Vellocino d'or

Vellocino d'or

Erro al crear miniatura:

Jasón retorna en el vellocino d'or en una crátera roja d'Apulia, ca. 340 - 330 a. C.

El vellocino d'or (en grec antic: Χρυσόμαλλον δέρας, Krysómallon déras, lit. 'pell de pelussa dorada'; en georgià: ოქროს საწმისი, oqros satsmisi) era, en la mitologia grega, el vellón o zalea del moltó alado i de llana dorada —crisómalo (Χρυσόμαλλος, Krysómallos)—, que va rescatar a Frixo i ho va dur a la Cólquida, a on Frixo ho va sacrificar despuix a Zeus. Frixo va entregar el vellocino al rei Eetes, que ho va guardar en un bosc sagrat, d'a on Jasón i els argonautas ho varen furtar en l'ajuda de Medea, la filla de Eetes. El vellocino és un símbol d'autoritat i realea.

Segons el relat, Jasón i els argonautas varen partir en la seua busca per órdens del rei Pelias per a conseguir que Jasón ocupara justament el tro de Yolco en Tesalia. Es dia que el moltó era fill de Poseidón i de Teófane.A través de l'ajuda de Medea, conseguixen el vellocino d'or. L'història és molt antiga i circulava ya en l'época d'Homero (VIII). Sobreviu en vàries formes, entre les quals varien els detalls.

En l'actualitat, les variacions heràldiques del vellocino d'or apareixen freqüentment en Geòrgia, especialment en escuts i banderes associades en els municipis i ciutats de Geòrgia occidental (la Cólquida històrica), incloent l'escut de la ciutat de Kutaisi, l'antiga capital de la Cólquida.

Història

Atamante, rei de la ciutat d'Orcómeno en Beòcia (una regió del surest grec), va prendre com a primera esposa a la deesa núvol Néfele, en qui va tindre dos fills, Hele i Frixo. Més tart es va enamorar d'Ino, la filla de Cadmo i es va casar en ella. Ino tenia celosies dels seus fillastres i va planejar matar-los (en algunes versions, va persuadir a Atamante de que sacrificar a Frixo era l'única forma d'acabar en una hambruna).

Néfele o el seu esperit es va aparéixer davant els chiquets en un moltó alado la llana del qual era d'or. Els chiquets varen fugir montant el moltó sobre la mar, pero Hele va caure i es va ofegar en l'Helesponto (l'estret de Dardanelos), cridat aixina en el seu honor (ponto és ‘mar’ en idioma grec).

El moltó va dur a Frixo fins a la Cólquida, a la lluntana (oriental) plaja del mar Euxino (la mar Negra). Frixo va sacrificar llavors al moltó als deus. En essència, este acte va retornar al moltó al deu Poseidón, i el moltó es va convertir en la constelació d'Aries.

Frixo es va assentar en la casa d'Eetes, fill d'Heli el deu sol. Va penjar la pell del moltó d'un arbre (en vàries versions un roure) consagrat al deu Llaures, a on va ser guardada pel dragó de la Cólquida, que mai dormia i les dents de la qual podien transformar-se en soldats quan eren plantats en la terra. El dragó estava al peu de l'arbre sobre el que es va posar el vellocino. Allí va permanéixer fins que Jasón es va fer en ell.

Interpretacions

S'han realisat intents d'interpretar el vellocino d'or no solament com un objecte extravagant en un mit, sino com el reflex d'un objecte o pràctica cultural real. Aixina, per eixemple, s'ha sugerit vàries voltes que l'història del vellocino d'or significava l'arribada de la ganaderia a Grècia des de l'est, o que aludia al blat dorat o al sol.

Una atra interpretació es recolza en les referències d'algunes versions a la tela púrpura o teñir de púrpura. La tenyida púrpura extret de caragols del gènero Murex i espècies relacionades era molt car en temps antics, i la roba feta de tela teñir en ell era senyal de gran riquea i elevada posició (d'ahí l'associació del púrpura en la realea). La relació de l'or en el púrpura és per tant natural i ocorre freqüentment en la lliteratura.

Una interpretació més estesa relaciona el vellocino d'or en un método per a extraure or dels rius que està ben avalat (pero solament des de prop de el V) en la regió de Geòrgia a l'est del mar Negra. Zaleas d'ovella, a voltes esteses sobre marcs de fusta, se sumergien en la corrent d'aigua i les pepites d'or que baixaven des de riu dalt s'arreplegaven en ells. Els vellocinos es penjaven llavors en els arbres per a secar-los abans de sacsar-los o pentinar-los l'or.

L'antic orige del mit, en temps anteriors a la lliteratura, significa que totes les interpretacions existents són molt posteriors i en major o menor grau racionalisació que sofrixen del molt incomplet coneiximent de la cultura en la que va sorgir. La majoria han segut criticades en la lliteratura arqueològica. Un intent de construir una explicació més plausible, per mig de la seua ubicació en lo que es coneix d'eixa cultura, senyala, curiosament, a una de les primeres propostes, en concret que el vellocino d'or representa l'idea de la realea i la llegitimitat: d'ahí el viage de Jasón en la seua busca, per a restaurar el llegítim govern de Yolco.