Medea (mitologia)

Archiu:Medea-Sandys.jpg

Medea (mitologia)

En la mitologia grega, Medea (del grec Μήδεια) era la filla d'Eetes, rei de la Cólquida. En el mit de Jasón i els argonautas, ajuda a Jasón en la seua busca del vellocino d'or. Més vesprada es casa en ell, pero acaba matant als seus fills i a la seua atra esposa. Medea és coneguda en la majoria de les històries com hechicera i a sovint li la representa com a #sacerdot de la deesa Hécate. Apareix per primera volta en la Teogonía d'Hesíodo cap a l'any 700 a. C., pero és més coneguda per la tragèdia Medea d'Eurípides i la epopeya Argonáuticas d'Apolonio de Rodas.

Filla del rei Eetes, és neta mítica del deu del sol #Heli i neboda de Circe, una deesa hechicera. Segons vàries versions era #sacerdot d'Hécate, a la que alguns consideren la seua mare i de la que se supon que va deprendre els principis de la fetilleria junt en la seua tia Circe. Aixina, Medea és l'arquetip de bruixa o hechicera i compartix en Calipso i Circe, entre unes atres, la seua condició de dòna autònoma i inusual, contraria al prototip ideal de l'época. Eixercita aixina mateix el paper arquetípico de donzella ajudant, assistint a Jasón en la seua busca del Vellocino d'Or. En dita busca, utilisa la seua màgia per a salvar-li la vida i mata al seu propi germà per a que Jasón puga escapar. Una volta que este termina la seua busca, Medea abandona la seua llar natal de la Cólquida i fuig cap a l'occident en Jasón, a on en el temps s'establixen en Corinto i es casen.

El seu personage tindria una gran repercussió en generacions posteriors, sobretot de mans d'autors tràgics de la talla d'Eurípides (Medea) i Séneca.

La tragèdia de Eurípides Medea, de el V, descriu el final de la seua unió en Jasón, quan, despuix de dèu anys de matrimoni, Jasón pretén abandonar-la per a casar-se en Creúsa, la filla del rei Creonte. Jasón argumenta que els seus fills tindran un futur millor en la ciutat si ell es casa en la filla del rei i els seus fills es queden en la mateixa ciutat en ell. Afirma que els vots sagrats que té en Medea poden trencar-se perque ella és estrangera, lo que convertix el seu matrimoni en illegítim. El rei Creonte desterra a Medea de Corinto i el rei Egeo li oferix refugi en Atenes en acabant de que ella s'oferixca a ajudar-li a conseguir un hereu en la seua màgia.

En venjança contra Jasón, Medea assessina als seus propis fills i a la nova esposa de Jasón, la filla del rei Creonte, en una corona i unes vestidures enverinades per a que Jasón es quede sense hereu i sense llegat per al restant de la seua vida. Lo que succeïx despuix varia segons els relats. Heródoto, en els seus Històries, menciona que va acabar abandonant Atenes i establint-se en la replanell irania entre els aris, que posteriorment varen canviar el seu nom pel de medos.

Família

Ya des de la Teogonía a Medea li l'ha imaginat com a descendent de #Heli. Per decisió dels deus, Eetes, sobirà de la Cólquide, es desposó en Idía, oceánide de belles galtes. D'esta unió naixeria Medea. La seua germana, a lo manco per part de pare, és Calcíope o Yofosa. Apolonio diu que Eetes va prendre com a primera esposa a Asterodea, una nimfa del Caucas en la que va engendrar a Apsirto, i més vesprada es desposaría en Idía. En la Medea de Séneca es diu que Medea era filla de l'horrorós Fasis. Segons una tradició, solament sostinguda per Diodoro, #Heli va tindre dos fills: Eetes, rei de la Cólquide, i Perses, rei de la Táurica. Hécate, filla de Perses i descobridora del acònit, es desposó en Eetes. Fills d'esta unió varen ser Circe, Medea i Egialeo. Versions tardanes nos diuen que Medea era una de les filles de Sol.

Sobre la seua descendència, ya en les versions més arcaiques se nos diu que Medea i Jasón varen ser pares de Medo, al que va educar en les montanyes Quirón. Uns atres diuen que Medo també es dia Políxeno. La germana de Medo es dia Eriópide o Eriopis. Quan Jasón va voler casar-se en Glauce o Creúsa, filla de Creonte, Medea es va venjar matant als fills que havia tingut de Jasón, Mérmero i Feres. Uns atres criden als chiquets Alcimenes i Tisandro, que posteriorment varen ser enterrats per Jasón en el santuari d'Hera en Corinto. Germà dels anteriors va ser Tétalo o Tésalo, i diuen que va sobreviure a la seua mare i inclús que va governar despuix d'Acasto. Una atra font nos diu que de Jasón i Medea varen nàixer sèt fills i sèt filles, pero no els citen.

Medea, desterrada de Corinto, va aplegar en busca d'asil a Atenes al palau d'Egeo, fill de Pandión en el que es va casar i va engendrar a Medo. Est va matar al seu tio Perses i va donar el seu nom a la regió de Mija. Quan Medea va morir, va morar en els Campos Elíseos, a on va viure feliç per a tota l'eternitat. Segons algunes fonts, és possible que es casara en Aquiles.

La fugida de la Cólquida

Quan Jasón i els argonautas varen aplegar a la Cólquida i varen reclamar el vellocino d'or, el rei Eetes els va prometre que li l'entregaria solament si eren capaços de realisar certes tasques. En primer lloc Jasón tenia que uncir dos bous que exhalaban llamaradas de fòc per la boca i llaurar un camp en ells. Una volta llaurat, deuria sembrar en les regates les dents de dragó que Eetes li va donar. Jasón va acceptar les condicions, a pesar de que eixir airós de la prova li semblava impossible.

No obstant Medea, traspassat el seu cor pels darts certers d'amor d'Eros i aconsellada per la seua germana (als fills de la qual havia salvat Jasón de perir en la illa dels Pardals), va visitar eixa mateixa nit la tenda de Jasón i li va proporcionar pocions i ungüents màgics, ademés de les instruccions precises per a conseguir-ho. Invulnerable al fòc i posseïdor d'una força sobrenatural, va poder l'héroe sometre als bous i uncirlos al llaurat, roturando a continuació la porció de terra acordada. Despuix d'això, i tirats les dents en les regates, es va retirar a observar cóm de cada dent sorgia un soldat-esquelet fortament armat. Despuix d'esperar en paciència a que es desenrollaren completament un gran número d'ells, va tirar una enorme pedra entre els soldats, que no sabien quí l'havia tirat, i varen lluitar encarnizadamente entre sí per fer-se en ella fins a la mort. Finalment, encara baixe els efectes de les pocions màgiques de Medea, Jasón va acabar en els que varen quedar en peu.

Despuix d'eixir airós d'esta prova, Eetes es va enfadar en gran manera i es va negar a complir la seua part del tracte. Guiats llavors per Medea, els argonautas varen aplegar al bosc a on s'amagava el vellocino d'or. Allí, Medea va exhortar als presents a evitar ser hipnotizados no mirant als ulls al seu guardià, una serp enorme que jamai dormia. Ajudada d'unes herbes especials i els seus propis poders hipnòtics, Medea va conseguir dormir-la, permetent aixina que Jasón agarrara el preciós trofeu i pogueren tots retornar en ell a la seua pàtria.

L'expedició dels argonautas va partir llavors en la companyia de Medea ya que, sabedora de que la seua traïció mai seria perdonada i enamorada perdidamente de Jasón, havia pregat a canvi dels seus servicis poder fugir en l'expedició. Jasón no solament havia accedit, sino que li va prometre fer-la la seua esposa, jurant-li que li seria sempre fidel. Eetes va manar llavors al seu fill major Apsirto al front d'una gran flota a perseguir-los. Pero quan va conseguir al fi donar-los alcanç, Jasón va acordar en Apsirto entregar a Medea a canvi de poder continuar el seu viage en el vellocino. Medea urdió llavors novament una estratagema per a que el seu germanastre es presentara solament a la negociació, lo que va aprofitar Jasón per a assessinar-li a traïció i tirar el seu cos, en múltiples péntols, a l'mar. El desconsolado Eetes va tindre que entretindre's arreplegant un per un els restants del seu fill, lo que va donar ventaja als argonautas per a que pogueren escapar.

Existixen vàries versions sobre la ruta que varen seguir els argonautas a partir de llavors, ya que la versió que nos ha aplegat es posa en dubte en requerir un trayecte per terra per mija Europa (ben vadeando rius navegables, ben arrastrant per terra ferma la seua nau Argos).

Quan varen aplegar a Tesalia, Medea profetizó que el timonel del Argos, Eufemo, regnaria sobre Líbia. Esta profecia es materialisaria posteriorment en Bat, descendent de Eufemo.

La boda en Jasón

Una volta purificats davant els deus per Circe del crim d'Apsirto, en la seua morada de l'illa Eea, els argonautas varen ser interceptats pels colcos que els perseguien en Córcira (Corfú), a on es trobaven els héroes baix la protecció del rei Alcínoo. Est, despuix de discórrer una solució, decidix entregar a Medea als perseguidors sol si conserva el seu doncellez, lo que li comunica en l'intimitat de l'alcova a la seua esposa la reina Arete la nit prèvia al dictamen. Arete, captivada per l'encant de Medea, dona avís d'això als argonautas, que eixa mateixa nit, en la cova de Macris i sobre el propi vellocino, varen consumar el seu matrimoni. D'esta forma al sendemà, quan Alcínoo va emetre la seua sentència, els colcos no varen poder complir les órdens d'Eetes i frustrats es varen establir en la zona, temerosos de la seua venjança si tornaven a la Cólquida a comunicar-li la notícia.

Salamandra i Talos

Quan els argonautas varen aplegar a Creta despuix d'esperar a que Circe purificara a Medea per l'assessinat de Apsirto i de travessar l'estret de Escila i Caribdis i sobrepassar els dominis de les sirenes, els va anar impossible prendre terra, puix l'illa estava custodiada per Talos, el jagant de bronze. Talos tenia una única vena en el turmell, que estava arrematada per una tacha que evitava que se li ixquera la sanc. Medea va tirar un mal d'ull al jagant, que va roçar el seu turmell en el tall d'un peñasco i es va dessagnar. Varen poder aixina aplegar a Creta.

Finalment, estant ya prop del seu destí, la ciutat de Yolco, uns vents varen arrastrar a la Argo fins a Líbia, a on despuix de sofrir noves penalidades varen trobar la font que Heracles va fer brotar d'una patada quan va passar per allí camí de completar una de les seues tasques. Solament gràcies a Salamandra, que va arrastrar la nau a mar oberta, varen poder al fi seguir el seu camí.

La mort de Pelias

Quan Jasón i Medea varen aplegar a Yolco, Pelias es va negar a entregar-li el tro, a pesar de que havien dut el vellocino. Medea va conspirar llavors per a que anaren les pròpies filles de Pelias les que acabaren en ell: caracterisada com una vella #sacerdot hiperbórea de la deesa Artemisa els va demostrar que es podia rejovenir a un vell tallant la gola d'un vell moltó i sumergint-ho en un caldero. Pero quan les filles de Pelias, en la millor intenció, varen fer lo mateix en el seu pare, este no va sobreviure.

Abandó de Jasón

A pesar d'haver-se lliurat ya de Pelias, els habitants de Yolco varen avorrir el magnicidio i Jasón i Medea es varen vore obligats a deixar Yolco partint cap a Corinto, cridats pels habitants d'esta ciutat sobre la que Medea pretenia tindre drets al tro. Allí varen viure durant dèu anys fins que Jasón va acordar en el rei Creonte abandonar a Medea, a la que el rei pretenia expulsar de Corinto, per a unir-se a la seua filla la princesa Creúsa. Medea llavors, arrastrada per la traïció de Jasón, va enviar a Creúsa com a regal de bodes un mant d'irresistible bellea. Quan Creúsa ho va rebre de mans dels fills de Medea li'l va posar de colp i repent, lliberant la màgia continguda en ell que la va convertir en una tela llameante. Les flames la varen consumir totalment a ella i al seu pare, Creonte, que es va abalançar sobre ella en intenció de salvar-la.

A continuació Medea va matar als dos fills que havia tingut en Jasón, a sabiendas de que els corintios buscarien represàlies contra ella i la seua estirp després del regicidi. Més tarde Jasón es llamenta pel decés dels chiquets.

Despuix de l'infanticidi Medea abandona Corinto en el seu carro de serps aladas, que li havia regalat el seu yayo #Heli. Els habitants de Corinto, be en venjança per la mort de Creonte o ben decepcionats pel comportament de Medea, varen tractar de llapidar-la.

Una versió de l'història narra que els corintios varen ser els qui varen matar als fills de Medea, com a castic per la fetilla que esta havia realisat a Creúsa. Pero a la seua volta, com a castic, una epidèmia va ser acabant en tots els chiquets de la ciutat. Els corintios no es varen lliurar d'esta maldicció fins que, per consell de l'oràcul de Delfos, varen realisar sacrificis solemnes als fills de Medea i varen obligar als seus a guardar luto. Això justificaria que els dirigents de Corinto, en el V, pagaren al dramaturc Eurípides per a que narrara la tragèdia de Medea atribuint a la protagonista tota la llista d'homicidis i llavant aixina l'image de la ciutat. Esta manipulació acabaria en atres versions que consideraven a Medea com una dòna virtuosa que no havia comés més pecat que professar un profunt amor al seu marit, que la va abandonar injustament.

Medea i Heracles

Quan Medea va fugir de Corinto es va propondre buscar a Heracles, puix este li havia promés auxili en el cas de que Jasón deixara de complir en la seua paraula. Ho va trobar en Tebas, pero la fúria d'Hera lo havia enfollit. Medea ho va curar en els seus remeis. No obstant, Euristeo apremiava a Heracles per a que complira els seus treballs i Medea es va resignar a que no seria ajudada per ell.

Medea en Atenes

Despuix d'errar per distints llocs en busca de protecció, Medea va aplegar a la ciutat d'Atenes el rei de la qual, Egeo, no solament li va oferir hospitalitat, sino que es va casar en ella en l'esperança de que les seues #fetilleria li permeteren concebre un fill pese a lo alvançat de la seua edat. La hechicera va complir les seues expectatives, tenint d'ell un fill al que varen cridar Medo.

Quan Teseo, el fill secret de Egeo, va aplegar a Atenes dispost a que el seu pare ho reconeguera com a hereu, Medea ho va prendre com una amenaça al futur del seu fill i va intentar enverinar-ho. Pero Teseo la va descobrir i acusada de cometre horribles crims i de bruixeria, Medea va tindre que fugir de nou, esta volta en el seu fill.

Medea en el desterro

Una tradició indicava que, despuix de fugir precipitadamente d'Atenes, Medea es va refugiar en Itàlia, a on va ensenyar als natius cóm encantar serps i ells la venerarien com a deesa, en el nom d'Angitia.

En passar per Tesalia (regió anomenada aixina pel seu fill Tésalo), Medea va competir en Tetis en un certamen de bellea que presidia Idomeneo, rei de Creta. D'allí va passar a Fenicia, a on es va establir un temps. Per últim va passar a Àsia superior, a on es va casar en un dels reis més poderosos del lloc, al que va succeir en el tro. Alguns autors afirmen que va ser est, i no Egeo, el pare de Medo.

Havent-se enterat de que el seu pare Eetes havia segut destronat pel seu propi germà Perses, Medea i el seu fill varen acodir en la seua ajuda. Medo va matar a Perses i el país rebria en el seu honor el nom de Mija.

