consultat el 2025-04-18.
  37. ↑ «Sílvia Orriols: el discurs extremiste que dinamita la convivència i desafia la llei». Iniciativa2028. Consultat el 2025-08-06.
  38. ↑ «[12]» (en català).
  39. ↑ «Aliança Catalana, la ultraderecha separatista que carrega contra l'immigració i el bilingüisme». Elliberal. Consultat el 2024-03-14.
  40. ↑ Va nàixer digital (ed.): «Jordi Aragonès, l'aparença sofisticada d'Aliança per lluitar Barcelona» (en ca). Consultat el 2026-06-19.
  41. ↑ «El surrealiste discurs de Silvia Orriols: "L'Estat espanyol vol aniquilar la raça catalana en immigrants conflictius"». LaSexta. Consultat el 2024-08-10.
  42. ↑ 42,00 42,01 42,02 42,03 42,04 42,05 42,06 42,07 42,08 42,09 «El programa electoral de Aliança Catalana: una atra DUI, Eixèrcit propi i prohibit el burka». El Confidencial. Consultat el 2024-03-14.
  43. ↑ «De l'enèsim intent per recuperar Convergència a la pluralitat de l'extrema dreta».El Temps.Consultat el 20 abril 2024.
  44. ↑ «De Josep Anglada a Sílvia Orriols: l'extrema dreta d'arrel catalana torna a aspirar al Parlament».Va nàixer Digital.
  45. ↑ «El sorprenent discurs de Silvia Orriols: "L'Estat espanyol vol aniquilar la raça catalana en immigrants conflictius"». Ona Zero. Consultat el 2024-08-10.
  46. ↑ «Sílvia Orriols, alcaldesa de Ripoll: "Espanya utilisa l'immigració per a colonisar i acabar en la nació catalana"». El Món. Consultat el 2024-05-18.
  47. ↑ «Els immigrants dels tres pobles en els que ha guanyat Orriols, esglayats pel seu auge: "Nos acossen"». L'Espanyol. Consultat el 2024-05-15.
  48. ↑ «El Govern multa Sílvia Orriols en 10.000 euros per unixes declaracions sobre la immigració» (en ca). RAC1. Consultat el 2024-03-14.
  49. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El País. Consultat el 2025-02-25.
  50. ↑ «Sílvia Orriols, líder de Aliança Catalana, endurix el seu discurs contra l'Islam i propon prohibir el vel en les escoles de Ripoll». El Món. Consultat el 2025-08-06.
  51. ↑ «Entrevista a Sílvia Orriols» (en català). RTVE. Archivat des d'el original, el 9 d'abril de 2024. Consultat el 16 de maig de 2024.
  52. ↑ «Aliança Catalana parla obertament d'una “raça catalana” i Cs denuncia que és com Junts pero ”en tres cubatas”». L'Imparcial. Consultat el 2024-05-15.
  53. ↑ «¿D'on ve Aliança Catalana, la ultraderecha independentista que pot entrar en el Parlament?». El Debat. Consultat el 2024-07-10.
  54. ↑ «Aliança Catalana, el partit ultra que Pedro Sánchez desija que triumfe per a frenar a Puigdemont». El Debat. Consultat el 2024-05-18.
  55. ↑ «Divisió en Junts per l'exigència de sancions a les empreses que no tornen a Catalunya». L'Independent.
  56. ↑ «Sílvia Orriols, contundent: "Els comentaris homòfobis, a un atre mur"» (en ca). Principal.cat. Consultat el 2024-04-28.
  57. ↑ «Sílvia Orriols deixa muts els seus enemics en ple 'Dia de l'Orgull'» (en ca). I-Noticies. Consultat el 2024-04-28.
  58. ↑ «[13]».
  59. ↑ «[14]».
  60. ↑ «[15]».
  61. ↑ «[16]».
  62. ↑ Aliança Catalana. «Sílvia Orriols debat sobre el frau de la DGAIA» (en ca) (Vídeo). YouTube.
  63. ↑ 63,0 63,1 «Sílvia Orriols reconeix obertament que odia a Espanya "sense dubtar-ho" i l'acusa de ser "un Estat artificial"». Consultat el 2026-03-28. «"El rebuig de la líder de Aliança Catalana, Sílvia Orriols, a Espanya és de sobres conegut, degut a que ella mateixa s'ha encarregat de manifestar-ho en multitut d'ocasions, no obstant, la dirigent independentista ha anat esta volta un pas més allà i ha reconegut odiar al país de forma lliteral. Ho ha fet este dimecres a través d'un mensage en la ret social X en el que ha assegurat que si li pregunten si odia a Espanya “com a concepte” ella respon “que sí, sense dubtar-ho”, una de les afirmacions més contundents i dures que la també alcaldesa de Ripoll ha realisat respecte a l'Estat espanyol."»
  64. ↑ «Silvia Orriols crida «imperialiste» a Salvador Illa i demana un major control migratori». ABC. Consultat el 2024-10-21.
  65. ↑ «Sílvia Orriols desafia un any més a Illa i torna a la seua guerra per a prohibir el burquini en Ripoll». El Confidencial. Consultat el 2026-07-08.
  66. ↑ 66,0 66,1 66,2 «Sílvia Orriols (AC) nega que el castellà sigui llengua natural de Catalunya» (en cat). estat.cat. Consultat el 2025-05-06.
  67. ↑ «Sílvia Orriols, la ultraderecha ‘nostrada’ de la Catalunya nostàlgica». lamarea.com. Consultat el 2025-05-06.
  68. ↑ «Sílvia Orriols es nega a parlar en espanyol en Telemadrid i tallen l'entrevista». La Raó. Consultat el 2025-08-06.
  69. ↑ «Sílvia Orriols equipara el relat de l'ONU sobre Gaza al de Hamas i insistix en recolzar a Netanyahu». Consultat el 1 de giner de 2026.
  70. ↑ «Silvia Orriols, sobre el partit Catalunya-Palestina: "Una nació històrica com la nostra no pot blanquejar un territori que ataca i celebra atentats contra Israel"». Ona Zero. Consultat el 1 de giner de 2026.
  71. ↑ «"La victòria d'Israel és la victòria de Catalunya": Aixina defén Aliança Catalana Israel davant la militància». Consultat el 1 de giner de 2026.
  72. ↑ «Orriols, sobre el conflicte entre Israel i Palestina: "Admire a Netanyahu"». Crònica Global. Consultat el 1 de giner de 2026.
  73. ↑ «[17]».
  74. ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
  75. ↑ «[18]».

Enllaços externs

  		•  Esta pàgina descriu una política oficial de L'Enciclopèdia en valencià.
    Ha segut elaborada i aprovada per la comunitat i el seu compliment es obligatori per a tots els editors. Pots editar-la per a millorar la seua redacció i format, pero si desiges canviar alguna qüestió de fondo, busca el consens comunitari primer.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Aliança_Editorial&oldid=1552946»