Any

Un any és el periodo de temps que tarda la Terra en orbitar una volta al voltant del Sol. El terme any també s'usa per a referir-se al periodo orbital de qualsevol planeta i, per extensió, s'aplica a atres cicles orbitals. La senzillea d'esta definició oculta la complexitat del seu còmput. Es consideren diversos "anys" segons la referència triada per a determinar la seua duració:

• L'any sideral o any sidéreu: Temps que transcorre entre dos passos consecutius de la Terra per un mateix punt de la seua òrbita. Generalment usat pels astrònoms, és la mida més exacta d'un any. Referència: les estreles.
  • Duració: 366,256 363 004 dies siderals, o 365,256 363 004 dies solars mijos, 365 dies 6 hores 9 minuts 9,76 segons, és dir, un dia solar mig menys.

• L'any tròpic, any solar o any tropical: temps transcorregut entre dos passos successius del Sol pel equinocci mig. En atres paraules, temps de primavera a primavera per eixemple. Referència: equinocci vernal. Les civilisacions Mesopotàmica i Egípcia varen conseguir uns valors molt aproximats al real per a l'any tròpic, sobretot considerant l'escassea de mijos de l'época.
  • Duració: 365,242 190 402 dies solars mijos, 365 d 5 h 48 m 45.25 s.

• Any de calendari: número de dies complets considerats com un any a efectes civils o religiosos. Per a que s'ajuste als cicles astronòmics, que importen fraccions de dia, este còmput de temps varia cada any.

Civilment s'utilisen l'any tròpic i l'any calendari, sempre en excepcions: la civilisació islàmica, per eixemple, es rig per un calendari llunar.

atres definicions

En Astronomia i Astrofísica, ademés de l'any sidéreu són d'interés:

• L'any anomalístic: temps transcorregut entre dos passos successius de la Terra pel periheli de la seua òrbita (365,2596 dies)
• L'any còsmic o galàctic: temps transcorregut en una òrbita del Sol entorn del centre de la Via Làctea (uns 220 millons d'anys)
• L'any platònic: temps en que l'eix de la Terra descriu un círcul complet en l'esfera celest a causa de la precessió (uns 25.800 anys)
• L'any d'eclipse: temps entre dos passos successius del Sol per un nodo de l'òrbita de la Lluna, moment en que pot succeir un eclipse.

Evolució històrica de l'any solar

• Any egipci: Estimava que un any durava 365 dies. El calendari egipci va patir desfasaments de temps molt notables i es va tractar de reformar durant el Congrés de Cánope, a on es va concloure que l'any durava 365.25 dies.

Vore també: Calendari egipci

• Any solar julià: Basat en el congrés de Cánope, estimava que un any durava 365,25 dies solars, o siga 365 dies i 6 hores. També considerava que cada quatre anys es contaren 366 dies solars. A eixe any Quart se li va cridar bisext perqué els antics romans contaven la data 23 de febrer dos vegades.

Vore també: Calendari julià

• Any solar gregorià: És l'any calendari. És una correcció al contar l'any solar julià, perqué en l'any 1582 uns astrònoms varen descobrir un desfasament gradual de temps en el calendari julià. Despuix d'una llarga investigació, varen concloure que un any durava aproximadament 365,2425 dies solars, és dir 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. També es va determinar que els anys seculars podien ser bisexts, a soles si eren divisibles entre 400.

Vore també: Calendari gregorià

Equivalències d'atres unitats de temps en anys

• 12 mesos és un any
• Un bieni són 2 anys
• Un lustre o quinqueni són 5 anys
• Una década són 10 anys
• Un sigle són 100 anys
• Un milenari són 1.000 anys

Vore també

• Década
• Any zero
• Any llum