Biblioteca mitològica

Biblioteca mitològica

La Biblioteca mitològica (Βιβλιοθήκη) és un llibre elaborat en el I o en el II que recopila, de manera detallada pero incompleta, la mitologia grega tradicional, des dels orígens de l'univers fins a la guerra de Troya.

Contingut

La Biblioteca ha segut usada com a referència pels clasicistas des de l'época de la seua compilació fins a l'actualitat, i ha influït en la lliteratura sobre el món clàssic des de l'Antiguetat fins a Robert Greus. La Biblioteca proporciona una història dels mits grecs, contant el història de totes les grans dinasties de la mitologia heròica i els episodis relacionats en els principals héroes i heroïnes, des de Jasón i Perseo fins a Heracles i Helena de Troya. Com a font primària per als mits grecs, com a obra de referència i com a indici de cóm els propis escritors grecs antics veen les seues tradicions mítiques, la Biblioteca és indispensable per a qualsevol que tinga interés per la mitologia clàssica.

La Biblioteca, originalment en quatre toms, no s'ha conservat completa. Part del tercer tom i tot el quarto es varen perdre. Per una atra part, existixen sèt Epítomes elaborats a partir de l'edició completa que varen ser descoberts en 1885 pel helenista Richard Wagner (1860-1937) en el Codex Vaticanus 950; inclouen la part perduda, lo que es considera un bon resum del seu contingut i, ademés, en 1887 Athanasios Papadopoulos-Kerameus (Αθανάσιος Παπαδόπουλος-Κεραμεύς: 1856-1912) va descobrir els fragments safaíticos en Jerusalem.

Autor

En els manuscrits conservats se senyala com a autor a un cert «Apolodoro». Este Apolodoro ha segut erròneament identificat en Apolodoro d'Atenes (n. c. 180 a. C.), un estudiant d'Aristarco de Samotracia, principalment perque se sap —per referències en l'escolio menor sobre Homero— que este va elaborar un exhaustiu repertori sobre mitologia semblat, en forma de crònica en vers. El text que tenim cita un autor romà, Cástor de Rodas, que va ser contemporàneu de Cicerón en el I L'atribució errònea es realisa pels erudits des del patriarca Focio de Constantinopla en avant. Ya que per raons cronològiques Apolodoro no va poder haver escrit el llibre, com va demostrar en 1873 Carlos Robert en Berlín (De Apollodori bibliotheca. Disertatio Berolini, 1873), el Scriptor Bibliothecae (‘escritor de la Biblioteca’) sol cridar-se «Pseudo-Apolodoro» per els qui desigen ser escrupulosament correctes. Les referències tradicionals simplement indiquen « 180 a. C.), un estudiante de Aristarco de Samotracia, principalmente porque se sabe —por referencias en el escolio menor sobre Homero— que este elaboró un exhaustivo repertorio sobre mitología parecido, en forma de crónica en verso. El texto que tenemos cita un autor romano, Cástor de Rodas, que fue contemporáneo de Cicerón en el Plantilla:Siglo La atribución errónea se realiza por los eruditos desde el patriarca Focio de Constantinopla en adelante. Dado que por razones cronológiques Apolodoro no pudo haber escrito el libro, como demostró en 1873 Carlos Robert en Berlín ( i Berolini, 1873), el ».

Vore també

• Apolodoro d'Atenes

Bibliografia

• Pseudo-Apolodoro (1985). Biblioteca mitològica, Trad. i notes de M. Rodríguez de Sepúlveda. Intr. de J. Arce. Rev.: C. Serrano Aybar edició, Madrit: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-0997-0.
• Pseudo-Apolodoro (1987). Biblioteca mitològica, José Calderón Felices edició, Madrit: Akal. ISBN 84-7600-179-7.