Robert Greus
Rosa Novell Clausells (Barcelona, 20 de juny de 1952-Barcelona, 27 de febrer de 2015)[1] va ser una actriu, directora de teatre i escenógrafa espanyola, germana de l'actor i periodiste Queco Novell. El seu yayo va ser Manuel Clausells, un apassionat activiste cultural de la Catalunya d'abans de la guerra, amic del músic Eduart Toldrà.[2]
Biografia
[editar | editar còdic]Rosa Novell va créixer en el barri de Gràcia, a on ya va interpretar els Pastorets en Els Lluïsos. Els seus pares eren uns grans actors aficionats del barri de Gràcia. Ella va actuar per primera volta en quatre anys:
“En quatre anys vaig debutar en una obra en que Sant Francisco convertia als indis. Yo feya de índia en un corfoll i unes sandalias que m'anaven enormes. Em tenia que quedar queta i en lloc d'això vaig decidir dirigir-me al públic per a arreplegar els seus aplaudiments. Em varen tindre que llevar de l'escenari plorant.”
En l'any 1976 es va llicenciar en Lliteratura Catalana Contemporànea en l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Eixe mateix any va donar el títul a la seua mare per a dir-li que a partir d'eixe moment es dedicaria a lo que més li agradava, l'interpretació, i va cursar el seu primer any en l'Institut del Teatre.[3] Aixina i tot, es va traure les oposicions per a treballar en la Corporació Metropolitana, pero despuix va seguir en els seus estudis musicals (de solfeig i violí) i de vora també en l'Institut.
Va estudiar dansa contemporànea en el Danse Centre de Londres i dansa clàssica i jazz en l'actriu i directora de cine i teatre Sílvia Munt. Ademés, a principis de la década dels 80 va fer cursos d'interpretació en Carlos Gandolfo i John Strasberg i va cursar estudis de doctorat d'arts escèniques en la UAB - Institut del Teatre. En 2013 li varen diagnosticar un càncer de pulmó que la va deixar cega un any despuix. A pesar de la seua força de voluntat, que la va dur a seguir actuant aun cuando ya havia perdut la vista (L'última trobada i El testament de la Rosa), va morir en Barcelona el 27 de febrer de 2015 a causa de la maltia que sofria.
Carrera professional
[editar | editar còdic]Va debutar com a actriu professional de teatre en 1974[4] en Les Troyanas d'Eurípides, treballant en numeroses obres des de llavors com La Senyora Florentina i el seu amor Homer (1994) de Mercè Rodoreda, Hamlet, de Shakespeare, Quiriquibú, de Joan Brossa, Quin bells dies, de Samuel Beckett i Restauració, d'Eduardo Mendoza. Dels seus treballs en films i séries de televisió, els més coneguts són la seua interpretació en les telenovela Nissaga de poder i El cor de la ciutat, de Tv3, i Festa en Rosa Mª Sardà. En cine destaca la seua aparició en la, de Bigas Lluna.
Com a directora de teatre, destaca el montage Maria Rosa (1997) de l'autor català Àngel Guimerà i Els dons sàvies, de Molière. També va dur a escena Un'anima chiamata Puccini, Il Teatre alla Moda de B. Marcello (1999), Greus qüestions (2004) i Sense notícies de Gurb (2008), d'Eduardo Mendoza.[1] En 2005, va dirigir Fi de partida de Samuel Beckett, Vells temps (2006), d'Harold Pinter i Olga sola de Joan Brossa, que li va valdre el premi de direcció de la Crítica de 1998.[4] El 2007 la Generalitat de Catalunya li va otorgar la Creu de Sant Jordi.
En octubre de 2014 va tornar als escenaris, pese a una ceguera conseqüència del càncer de pulmó que patia, detectat en maig de 2013, i que va acabar finalment en la seua vida.[5]
En cine, el seu últim treball va ser Rastres de sàndal, el film guanyador de l'última edició dels Premis Gaudí.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Fallix en Barcelona la gran dama del teatre Rosa Novell». El Món. Consultat el 28 de febrer de 2015.
- ↑ «Els néts d'en Clausells». El Punt Avui. Consultat el 9 de febrer de 2016.
- ↑ «Rosa Novell» (en ca-és). http://www.ccma.cat. Consultat el 9 de febrer de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 «Mor als 61 anys Rosa Novell, una de les grans actrius de l'escena teatral catalana». Abc. Consultat el 28 de febrer de 2015.
- ↑ «Rosa Novell, s'apaga la flama d'una actriu lluitadora». El País. Consultat el 2 de març de 2015.
- ↑ «[1]», El Periódico. Consultat el 2 de març de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Rosa Novell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.