Anar al contingut

Augsburc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Augsburc
Per a el club de fútbol vore F. C. Augsburc.


Augsburc (en alemà: Augsburg <phonos file="Augsburg.ogg">[ˈaʊ̯ksbʊʁk]</phonos>) és una ciutat alemana, capital de la regió administrativa de Suabia, en l'estat federat de Baviera. Augsburc és ciutat independent i al mateix temps capital del districte homònim. En 301 033 habitants (31 de dic 2022), és el tercer municipi més poblat en Baviera. Forma una conurbación de 472 500 habitants en moltes de les localitats de la seua comarca: Stadtbergen, Friedberg, Königsbrunn, Gersthofen. Estadísticament s'associa també en l'àrea metropolitana d'Augsburc, que conta en 895 000 habitants. És una de les ciutats més antigues en Alemània i Patrimoni de la Humanitat de UNESCO.

Història

[editar | editar còdic]

Coneguda com a Augusta Vindelicorum quan formava part de la província romana de Recia, Augsburc és una de les ciutats més antigues d'Alemània, fundada el 15 d. C.

Durant el XVI, les famílies Welser i Fugger, radicades en esta ciutat, varen dominar varis sectors de l'economia europea i mundial, destacant sobretot per finançar el regnat de Carlos I d'Espanya i V d'Alemània. Els Welser en particular varen sostindre econòmicament les exploracions realisades en la província de Veneçola, coneguda com Welserland o Klein-Venedig, per Ambrosio Alfinger, Nicolás Federmann i Felipe de Utre. Durant les delliberació de la Dieta d'Augsburc, els líders protestants (dirigits per Philip Melanchthon, amic del reformador Martín Lutero) li varen entregar a Carlos V la Confessió d'Augsburc el 25 de juny de 1530, sent est l'expressió de la fe del luteranismo.

Durant la guerra dels Trenta Anys va ser ocupada per tropes sueques el 20 d'abril de 1632 i per l'eixèrcit imperial despuix d'un llarc sege, el 13 de març de 1635.[1] La Pau de Westfalia va establir que seria una Ciutat imperial lliure en la que es permetria les religions catòlica i protestant.

L'arquitecte Elias Holl va ser l'autor d'alguns dels seus edificis més representatius, durant el XVII, com l'Ajuntament.

Les tropes bavares la prendrien el 21 de decembre de 1805, sent anexionada al Electorat de Baviera pel Tractat de Presburgo.[2]

Durant la Segona Guerra Mundial, els alemans varen crear en les afores de la ciutat un camp de concentració satèlit del camp de concentració de Dachau.

Economia

[editar | editar còdic]

Una enorme fàbrica de paper, la fàbrica de motors diésel MAN, Siemens, DaimlerChrysler, KUKA robots industrials, aixina com el consorci de computació NCR, són algunes de les majors firmes de la ciutat. També en esta ciutat es troba una fàbrica d'ordenadors de la marca japonesa Fujitsu.[3] La ciutat és membre de la Comunitat de Ciutats Ariane.


Estudis Superiors en Augsburc

[editar | editar còdic]

l'Universitat d'Augsburc va ser fundada en 1970 i és una de les més noves i modernes universitats en Baviera. Conta en 15 000 estudiants aproximadament i sèt facultats. En 2008 va inaugurar el «Leopold-Mozart-Zentrum», que és a on s'estudia música i que abans formava part de la «Escola Superior de Música Núremberg-Augsburc».

l'Escola Superior d'Augsburc va ser fundada en 1971 i és una de les majors de Baviera. Conta en sis facultats i més de 4000 estudiants.

El club de fútbol local, el FC Augsburc, competix en la Bundesliga, la principal categoria del fútbol nacional. El WWK Arena és el seu estadi i conta en capacitat per a 30 660 espectadors.

Ciutats hermanadas

[editar | editar còdic]

Persones notables

[editar | editar còdic]
Artícul principal → .


Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tlusty, B. Ann (2012-09-15). Augsburg During the Reformation Era: An Anthology of Sources (en en), Hackett Publishing. ISBN 978-1-60384-920-3.
  2. (2020-02-25) A Companion to Clapix Medieval and Early Modern Augsburg (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-41605-5.
  3. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]