Bibliografia de l'iconografia de Medea en gots de ceràmica de l'Antiguetat

• Anonymous. «Ret-Figure Calyx-Krater (Mixing Vessel): Medea in Chariot (A); Telephos with Baby Orestes (B)». Text. Cleveland Museum of Art, 30 d'octubre de 2018. https://www.clevelandart.org/art/1991.1.
• Musée du Louvre. «cratère». Accedit 2 de juny de 2021. https://collections.louvre.fr/ark:/53355/cl010260147.
• «Digital LIMC». Accedit 2 de juny de 2021. https://weblimc.org/page/monument/2085064.
• «Digital LIMC». Accedit 2 de juny de 2021. https://weblimc.org/page/monument/2078885.
• The British Museum. «Hydria | British Museum». Accedit 2 de juny de 2021. https://www.britishmuseum.org/collection/object/g_1843-1103-59.
• «LIMC-França> objecte [5381]». Accedit 2 de juny de 2021. http://www.limc-france.fr/objet/5381.
• «LIMC-França> objecte [15019]». Accedit 2 de juny de 2021. http://www.limc-france.fr/objet/15019.
• Shapiro, H. A. Myth Into Art: Poet and Painter in Classical Greece., 2002. http://public.ebookcentral.proquest.com/choice/publicfullrecord.aspx?p=179268.
• Accedit 6 de juny de 2021. https://www.beazley.ox.ac.uk/xdb/asp/recorddetails.asp?aneu=4A8I2FED-DC0D-4268-9142-0A6F55D1850F&noResults=&recordCount=&databaseID=&search=.
• Miranda Alcolea, Yaiza. «Iconografia de Medea. Història de l'Art i lliteratura clàssica.» Universitat de Ies Illes Balears, 2019. https://dspace.uib.és/xmlui/bitstream/handle/11201/152434/Miranda_Alcolea_Yaiza.pdf?sequence=1&isAllowed=i

En la cultura popular

• És un Servant de la classe Caster en la novela visual de Type-Moon de 2004 Fate/stay night, i en el videojoc per a dispositius mòvils Fate/Grand Order.
• Medea és un personage del spin-off Saint Seiya Omega.
• Medea és un personage de "Els héroes de l'Olimp" i "Les proves d'Apolo" de Rick Riordan.
• Medea (1996) novela de Christa Wolf en la que l'autora reescriu el mit clàssic des de noves perspectives.
• Medea és la Persona de Chidori en el videojoc Persona 3
• Medea és el nom de la protagonista del manhwa El teu tro , que guarda certes similituts en l'original.
• Medea és la protagonista de Medea a la deriva, novela gràfica de Fermín Solís(2021)

En el joc Dislyte hi ha un personage que té els mateixos poders que ella, sent un ésper (2022).

• Medea (2022) còmic de Nancy Penya i Blandien Li Callet (tom recopilatorio de quatre àlbums). Tengu Edicions. Conta la trama desprendéndiendola dels seus aspectes més màgics, per a que transcórrega com una història més realista.
• Medea apareix en el videojoc Hades II (2025) com a personage secundari

Vore també

• La dòna en l'Antiga Grècia
• Medea, tragèdia d'Eurípides.
• Categoria:Medea (òpera)
• Adulteri en la lliteratura

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Medea.

• APOLONIO DE RODAS: Argonáuticas, III i IV.
  • Text grec en el Proyecte Perseus.
    • III; IV.

• OVIDIO: Les metamorfosis, VII, 1 - 453; VII, 298 - 352a.
  • VII, 1 - 453: text espanyol en Wikisource.
  • VII, 298 - 352a (Medea i Pelias): text espanyol en Wikisource.
    • VII: text llatí.

