Jasón

Archiu:Jason Golden Fleece Altemps Inv8647.jpg

Jasón

Jasón (en grec antic: Ἰάσων, Iásṓn) és un héroe de la mitologia grega, navarca i protagonista del mit de l'expedició dels argonautas. Natural de Yolco i fill d'Esón, va contar en l'ajuda de la hechicera Medea baixe els designis de la deesa Hera. Va solcar la mar fins a la Cólquida i allí va conseguir el vellocino d'or, i aixina es narra en les Argonáuticas.

Progenitors

El seu pare era Esón, fill de Creteo i rei de Yolco fins que el seu mig germà, Pelias, ho va destronar. Segons un atre relat, Esón va confiar el regne al seu germanastre Pelias fins que Jasón alcançara la majoria d'edat. El nom de la mare de Jasón és incert. Les versions més antigues diuen que era Polimela o Polimele, filla d'Autólico, el nom del qual donen alguns com Polimede o Polifeme. Com a descendent dels minias, a Jasón també li l'imagina com a fill d'Alcímede o Alcímeda, filla a la seua volta de Clímeno o be de Fílaco i Clímene. També hi ha els qui la denominen Anfínome, Reu, Eteoclímene, Arne o Escarfe, i inclús Teogneta, filla de Laódico.

Jasón reclama el tro de Yolcos

Pelias, tio de Jasón, despuix de consultar sobre el seu futur, va ser advertit pel oràcul de que anara en conte en un home calçat en una sola sandalia, perque posaria en perill el seu tro.

Jasón va ser educat pel centauro Quirón fins que va aplegar a l'edat adulta. Quan va complir els vint anys, es va dirigir a Yolco dispost a recuperar el tro que per herència li pertanyia. Vestia de manera estranya, cobert en una pell de pantera, en una llança en cada mà i en el peu esquerre descalce, segons alguns perque havia perdut una sandalia creuant un riu i havia ajudat a Hera a creuar-ho, representada com una vella, i esta més tarde li'l va agrair. En esta indumentària es va presentar en la plaça pública de Yolco en el moment en que el seu tio Pelias es disponia a celebrar un sacrifici. Pelias no ho va reconéixer, pero va sentir por per l'estranger descalce. Jasón va permanéixer cinc dies en el seu pare Esón i al sext es va presentar a Pelias i li va reclamar el tro que li pertanyia llegítimament. Pelias va decidir alluntar-ho de la seua terra enviant-ho a una difícil missió: viajar fins a la Cólquide (al peu del Caucas) i dur d'allí el vellocino d'or, la pell d'un moltó fabulós que havia salvat la vida a Frixo, nebot de Pelias, i ho havia traslladat a la Cólquide. Allí va oferir Frixo este moltó en sacrifici a Zeus i després va regalar la pell de l'animal, que era d'or, al rei Eetes. Este lo va consagrar a Llaures i ho va depositar en un arbre custodiat per una serp que mai dormia.

Segons una atra versió, el propi Jasón, inspirat per Hera, s'hauria impost la realisació de la prova. I és que, en presentar-se davant Pelias, est va advertir el seu peu descalce i, comprenent el perill que li anunciava l'oràcul, li va preguntar qué castic impondria a un individu que conspirara contra el seu rei. Jasón va contestar que ho enviaria a buscar el vellocino d'or, resposta que es va tornar contra ell.

Viage dels Argonautas

Viage d'anada a la Cólquida

Jasón va solicitar llavors l'ajuda d'Argos, fill de Aréstor, i, per consell d'Atenea, va construir la nau Argo, que havia de conduir a la Cólquide a Jasón acompanyat d'un grup d'héroes grecs, el número dels quals oscila entre 45 i 69 segons les diverses fonts, que varen rebre el nom d'Argonautas (navegants del Argo). Reunits, puix, els Argonautas, es varen fer a la mar en direcció a la Cólquida.

No molt despuix varen aplegar a l'illa de Lemnos, a on solament habitaven dònes. La reina, Hipsípila, que es va enamorar de Jasón, li va contar que les dònes de l'illa havien segut castigades per la deesa Afrodita per no rendir-li cult, impregnant-les d'una olor tan desagradable que els hòmens les havien rebujat i s'havien buscat dònes de les illes veïnes. En venjança, les lemnias varen matar als hòmens de l'illa. Els Argonautas varen permanéixer un temps en l'illa, es varen unir amorosamente a elles i després es varen marchar. Jasón va tindre dos fills de Hipsípila com a resultat d'això, cridats Euneo i Nebrófono.

Despuix de passar per alguns països, varen aplegar a Salmideso, a on varen trobar a Fineo, cego i endevine, al que els Argonautas varen ajudar a desfer-se de les Harpías, mònstruos voladores en rostre de dòna, garres i ales, que, complint un castic impost pels deus, impedien que Fineo poguera alimentar-se.

Fineo, en agraïment, els va dir als Argonautas el camí a seguir fins a la Cólquida i ademés cóm podien superar el perill que els esperava en aplegar a les Roques Blaves, dos enormes peñascos flotants en continu moviment que chocaven entre sí, esclafant a tots els que pretenien passar entre elles.

Obtenció del vellocino d'or

Superat este obstàcul, varen aplegar a la Cólquida. Jasón va anunciar el seu propòsit al rei, Eetes. Este li va dir que li deixaria dur-se el vellocino d'or si abans conseguia unir als dos bous que ho custodiaven, llaurar un camp en ells, sembrar sobre les regates unes dents que havia entregat Atenea al rei i després véncer a la serp que mai dormia i que permaneixia al peu de l'arbre a on es trobava el vellocino. Medea, la filla del rei Eetes, que era hechicera, es va enamorar apassionadament de Jasón i va ajudar a est a dur a bon terme el seu ardit (previ compromís de Jasón de dur-la en si a Yolco), posant en pràctica la seua bruixeria.

Va donar a Jasón una pócima màgica per a que no li feren mal els bous monstruosos. Havent conseguit unir als bous, va llançar les dents sobre les regates fetes en la terra. D'ells varen brotar centenars d'hòmens armats, cridats Espartos, que es varen llançar contra l'héroe, pero est, seguint les instruccions de Medea, va tirar una pedra entre ells i els eixèrcits es varen enfrontar entre sí. Després, Medea va provocar un terrible somi a la serp, durant el qual Jasón es va apoderar de la preciosa pell i va fugir en els seus hòmens, en Medea i en el germà d'esta, Apsirto, en la seua embarcació.

Occisión de Apsirto

Artícul principal → Apsirto.

Els hòmens de Eetes varen perseguir a la nau i Medea va matar al seu germà, que era un chiquet, ho va dilacerar i ho va tirar a l'mar. El rei Eetes va arreplegar els restants del seu fill i va perdre de vista als Argonautas. En una atra versió, Apsirto no era chiquet, sino un home adult que va ser enviat per Eetes al mando d'un grup de colcos armats en persecució dels Argonautas. Els va alcançar en el Mar Adriático, en la cort d'Alcínoo en Istria. Allí Alcínoo es va oferir com a juge i va dir en secret a la seua esposa Arete que decidiria tornar a Medea als colcos si era verge, pero en cas contrari li la donaria a Jasón. Arete va informar a Jasón d'això i la nit anterior al juí desvirgó a Medea, per #lo que al sendemà va ser entregada al seu espós. Apsirto no es va conformar i va continuar perseguint als Argonautas fins a una illa en la que Jasón estava oferint sacrificis i a on Jasón va matar a Apsirto. A voltes es considera que la mort de Apsirto va ser frut d'una conspiració en la que va intervindre també Medea.

Tornada a Yolco

Durant el viage de tornada, els Argonautas varen deure sortejar diversos perills, ademés de perseguir als colcos: tempestats, el sege de les Sirenas, l'atac dels mònstruos Escila i Caribdis o l'atac del jagant Talos. Finalment varen aplegar a Yolco. Allí va entregar Jasón el vellocino a Pelias i tramó la seua mort en ajuda de Medea, qui va convéncer a les filles de Pelias de que podria tornar la joventut al seu pare si ho partien en trossos i ho coïen. Aixina ho varen fer i varen causar la mort del rei. Acasto, fill de Pelias, va expulsar a Jasón i a Medea de Yolco.

