Zeus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Jupiter Smyrna Louvre Ma13.jpg
El Júpiter d'Esmirna, descobert en Esmirna en l'any 1680. Museu del Louvre, París

En la mitologia grega Zeus és el deu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Rea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el deu Júpiter. Va lluitar contra son pare recolzat pel restant de deus i despues de derrotar-lo va ocupar el seu tró en l'Olimp.

Història mitologica[editar | editar còdic]

Cronos (Saturn) se va casar en la seua germana Rea (Cibeles), a qui esta consagrat el roble. Pero la mare terra (Gea) i també son pare Urá, havien profetisat que un dels seus fills els destronaria. Per este motiu, Cronos es menjava els fills que tenia Rea: primer Hestia (Vesta), despues Demeter (Ceres) i Hera (Juno), despuix a Hades (Plutó) i per últim a poseidó (Neptú). Rea estava furiosa. Quant va donar a llum a Zeus (Júpiter), va anar fins al mont "Liceo" per a donar a llum, i donar el seu fill a la deesa-cabra Amaltea, per a que cuidara de Zeus junt a les nimfes.

Zeus es va fer major, i buscava venjança, aixina que va buscar a la seua cosina Metis i esta li va aconsellar que parlara en sa mare i se convertira en el "copero" de cronos. Zeus va cumplir el consell, i una vega instaurat en el poder de "copero", va ficar un veneno vomitiu en una de les copes. Cronos, al beure de la copa enverinada, va vomitar a tots els fills. Estos, en agraïment a Zeus, li demanaren que els encapçalara en la guerra que mantenien en els titans.

La guerra va durar deu anys, pero finalment la mare terra va profetisar la victòria per a Zeus i els seus germans. Zeus va seguir les paraules de la mare naturalea, i va soltar als ciclopes i als hecatoquiros, als que va fortaleger en menjar i begudes divines. Els ciclopes, varen entregar a Zeus el raig coma arma ofensiva; a Hades li varen fer un casc que el tornava invisible; a Poseidó un trident.

Despuix de celebrar un consell de guerra, els tres germans acorralaren els Titans i a Cronos i els tancaren en el "Tàrtar". A tots manco Atlante que va poder fugir. Atlante, havia estat al cap dels titans durant la guerra, i quant va ser capturat, com a castic eixemplar, se li va castigar que sostenira els cels sobre els seus muscles.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons