Zodiaco
.jpg){kind=link}
El zodiaco o zodíac («zodiaco» pot escriure's en o sense tilde) és una regió del cel en forma de cinturó o banda de l'esfera celest que s'estén aproximadament 8° al nort i al sur (medit en latitut celest) de l'eclíptica, que és la trayectòria aparent del Sol a través de l'esfera celest a lo llarc de l'any. Els camins orbitales de la Lluna i els planetes principals estan dins del cinturó del zodíac.[1]
En l'astrologia occidental, s'utilisa el zodíac tropical basat en la divisió de la eclíptica en dotze parts iguals de 30 graus, que es realisa per a determinar els dotze signes zodiacales tradicionals.[2][3] Les dotze divisions de 30 graus, cridades signes zodiacos, inicien i terminen en el punt Aries.[4][nota 1]Per lo anterior, les dates en les que el sol està dins dels llímits d'una constelació astronòmica no corresponen a les dates en les que està dins dels llímits d'un signe astrológico en l'astrologia occidental.[6]
Atres cultures en tradició astrológica com la chinenca otorguen també una importància especial a esta regió del cel, encara que definixen un zodiaco diferent.
Etimologia
[editar | editar còdic]
La divisió de la eclíptica en signes zodiacales es va originar en l'astronomia babilònica durant la primera mitat del primer mileni abans de Crist.
El nom zodiaco prové del fet de que la majoria d'estes constelacions tenen noms d'animals, derivant-se la paraula zodíac de la paraula grega zoon ('animal'). Ortográficamente, és indistint escriure zodíac en tilde o zodiaco sense ella, d'acort en el Diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola.[7]
Isaac Newton va propondre la teoria de que els dotze noms de les antiquíssimes constelacions zodiacales rendien homenage al mit de Jasón i els argonautas i el seu viage darrere del vellocino d'or. Aixina Aries fa referència al propi vellocino, Leo a l'héroe Heracles (Hércules romà), que vestia la pell del lleó de Citerón, Géminis als bessons Cástor i Pólux, Virgo a la sacerdot del temple a on es custodiava el vellocino, etc.
En la realitat provenen de les constelacions babilonias, que les varen recopilar en coleccions com el MUL.APIN (𒀯𒀳). Per eixemple, Tauro és el Bou Celestial mesopotámico; Leo és lliteralment «el lleó»; Capricorn és la «cabra-peix» d'Enki i Scorpio és el escorpión. MUL (𒀯) és un predeterminativo que significa «constelació».
La versió grega és com seguix:
- Aries: el moltó en el que varen viajar Frixio i Hele, quan varen eixir del seu país natal per a aplegar a la Cólquide. Va ser posteriorment el vellocino d'or.
- Tauro: existixen dos versions:
- El Bou de Creta, una béstia mítica que habitava en aquella zona.
- La forma que va adoptar Zeus quan va raptar a Europa.
- Géminis: els bessons Cástor i Pólux. Pólux era immortal, no aixina el seu germà Cástor. Quan Cástor va morir, Pólux va oferir la seua immortalitat per salvar al seu germà.
- Càncer: el carranc que va enviar Hera a ajudar a la Hidra de Lerna, quan esta lluitava contra Heracles.
- Leo: el León de Nemea, mort a mans de Heracles, que ho va estrangular, puix la seua pell era impenetrable. L'héroe ho va despellotar en les seues pròpies garres (lo únic que podia ferir-ho) i es va quedar la pell com el seu símbol.
- Virgo: el mit és el d'Astrea, filla de Zeus i Temis. Va ajudar al seu pare com a portadora dels rajos durant la guerra en els titanes. En recompensa a la seua llealtat, Zeus la va pujar al cel i va situar entre les estreles, donant orige a esta constelació i fi a la presència entre els humans de l'última immortal de l'Edat Dorada.
- Lliura: s'associa a la deesa Astrea. Fins als temps d'Augusto, les estreles de Lliura formaven part de les pinces d'Escorpio, puix es consideraven onze signes zodiacales.[12] No obstant, Lliura ya era coneguda per l'astronomia mesopotámica com MUL Zibanu (la balança), atribut del deu Shamash, custodie de la justícia.[13]
- Escorpio: Escorpión que la deesa Artemisa va enviar contra el jagant caçador Orión. Orión ho va chafar i el escorpión li va clavar el aguijón. Abdós varen morir i Zeus va posar a cada u en frente de l'atre, per a que no es barallaren.
- Sagitario: el centauro Quirón, mege dels meges, cansat de la seua condició d'immortal, va decidir canviar-la per la salvació de Prometeo. Quan el tracte va estar formalisat, Prometeo li va preguntar «¿Per qué ho has fet? Ara que estàs mort, per molt que et canses, no vas a poder canviar-ho...»
- Capricorn: representació de la Cabra Amaltea, la que va alletar a Zeus quan la seua mare Rea ho va amagar de la vista del seu pare Cronos.
- Aquari: el jove Ganímedes, l'escanciador dels deus en l'Olimp. Un jove d'extremada bellea que va conseguir l'amor del deu Zeus.