Jasón i Medea en Corinto

Llavors Jasón i Medea varen fugir a Corinto, a on varen viure felices durant dèu anys. Varen tindre dos fills. Pero més vesprada, Jasón va repudiar a Medea per a casar-se en Creúsa, filla de Creonte, el rei de Corinto. Medea, per a venjar-se, va acabar en la vida de Creúsa i en la dels fills que ella mateixa havia tingut en Jasón, Mérmero i Feres.

Expedició contra Yolco i mort

Despuix d'açò, Jasón va retornar a Yolco junt en Baralle i els Dióscuros en una expedició de castic contra el rei Acasto i la seua esposa. Varen saquejar la ciutat i Jasón o el seu fill Tésalo varen ocupar el tro. Hi ha diverses versions sobre la seua mort: es dia que s'havia suïcidat a causa de la tragèdia causada per Medea pero també existia la tradició de que havia mort en caure-li damunt un tros de fusta podrida de la nau Argo.

Descendència

Consorte	Descendència
Medea	Ya en la Teogonía es diu que el primer fill de Jasón i Medea va ser Medeo o Medo, que es va educar en les montanyes Quirón; uns atres ho criden Políxeno. Quan Jasón va voler casar-se en Glauce (o Creúsa), filla de Creonte, Medea es va venjar matant als fills que havia tingut de Jasón, Mérmero i Feres. Uns atres diuen que varen ser els propis corintios els qui varen matar als infants. Uns atres diuen que varen ser tres germans, els bessons Tétalo o Tésalo i Alcimenes, i un tercer, Tisandro. Tétalo va conseguir escapar de la mort i va governar despuix d'Acasto. Alcimenes i Tisandro, no obstant, posteriorment varen ser enterrats per Jasón en el santuari d'Hera en Corinto. També va nàixer una filla, Eriópide o Eriopis. Una atra font nos diu que de Jasón i Medea varen nàixer sèt fills i sèt filles pero no els citen.
Glauce o Creúsa	s/o
Hipsípila	Jasón va tindre aixina mateix dos fills en Hipsípila, la reina de Lemnos. Un, Euneo, va aplegar a ser rei de Lemnos; l'atre és referit com Nebrófono, Toante o Deípilo.
s/o	Les fonts citen igualment a atres dos fills de Jasón, pero no fan menció de la mare. Un va ser Argos, que va ser amat per Heracles. L'atre es diu Apis i diuen que Etolo ho va matar sense voler.

Jasón i el cine

S'han rodat vàries películes de cine i de televisió que tracten sobre el viage dels argonautas en busca del vellocino:

• 1958: Hércules (Li fatiche vaig donar Ercole): llarcmetrage de cine produït per Itàlia i dirigit per Pietro Francisci, en Steve Reeves en el paper d'Hércules i Sylva Koscina en el de la princesa Íole.

• 1960: Els jagants de Tesalia (I giganti della Tessaglia): lagometraje de cine coproducido per Itàlia i França i dirigit per Riccardo Freda.

• 1963: Jasón i els argonautas (Jason and the Argonauts): llarcmetrage de cine produït pel Regne Unit i dirigit per Don Chaffey, en Todd Armstrong (1937 - 1992) en el paper de Jasón i Nancy Kovack en el de Medea. Destaquen en esta película els efectes especials de Ray Harryhausen.

• 1969: Medea: llarcmetrage de cine produït per Itàlia i dirigit per Pier Paolo Pasolini, en Maria Calles en el paper de Medea.

• 1971: Els argonautas (Аргонавты): curtmetrage de dibuixos animats produït per Soyuzmultfilm i dirigit per Aleksandra Snezhko-Blotskaya (Александра Снежко-Блоцкая, 1909-1980).

• 1988: Medea; telefilme per a la televisió de Ràdio Dinamarca basat en l'adaptació de Carl Theodor Dreyer i dirigit per Lars von Trier.

