Higino

Gayo Juliol Higino (64 a. C. – 17) va ser un célebre escritor llatí, natiu, segons Suetonio, d'Hispania o d'Aleixandria. Va ser lliberte d'Augusto i va estar al front de la Biblioteca Palatina de Roma, en les aules de la qual va eixercir l'ensenyança de la filosofia.

Biografia

Gràcies al seu talent va alcançar cert reconeiximent i va poder relacionar-se en gran número de personages notables, a pesar de la seua humil condició de lliberte. Sobre la Antiguetat romana, va aplegar a ser escoltat com un oràcul, tal era la profunditat i extensió del coneiximent que d'esta época tenia. Este respecte i admiració per la seua saber va durar en intermitencias fins als sigles XVI i XVII que els erudits, tant espanyols com a estrangers, varen entrar en sesudas i llargues controvèrsia entorn a obres que en aquelavors es consideraven d'Higino. Es va ocupar de totes les matèries que comprenien el saber de la seua época: història, ciència, filosofia i lliteratura, religió, astronomia i astrologia. Com a obres històriques cal destacar un llibre sobre la vida d'hòmens ilustres, un atre sobre ciutats d'Itàlia i un tercer sobre les famílies troyanas. Com a obra científica descolla una d'agricultura en que estudia entre atres coses, les abellas, els cuadrúpedos, les aus i els insectes volàtils. Pel seu treball relatiu allistat de les estreles de les constelacions en Astronomia poètica, en 1935 es va decidir en el seu honor cridar-li «Hyginus» a un astroblema llunar.

Higino, autor de les Faules i de la Astronomia poètica

Se sol atribuir a Cayo Juliol Higino un llibre cridat Faules que conté 277 relats curts de mitologia i un atre llibre de catasterismes titulat Astronòmica poètica. Un testimoni arqueològic que recolza esta identificació és una copa d'argent d'época d'Augusto que conté la representació de les faules 120 i 121. Alguns crítics, no obstant, atribuïxen estes dos obres a un autor diferent que han denominat simplement Higino (Hyginus) que provablement pertanydria a l'época dels Antoninos (II). Entre les hipòtesis que s'han manejat, una d'elles és que la forma en que nos han aplegat abdós obres podria ser una compilació d'extractes de texts de Cayo Juliol Higino. Sobre les Fabulae, es tracta d'un manual de mitologia que es compon de tres classes de texts:

1. Arbres genealògics dels deus i héroes
2. 220 faules (relats individuals)
3. Els cridats «catàlecs» (recopilacions en forma de llista)

La «Genealogia d'Higino coneguda per tots» va ser traduïda en l'any 207 («en l'any consular de Màxim i Aper») de nou al grec, per lo que el text bàsic és més antic. L'autor va usar com a fonts un manual de mitologia grec similar a la Biblioteca mitològica del Pseudo-Apolodoro, aixina com tragèdias (Esquilo, Sófocles, Eurípides, entre uns atres) i epopeyas (Homero, Hesíodo) gregues. Que el manual astronòmic-mitològic cridat Astronomia poètica (en quatre toms) siga del mateix autor no està clar, pero sol ser acceptat per la majoria dels estudiosos actuals. Estos escrits representaven en la Edat Mija una font primària per a les antigues llegendes de les constelacions, per lo que es varen copiar extensament. Des del IX apareixen còpies en complicades ilustracions de gran valor artístic.

Eponimia

• El cràter llunar Hyginus du este nom en la seua memòria.
• El asteroide (12155) Hyginus també commemora el seu nom.

Bibliografia

• Higino. Faules. Editorial Gredos, Madrit, 2009. ISBN 9788424935986.
• –. Faules mitològiques. Aliança, Madrit, 2009. ISBN 978-84-206-5072-2.
• –. Faules. Madrit: Edicions Clàssiques, 1997 ISBN 84-7882-255-0.
• –. Faules. Astronomia, Akal, Madrit, 2008.

Atres idiomes

• Hygini. d'Astronomia. Hg. von Ghislaine Viré. Stuttgart, Leipzig, 1992 (Bibliotheca Teubneriana). ISBN 3-519-01438-6.
• Hyginus. Fabulae / Sagen der Antike. Ausgewählt und übersetzt von Franz Peter Waiblinger. Munich, 1996 (dtv zweisprachig Band 9350).

Enllaços externs

• org/details/higiniusdestelli00hygi/page/n6/mode/2up Higinius de stellis (Papiae impressum: 1513) digitalisat per la Biblioteca John Carter Brown.

• google. es/books/about/F%C3%A1bulas_Astronom%C3%ADa. html? hl=es&id=NYSe4pTvLpkC Faules i Astronomia: traducció a l'espanyol; vista prèvia.

• Faules.
  • net/download/higinio-fabulas_58dd3e73dc0d605a05897136_pdf Traducció a l'espanyol, en PDF.
  • theoi. com/Text/HyginusFabulae1. html Faules (Fabulae): text anglés, en índex electrònic, en el theoi. com/ lloc Theoi; trad. de 1960 de Mary Grant.
    • Faules: hs-augsburg. de/~harsch/Chronologia/Lspost02/Hyginus/hyg_fcap. html text llatí en el hs-augsburg. de/ lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
    • Faules: org/details/hyginifabulae00hygigoog text llatí de l'ed. de Mauricius Schmidt (Jena, 1878).
    • org/details/hyginifabulae00hygigoog/page/n62 Índex.
    • org/details/hyginifabulae00hygigoog Faules: text llatí en Internet Archive. Ed. de 1872.
    • org/stream/hyginifabulae00hygigoog#page/n4/mode/2up Text llatí: facsímil electrònic en Internet Archive.
      • org/stream/hyginifabulae00hygigoog#page/n214/mode/2up Índex alfabètic.
  • archive. org/web/20110719154301/http://digital. slub-dresden. de/sammlungen/werkansicht/274233657/ Versió digital de la primera edició de les Faules per Jacob Micyllus (Basilea, 1535); en llatí.
  • wikisource. org/wiki/Genealogiarum_liber/Fabulae Text en llatí, en Wikisource.
  • archive. org/web/20071009095617/http://www. klassphil. uni-muenchen. de/~waiblinger/texte/hyglat. html Fabulae Hygini; en alemà.
    • DEL CLOT, Javier i GARCÍA RUIZ, José M.: Peculiaritats llingüístiques en les Fabulae d'Higino. Universitat Autònoma de Madrit.
      • unirioja. es/descarga/articulo/2788284.pdf Text en PDF.

• Astronomia poètica (Astronomica).
  • theoi. com/Text/HyginusAstronomica. html Text anglés en el theoi. com/ lloc Theoi; trad. de 1960 de Mary Grant.
    • wikisource. org/wiki/De_Astronomia Text en llatí, en Wikisource.

• HIGINO.
  • wikisource. org/wiki/Scriptor:Hyginus_Mythographus Texts en llatí, en Wikisource.

• perseus. tufts. edu/hopper/searchresults? q=Hyginus Higino, en el perseus. tufts. edu lloc del Proyecte Perseus.