Jena

Jena (pronunciació en alemany: /ˈjeːna/ (🔊 escoltar)) és una ciutat del centre-este d'Alemània, en l'estat de Turingia, situada en la vall del riu Saale i rodejada de montanyes acantilades calcáreas i boscs. La ciutat està ubicada a 250 km al suroest de Berlín, a 370 km al nort de Munich i a 20 km a l'est de Weimar.

• Jena s'ha fet famosa per dos motius: per posseir una de les universitats en més tradició cultural i científica d'Alemània i per la seua important indústria òptica (Carl Zeiss AG). Per això li la coneix com "ciutat de la ciència".

Durant sigles, Jena va pertànyer a varis principats i ducados, fins a passar a formar part del ducado de Sajonia-Weimar. Al voltant de 1800 Jena es convertix, junt en Weimar, en el centre cultural d'Alemània. En esta época naixen en Jena el Romanticisme Universal, el Romanticisme aleman, el Idealisme alemà i gran part de la Clàssica de la lliteratura alemana.

En la batalla de Jena en octubre de 1806 Napoleón Bonaparte va conseguir una victòria contra Prusia. Va establir una miqueta més el domini de França sobre Europa i va marcar profundament l'història del continent.

Història

Lobdeburg, el castell dels fundadors de la ciutat de Jena.

L'universitat de Jena al voltant de 1600.

Erro al crear miniatura:

Jena en 1720, pintura de G. Bodenehr.

Erro al crear miniatura:

Mur de la ciutat migeval; pintura de G. Kraus (1800).

Edat Mija

Els primers assentaments al voltant de la ciutat daten d'el VIII. Jena apareix per escrit per primera volta en un document de 1182. Cap a 1230 la família noble von Lobdeburg li va concedir l'estatus de ciutat. Just despuix es va construir la muralla, un element important de la ciutat, ya que Jena va estar en la regió fronteriça en els pobles eslaus. En els següents anys va rebre paulatinament més autonomia administrativa i jurídica. En estos sigles es va produir un fort creiximent econòmic gràcies a la vinicultura. Este creiximent es mostra en texts llatins de l'época, a on es pot llegir la frase «Jena, l'Atenes del Saale» («Athenae ad Salam»). En 1286 es va fundar un convent dominico i en 1301 un atre de monges cistercienses. Este últim es va construir prop de l'iglésia de San Miguel, al voltant de la qual també es varen edificar noves vivendes que mostraven el benestar de la població. A partir de 1331 els nobles de Wettin varen assumir el poder sobre la ciutat. En 1414 es funda un convent de carmelitas. A finals d'el XIV es va construir una nova iglésia gòtica de Sant Miguel i un nou ajuntament. En 1485 Jena passa a pertànyer al recent creat linaje Ernestino de Wettin-Sajonia.

Edat Moderna

La Reforma luterana

En 1517, escomença la Reforma de Martín Lutero (1483-1546) en Wittenberg, la capital dels ducados ernestinos (situada a 150 km de noreste de Jena). La nova doctrina es divulga ràpidament; en Jena es fa molt popular pels seus tres convents. Lutero viaja a Jena a sovint per a prendre part en debats i sermones sobre les idees de la Reforma. En 1523, el teòlec Martín Reinhardt expon en un dels seus sermones l'alvertent més radical de les noves doctrines. Com a conseqüència Federico III el Prudent (1486-1525) mana a Lutero per a calmar la situació. Lutero fa prevaldre la seua doctrina en la ciutat i Reinhardt és obligat a abandonar-la.

En agost de 1524, es produïx una discussió entre els reformadors Lutero i el seu exprofesor Andreas Bodenstein von Karlstadt (1482-1541) en elocal públic “Orso Negre” de Jena. Eixe mateix any s'expulsa a Karlstadt de Turingia. Les interpretacions radicals de la Reforma donen lloc a la Guerra dels llauradors alemans (1524-1525) en el sur d'Alemània. En 1525, el conflicte aplega a Jena, a on es produïxen forts enfrontaments entre els dos bandos. Despuix de la guerra, la Reforma pert el seu caràcter revolucionari en l'àmbit social, i est queda reduït als círculs teològics.

Fundació de l'universitat i circumstàncies històriques

Despuix de la mort de Federico III el Prudent en 1525, el seu germà Juan el Constant es convertix en príncip-elector de Sajonia, que continua en l'implantació de la Reforma. En 1527-28, per indicació de Juan el Constant, l'universitat dels Ernestinos, centre de la Reforma luterana, es trasllada a Jena per una epidèmia de pesta en Wittenberg. En la Dieta d'Espira de 1529, un grup de príncips i ciutats imperials alemanes que estaven baix eliderage de Juan el Constant expressen la seua protesta contra l'Edicte de Worms de Carlos V que prohibia creure i ensenyar les doctrines luteranas. Este testimoni públic d'oposició contra Carlos V, emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, és l'inici d'una nova etapa en el conflicte entre catòlics i luteranos, donant lloc al terme protestantisme. En 1530, Carlos V rebuja les Confessions d'Augsburc, la primera exposició oficial dels principis del protestantisme. Com a reacció, molts dels països i ciutats protestants funden la Lliga d'Esmalcalda per a defendre els seus interessos. Despuix de la mort del seu pare en 1532, Juan Federico I (1503-1554) assumix el càrrec de príncip-elector de Sajonia i líder de la Lliga d'Esmalcalda. En els anys posteriors hi ha algunes negociacions de la lliga en Carlos V i en el papa Pablo III. En 1535-36, l'Universitat de Wittenberg es torna a traslladar a Jena, una atra volta per una epidèmia de pesta. L'any 1546 va supondre un gir per a la Lliga d'Esmalcalda. Els ernestinos sofrixen una crisis molt greu que provoca un canvi radical en la chicoteta ciutat vinicultora de Jena. En 1546, Carlos V s'alia en el papa Pablo III contra els protestants i inicien una expedició militar contra les ciutats i els països heréticos. El 24 d'abril de 1547, finalisa la primera guerra entre catòlics i protestants: les tropes superiors de l'emperador Carlos V i el seu germà Fernando d'Habsburgo triumfen en la batalla de Mühlberg sobre les forces de Juan Federico I, príncip-elector de Sajonia i els seus aliats, i Juan Federico el Magnánimo és encarcerat. Els ernestinos perden gran part del territori, incloent la capital, Wittenberg, i solament conserven les afores de Jena i Weimar. Juan Federico, encara presoner, elegix Weimar com a nova residència de la cort i decidix fundar una nova universitat en Jena. Els seus fills, Juan Federico II i Juan Guillermo I organisen el canvi de residència, transporten per a l'universitat la rica biblioteca de Federico III el Prudent (la "Bibliotheca Electoralis" de l'universitat de Wittenberg) a Jena. És el tercer i definitiu trasllat de l'universitat ernestina. En 1548 el “Colegium Jenense” (en alemà Hohe Schule) obri les seues portes en el exmonasterio dominico, el mateix lloc a on va estar ubicat en els anys 1527-28 i 1535-36. Molts dels professors i estudiants de Wittenberg també es traslladen a Jena. En 1558, Fernando I d'Habsburgo (nou emperador del Sacre Imperi Romà Germànic) concedix l'estatus d'universitat per al Colegium Jenense. Despuix de l'inauguració d'el “Colegium Jenense” en 1548, aumenta ràpidament el número d'estudiants. L'universitat i l'imprenta causen un fort creiximent econòmic en la ciutat. En 1553-58, els colegues de Lutero publiquen la primera edició estesa dels texts del reformador en dotze toms (Jenaer Lutherausgabe), la més important durant els següents tres sigles. Es va publicar gràcies als manuscrits que el teòlec Georg Rörer (el secretari de Lutero) havia transportat a Jena. Una famosa llista denominada «Sèt maravelles de Jena» va ser elaborada per estudiants de l'universitat en aquella época, supostament com a prova dels coneiximents locals per a confirmar que una persona que afirmava haver estudiat en Jena realment coneixia la ciutat. A finals d'el XVI l'Universitat de Jena es convertix en centre important de l'ortodòxia luterana, i manté continus debats teològics en atres universitats luteranas (Leipzig, Wittenberg, Tubinga, Núremberg). la guerra dels Trenta Anys (1618-1648) afecta durament a Jena. Despuix de la guerra, l'Universitat de Jena passa a ser l'universitat més gran d'Alemània (1706-20). En estos anys la chicoteta Edat de Gèl produïx una disminució de la vinicultura durant el XVIII. Al voltant de 1790, l'universitat es convertix en la més gran i famosa dels estats alemans i va convertir a Jena en el centre de la filosofia idealista i egocèntrica del «Ich» (el yo), en professors com Johann Gottlieb Fichte, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Friedrich Schiller i Friedrich Wilhelm Joseph Schelling). També va ser breçol del romanticisme enjorn, en poetes com Novalis, els germans August i Friedrich Schlegel i Ludwig Tieck.

