Anar al contingut

Genealogiae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Genealogiae és el títul d'un manual mitològic que es va imprimir per primera volta en els temps moderns en el títul de Fabulae o Faules.[1] La edició príncip, publicada en 1535 per l'humaniste alemà Jakob Micyllus, afirma que el seu autor va ser C. Iulius Hyginus, que a la seua volta sol identificar-se en Gayo Juliol Higino, el gramàtic i bibliotecari de l'emperador Augusto.[2] Atres autors pensen que va ser obra d'un mitógrafo posterior, a qui se li va donar el nom d'Higino Mitógrafo durant els treballs d'investigació. Les Genealogiae estan vinculades a una atra obra, ellibre de text astronòmic d'Astronomica, també escrit per Higino. És una de les tres parts de les Fabulae, un compendio sobre mitologia, faules i texts clàssics grecorromanos.

Història

L'únic manuscrit supervivent de les Genealogiae va ser descobert en 1535 pel humaniste renaixentiste alemà Jakob Micyllus en un còdex del cabildo catedralicio de Freising, el Codex Frisingensis 237, i en Basilea per Johannes Hervagius baix el títul C. Iuli Hygini Augusti liberti fabularum liber. El manuscrit realisat en el IX es va perdre posteriorment, pero es redescubrieron dos fragments en 1864 i 1942.[3] Estos fragments mostren que la transcripció realisada per Micyllus va ser prou lliure, i que no va seguir fidelment la redacció del manuscrit original.[4]

Ademés, es conserva una traducció al grec de l'any 207, escrita per Lucio Anio Màxim durant el consulat de Lucio Septimio Apro, en la tercera part del pseudo-dositeano Hermeneumata.[5] Este extracte bilingüe es referix a l'obra com la coneguda per tots «Genealogia» d'Hyginus.[6] Pero en térmens de contingut, a pesar de totes les opinions concordants existents, diferixen de manera significativa. Per un costat, este extracte mostra clarament el diferent estat editorial del treball subjacent, el manuscrit editat del qual per Micyllus va ser, en conseqüència, el resultat de numeroses modificacions. Per un atre costat, l'extracte planteja la qüestió de l'idioma en el que es varen escriure originalment les "Genealogiae". Lo sorprenent de la versió del pseudo-Dositeo és que, mentres que els capítuls més llarcs (en els que el "Micyllus" es correspon directament) conserven el seu contingut i seqüència narrativa, la versió llatina és completament independent en térmens de redacció i de l'estructura de les oracions. La calitat dellatí està clarament per baix de la del text de Micyllus. S'ha considerat possible una versió original en grec, pero la pregunta no pot respondre's en la documentació disponible fins ara.[7] Si no és l'autor, és provable que el text fora transcrito per un romà de parla llatina. Esta opinió es recolza sobretot en greus errors de traducció, que en la fabulae 186 fan de Melanipe la filla de «Desmontes», perque l'adjectiu en el títul de la tragèdia d'Eurípides Μελανίππη Δεσμῶτις (Melaníppe Desmotis, 'La Melanipe encadenada') es va interpretar com un patronímico.[8]

Estructura i tradició

Les Fabulae inclouen 277 apartats, tots ells enfocats a la mitologia grega i els seus protagonistes, constituint un manual de mitografía. Es dividixen en tres blocs:[9] les Genealogiae, provablement extractes d'una tercera obra d'Higino sobre les genealogia de deus i héroes;[10] les Faules, que són mits basats en el món real, a sovint en l'esbós de la tragèdia, grega o romana, de la que són sinopsis;[11] i per últim, un tercer bloc relacionat en relats clàssics, com Jasón i els argonautas,[12] Hércules,[13] Teseo,[14] les històries de Tebas[15] i els Átridas,[16] els Dardanides i la guerra de Troya,[17] i la tornada dels héroes en la Odissea.[18]

Per últim, estan els Índexs, recopilacions de diversos temes, en llistats de curiositats com, per eixemple, assessins, suïcides, fundadors de ciutats i els invents més útils. Una llista dels temes continguts en esta secció pot servir com a eixempleː


Com ya s'ha senyalat, el manuscrit principal, titulat Genealogiae, procedix d'una transcripció d'un sol manuscrit que data del IX.[19] També existix una versió parcial en grec, atribuïda al gramàtic Dositeo, pero que el seu prefacio informa de la seua recopilació en el 207 d. C., durant el consulat de Lucio Anio Màxim i Cayo Septimio Sever Apro.

Referències

  1. ↑ A lo manco la Editorial Gredos usa la forma Faules.
  2. ↑ «rah. es/biografias/21844/caius-iulius-hyginius Caius Iulius Hyginius» (en és). Real Acadèmia de l'Història. Consultat el 30 d'octubre de 2020.
  3. ↑ Zur Geschichte der Handschrift siehe Stephen M. Trzaskoma, R. Scott Smith: Apollodorus’ Library and Hyginus’ Fabulae. Two Handbooks of Greek Mythology. Hackektt, Indianapolis 2007, S. xlii. xlix–li.
  4. ↑ Alan Cameron: Greek Mythography in the Roman World. Oxford University Press, Oxford/New York 2004, S. 35.
  5. ↑ Corpus glossariorum Latinorum III 56,30 – 69,38 (org/stream/corpusglossarior03linduoft#page/56/mode/2up Digitalisat).
  6. ↑ Corpus glossariorum Latinorum III 56,30–34; Giuseppe Flammini: Hermeneumata Pseudodositheana Leidensia (= Bibliotheca Teubneriana). Sauer, München/Leipzig 2004, S. 104 Zeile 2587 f.
  7. ↑ Alan Cameron: Greek Mythography in the Roman World. Oxford University Press, Oxford/New York 2004, S. 35–37
  8. ↑ Alan Cameron: Greek Mythography in the Roman World. Oxford University Press, Oxford/New York 2004, S. 35–37; Kris F. B. Fletcher: Hyginus’ Fabulae: Toward a Roman Mythography. In: Stephen M. Trzaskoma, R. Scott Smith (Hrsg.): Writing Myth. Mythography in the Ancient World. Peeters, Leuven 2013, S. 139 f.
  9. ↑ Cfr. F. Gasti, Introduzione, in Igino, Miti del mondo classico, Roma, RL, 2017, pp. XVI-XVIII.
  10. ↑ Per eixemple, la Fab. I, en un pròlec teogónico; CLVII-CLXXIV, en els fills de varis deus; CLXXVI-CLXXVII, en els caçadors del javalí de Calidón i la seua procedència; CLXXXV, en la Oceánide; CLXXXVI, en el nom dels cavalls del sol.
  11. ↑ Per eixemple, Fab. V (Ino d'Eurípides), IX (Antíope d'Eurípides en la versió d'Ennio).
  12. ↑ Fab. XIV-XXVIII.
  13. ↑ Fab. XXX-XXXVIII.
  14. ↑ Fab. XXXVIII-XLIV.
  15. ↑ Fab. LXVII-LXXVII.
  16. ↑ Fab. LXXXIV-LXXXIX i CXVIII-CXXII.
  17. ↑ Fab. XC-CXVI.
  18. ↑ Fab. CXXVI-CXXVII.
  19. ↑ Monac. 6437, già Frising. 237.

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Genealogiae&oldid=1206212»