Anar al contingut

Editorial Gredos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Editorial Gredos

La Editorial Gredos és una editorial espanyola de caràcter privat fundada en 1944, des de 2006 pertanyent al Grup RBA,[1]i en sèu en Barcelona. Es dedica a la publicació de llibres especialment relacionats en la filosofia, lexicografia, filogia hispànica i el món grecolatino.

Història

[editar | editar còdic]
Diccionari d'us de l'espanyol, de María Moliner. Edició de 1990.

Va ser fundada en Madrit en 1944 per Hipólito Escolar, Juliol Calonge, Severiano Carmona i Valentí García Yebra en la proposició de remediar la falta de llibres espanyols científics i d'estudi. A tots ells s'uniria posteriorment José Oliveira Bugallo, aportant el necessari coneiximent del mercat editorial. Gredos va iniciar la seua marcha editorial de la mà dels Clàssics Anotats i Bilingües, els quals descobririen un mercat nou: el dels texts escolars llatins i grecs. Els texts escolars varen permetre a Gredos crear la Biblioteca Romànica Hispànica, fundada i dirigida per Dámaso Alonso, en la que varen publicar les majors autoritats del camp filògic i els próceres de numeroses escoles llingüístiques. La colecció es va completar i va enriquir en l'aparició de dos cims de la lexicografia, el Diccionari crític etimològic castellà i hispànic de Joan Corominas i el Diccionari d'us de l'espanyol de María Moliner. Les coleccions de Filosofia i Economia, aixina com l'Universitària, no varen tindre especial fortuna; la de Grans Manuals va perdurar durant uns anys, mentres que la Història de l'Art de Juan José Martín González i la Història de la lliteratura de Juan Luis Alborg varen supondre un gran èxit.

Carlos García Gual va convéncer a Calonge i García Yebra de crear la Biblioteca Clàssica, un compendio de tot ellegat clàssic grecolatino. Sebastián Mariner es va fer càrrec de la selecció de les obres llatines, fins que a la seua mort li varen succeir José Javier Iso i José Luis Moralejo. El propi García Gual es va ocupar de les gregues, que ademés dels grans noms de l'Antiguetat incloïen autors menors, peces científiques i texts extrets de fonts marginals com a papirs, inscripcions o fragments. Composta per versions elaborades ad hoc, a la seua finalisació varen sumar 415 volums d'una colecció identificada pel seu cuiro blau obscur i el dibuix de la cabra hispànica, obra de García Yebra, en ellom. Les seues últimes iniciatives varen ser una llínea d'obres lexicogràfiques agrupades baix la marca María Moliner; la Biblioteca Bàsica, que oferia alguns títuls de la Clàssica en format més manejable i a menor preu; la Nova Biblioteca Romànica Hispànica, dirigida per Francisco Ric; la d'Estudis Clàssics, que reunix monografies dels grans clàssics; la de Grans Obres de la Cultura occidental; i la Biblioteca de Grans Pensadors, 38 volums lujosamente encuadernados, que varen arreplegar obres filosòfiques des del IV fins al present.[2][3]

El Ministeri d'Educació i Cultura li va concedir el Premi Nacional a la millor llabor editorial cultural de 1996[4] com a reconeiximent expresse de la seua llarga trayectòria, i la Societat Espanyola d'Estudis Clàssics li va otorgar el Premi a la Promoció i Difusió dels Estudis Clàssics de 2006.[5]

Coleccions

[editar | editar còdic]

Les coleccions vigents en l'actualitat són les següents:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 9 de juny de 2014.
  2. «[2]». Consultat el 9 de juny de 2014.
  3. «[3]». Consultat el 14 de juny de 2014.
  4. «Premie Nacional a la Millor Llabor Editorial Cultural». Ministeri de Cultura i Deport. Consultat el 9 de juny de 2014.
  5. «[4]». Consultat el 9 de juny de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]