• 2000: Jason and the Argonauts: miniserie de televisió produïda per Hallmark, en Jason London (n. 1972) en el paper de Jasón i Frank Langella en el d'Eetes.

Vore també

• Argonáuticas
• Medea
• Adulteri en la lliteratura

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jasón.

• Plantilla:Ref-Theoi

• HIGINO: Faules (Fabulae).
  • 12: Pelias (Pelias).
    • Traducció al anglés, en el lloc Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
      • Ed. de 1872 en el Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 13: Juno (Iuno).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 14: Argonautas convocats (Argonautae convocati).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 15: Les Lemníades o Les dònes de Lemnos (Lemniades).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 16 Cícico (Cyzicus).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 17: Ámico (Amycus).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 18: Lico (Lycus).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 19: Fineo (Phineus).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 20: Les Estinfálides (Stymphalides).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 21: Els fills de Frixo (Frixi filii).
    • Traducció a l'anglés, en el lloc Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.

• • • • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 22: Eetes (Aeeta).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 23: Apsirto (Absyrtus).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 24: Jasón. Les Pelíades (Iason. Peliades).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 25: Medea (Medea).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.
  • 26: Medea exiliada (Medea exul).
    • Traducció a l'anglés, en Theoi.
      • Text llatí, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí, en facsímil electrònic.

• OVIDIO: Les metamorfosis VII, 1 - 453.
  • Traducció a l'espanyol, en Wikisource.
    • VII: text llatí, en Wikisource.

• OVIDIO: Heroidas (Heroides) o Cartes de les heroïnes (Epistulae heroidum).
  • VI: Hipsípila a Jasón (Hypsipyle Iasoni).
    • Text espanyol, trad. Diego Mexía de Fernangil.
    • Traducció al francés, en Wikisource.
      • Traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; en la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar a les anotacions o al text llatí) i "lloeu" (per a la visualisació simultànea de text i anotacions o per a obtindre el text bilingüe).
        • Text llatí, en Wikisource.
        • Text llatí, en el lloc The Latin Library (La Biblioteca Llatina).
        • Text llatí de la 2ª versió (ca. 5 a. C.), en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
          • [1] archivat en Wayback Machine.
    • Comentari de les Heroidas de Ovidio. VI: Hipsípila a Jasón.
      • Traducció a l'anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus.
  • XII: Medea a Jasón (Medea Iasoni).
    • Text espanyol, trad. Diego Mexía de Fernangil.

• • • Traducció al francés, en Wikisource.
      • Traducció a l'anglés, en el Proyecte Perseus, en les característiques indicades abans.
        • Text llatí, en Wikisource.
        • Text llatí, en The Latin Library.
        • Text llatí [2] archivat en Wayback Machine. de la 2ª versió, en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
    • Comentari de les Heroidas de Ovidio. XII: Medea a Jasón.
      • Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus.

• SÉNECA: Medea.
  • Traducció a l'espanyol; en PDF.
    • Text llatí, en el Proyecte Perseus; amprant el ròtul actiu "lloeu", que es troba en la part superior dreta, s'obté ajuda en anglés en el vocabulari llatí del text.

• BULFINCH, Thomas: Mitologia de Bulfinch (Bulfinch's Mythology).
  • I: L'era de la faula o Històries de deus i héroes (The Age of Fable o Stories of Gods and Heros), 1855.
    • I, 17: El vellocino d'or; Medea (The Golden Fleece - Medea): text, en anglés, en el lloc de l'Internet Sacred Text Archive.
    • El mateix text, en Wikisource.
      • Traducció portuguesa, en Wikisource.

• KINGSLEY, Charles: The Heroes. Or, Greek Fairy Tals for my Children (Els héroes, o Contes de fades grecs per als meus menuts), 1856; en Espanya es va publicar en el títul Contes de fades grecs. Els héroes.
  • Ed. de 1901, en ilustracions.
    • Reproducció, en anglés, en l'Internet Sacred Texts Archive.

• Medea i Jasón en l'art; en el lloc de la revista Adeu cultural.

• Imàgens de Jasón, en el lloc del Institut Warburg.

• Sobre Jasón, en el Proyecte Perseus.