- Piscis: quan els deus varen fugir del titán Tifó, molts varen adoptar formes animals. Eros i Afrodita ho varen fer en forma de peixos i varen ser peixcats per un peixcador. Atres fonts diuen que varen ser els malaïts Cadmo i Harmonía els que varen ser peixcats.
Definició
[editar | editar còdic]El concepte de zodiaco va ser originàriament propost pels babilonios, abans del 2000 a. C., com un calendari en el que visualisar el pas del temps.
Astrologia
[editar | editar còdic]En astrologia les constelacions del zodiaco definixen els dotze signes zodiacales. Zona o franja celest pel centre de la qual passa la eclíptica o òrbita que descriu la Terra en el seu moviment al voltant del Sol i que conté les dotze constelacions o signes.
Realment el zodiaco de l'astrologia no està compost per les constelacions zodiacales sino pels signes astrológicos que formen el cridat horòscop. Les constelacions del zodiaco són els grups d'estreles tallats pel pla de l'òrbita de la Terra proyectat en l'espai interestelar, i els signes són arquetips (en la memòria) en els que els astrólogos definixen la personalitat de l'individu i estan associats a 12 mesos astrológicos de més o menys 30 dies de l'any natural. Eixos 12 mesos formen l'any astrológico, i el seu primer dia coincidix en l'equinoccio de primavera o vernal en el Hemisferi Nort, quan el Sol està al començ de la constelació de Piscis, i d'ahí que en astronomia es parle de la Busca de Piscis. Mentres, astrológicamente és el dia 1.º del primer més/signe (Aries) de l'any astrológico, i d'ahí que en astrologia es parle de la Busca de Aries. Abdós busques són el mateix concepte encara que en diferents noms, un l'astronòmic i un atre el astrológico. La cultura hindú, persa i bahá'í també inicien el seu any en el equinoccio vernal. En el calendari gregoriano l'1.º de Aries correspon al 21 de març, i com les dates astrológicas es daten segons la forma gregoriana, d'ahí que cada més astrológico es date en format gregoriano des de més o menys el dia 21 d'un més gregoriano fins a més o menys el 21 del següent més. Pero els mesos i els seus signes astrológicos no tenen correspondència en la llongitut de les constelacions zodiacales, i mentres el número dels mesos/signes és 12, el de constelacions zodiacales és 13 en Ofiuco, que sí és un signe astrológico oriental sideral, pero no de l'horòscop occidental, o 14 en Cetus. Lo únic que les constelacions del Zodiaco i els signes astrológicos de l'horòscop tenen en comú és els noms, pero això no significa que siguen lo mateix.
Un eixemple d'inexistència de correspondència és entre el més/signe astrológico d'Escorpio i la constelació d'Escorpio. En el mapa astrológico el més/signe d'Escorpio comprén 30 dies des del 23 d'octubre al 22 de novembre mentres astronómicamente el Sol transita per l'últim quarto de la constelació de Virgo i per tota la constelació de Lliura. És dir que durant el més astrológico d'Escorpio el Sol no passa davant la constelació d'Escorpio.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ El Punt de Aries no és un punt fix en l'espai: es mou a lo llarc de la eclíptica a una velocitat d'aproximadament un grau cada setanta anys. Al voltant del 2600 d. C. estarà sobre la constelació d'Aquari.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «zodiac - definition of zodiac in English | Oxford Dictionaries». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 26 de setembre de 2016. Consultat el 2023-04-28.
- ↑ Leo (1889): 8, 15.
- ↑ «zodíac | Societat espanyola d'astronomia». www.sea-astronomia.es. Consultat el 2021-02-06.
- ↑ «Zodiac Signs Changed - Hoax or Reality?» (en en-us). Astrology Bay. Consultat el 2021-01-12.
- ↑ «eSky: First Point of Aries». www.glyphweb.com. Consultat el 2021-01-16.
- ↑ «Signes zodiacales i constelacions: quan l'astrologia va contribuir al desenroll de l'astronomia» (en és). The Conversation. Consultat el 2023-04-28.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ R. Errell i D. Pegaz: "The floor mosaic of the ancient Bet Alpha synagogue showing an allegorical illustration of the sun surrounded by the twelve signs of the Zodiac" (Israeli Postage Stamp Catalog).
- ↑ En astrologia, el zodiaco (del grec ‘zoon-diakos’, «roda dels animals») és una banda que circunda l'esfera celest i que és lo suficientment ampla per a contindre al Sol.
- ↑ En hebreu, תקופות—Tkufot.
- ↑ Nomenats en hebreu segons el més en que cada u d'ells ocorre: Tishrei, [Tevet], Ni[sant] i Tamuz.
- ↑ Thomas, Joël (1998), Virgile- Bucoliques, Géorgiques, p. 5.
- ↑ Babylonian Star-lore by Gavin White, Solaria Pubs, 2008, page 175
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Albaigès, Josep Maria (1996). Enciclopèdia dels noms propis, Barcelona: Planeta. ISBN 84-08-01286-X.
- Leo (1899). Astrology for all, to which is added a complete system of predictive astrology for advanced students (en en), Londres: N Fowler & Company.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Zodiaco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.