• OVIDIO: Heroidas (Heroides) o Cartes de les heroïnes (Epistulae heroidum). XII: Medea a Jasón (Medea Iasoni).
  • Text espanyol, trad. Diego Mexía de Fernangil.
  • Text francés en Wikisource.
    • Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus. En la part superior dreta es troben els ròtuls actius "focus" (per a canviar a les anotacions o al text llatí) i "lloeu" (per a visualisar al mateix temps el text i les anotacions o per al text bilingüe).
      • Text llatí en Wikisource.
      • Text llatí en el lloc The Latin Library (La Biblioteca Llatina).
      • Text llatí [1] archivat en Wayback Machine. de la 2ª versió (ca. 5 a. C.) en el sitie de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
  • Comentari de les Heroidas de Ovidio. XII: Medea a Jasón.
    • Text anglés, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus.

• HIGINO: Faules (Fabulae).
  • 25: Medea (Medea).
    • Text anglés en el lloc Theoi.
      • Text llatí en el lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburc).
      • Ed. de 1872 en el Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.
  • 26: Medea exiliada (Medea exul).
    • Text anglés en Theoi.
      • Text llatí en el lloc de la Bibliotheca Augustana.
      • Ed. de 1872 en l'Internet Archive: text llatí en facsímil electrònic.

• FILÓSTRATO EL JOVE: Quadros o Imàgens (Εικόνες).
  • Traducció al francés en el lloc de Philippe Remacle.
  • VII: Medea en la Cólquida (Μήδεια ἐν Κολχοίς).
    • Traducció al anglés d'Arthur Fairbanks publicada en la Loeb Classical Library en 1931: reproducció en el lloc Theoi.
      • Text grec, en Wikisource.
        • Arthur Fairbanks (1864 - 1944): historiador nortamericà de l'art que va ser director del Museu de Belles arts de Boston des de 1908 fins a 1925.
        • Philippe Remacle (1944 – 2011): helenista i latinista belga d'expressió francesa.

• SÉNECA: Medea.

• • Text espanyol en PDF.
    • Text llatí en el Proyecte Perseus. Amprant el ròtul actiu "lloeu", que es troba en la part superior dreta, s'obté ajuda en anglés en el vocabulari llatí del text.
    • Text llatí, en Wikisource.

• BOCCACCIO: De mulieribus claris (Sobre les dònes ilustres); XVII: De Medea regina Colcorum (De Medea, reina dels colcos).
  • Traducció al espanyol; ed. de Pablo Hurus, de 1494.
    • Reproducció, en índexs i gravats, en facsímil electrònic, en el repositori Parnaseo, de la Universitat de Valéncia.
      • Reproducció del gravat; pulsant en ella, s'obté el text.
      • Índexs.
        • Sobre el nom del repositori, vejau "Parnaso".
    • Reproducció en facsímil electrònic, en el lloc de la Biblioteca Digital Hispànica.
  • Text llatí, en el lloc de la Biblioteca Italiana.

• BULFINCH, Thomas: Mitologia de Bulfinch (Bulfinch's Mythology).
  • I: L'era de la faula o Històries de deus i héroes (The Age of Fable o Stories of Gods and Heros), 1855.
    • I, 17: El vellocino d'or; Medea (The Golden Fleece - Medea): text, en anglés, en el lloc de l'Internet Sacred Text Archive.
    • El mateix text, en Wikisource.
      • Traducció portuguesa, en Wikisource.

• PALÉFATO: Sobre fenomens increibles (Περὶ ἀπίστων); XLIII: Sobre Medea (Περὶ Μηδείας).
  • Traducció de 1838, al francés, de Félix Van Hulst, de la Universitat de Lieja; en Wikisource.
    • Text grec, en Wikisource.

• ESTEBAN ANOS, Alicia: Heroïnes de la mitologia grega. I: Dònes terribles. Publicat en Quaderns de Filologia Clàssica. Departament de Filologia Grega i Llingüística Indoeuropea. Publicacions de la Universitat Complutense de Madrit.
  • Text en Scribd. Ampre's el recurs "zoom".

• VALTIERRA, Ana: Medea i Jasón. El divorç més violent de l'història.
  • Text en PDF: pp. 21 - 23.

• Medea i Jasón en l'art; en el lloc de la revista Adeu cultural.

• Imàgens de Medea, en el lloc del Institut Warburg.

• Medea, en el Proyecte Perseus.