Época contemporànea

Vore també: Círcul de Jena

Jena al voltant de 1800: F. Schiller, Wilhelm von Humboldt, Alexander v. Humboltdt i J. W. Goethe.

Trobada històrica en 1806: G. W. F. Hegel i Napoleón, “l'esperit universal a cavall” despuix de la batalla de Jena.

Al voltant de 1800, culmina l'Ilustració alemana en Jena (universitat) i Weimar (residència de la cort). La duquesa Ana Amalia i el seu fill, el duc Carlos Augusto, eixercixen en el seu territori de Sajonia-Weimar un règim absolutista ilustrat i lliberal. Açò i una excepcional constelació de diferents personages famosos favorixen un clima productiu culturalment. En este ambient creatiu es desenrolla el Romanticisme Universal (Jenaer Frühromantik), l'Idealisme Alemà (Deutscher Idealismus) i l'etapa clàssica de la lliteratura alemana (Weimarer Klassik). Esta época dona començ en l'arribada de Johann Wolfgang von Goethe a Weimar en 1775.

• Goethe va treballar com a cap de ministres per al duc Carlos Augusto, gràcies a lo que va poder dedicar-se a l'investigació. Aparte de poètica i lliteratura, estudia diferents camps científics (geologia, biologia) en l'Universitat de Jena. Va organisar varis aspectes de la ciutat i de l'universitat, per eixemple, la construcció de carrers i de proteccions contra les inundacions del riu Saale; també funda les coleccions mineralògiques i anatòmiques de l'universitat. Gràcies a la seua iniciativa i liderage, s'inaugura en 1794 el jardí botànic de Jena.

Guerres napoleòniques - La batalla de Jena (1806)

Artícul principal → Batalla de Jena.

En la guerra contra la Quarta Coalició, les tropes franceses es traslladen en autumne de 1806 del suroest d'Alemània a Berlín, capital de Prusia. El 14 d'octubre de 1806, les forces principals baix el mando de Napoleón s'enfronten a les tropes prusianas i sajonas. La nit abans de la batalla, gran part de les tropes franceses escalen des de Jena la montanya escarpada Landgrafen en l'artilleria i ataquen per sorpresa. En la planura alta en el noroest de la ciutat lluiten 00000000009590095900 soldats de França contra 00000000005300053000 soldats de Prusia baix el mando del príncip Federico Luis d'Hohenlohe-Ingelfingen i Ernst von Rüchel. Gràcies a una millor estratègia, les forces de Napoleón destruïxen el front de les tropes d'Hohenlohe a migdia i obliguen als prusianos a retirar-se. En eixe moment, la cavalleria de Joaquín Murat ataca l'infanteria de Prusia i produïx una caòtica fugida. La batalla de Jena s'havia decidit. Al mateix temps, 20 km al nort, en la batalla d'Auerstädt, 00000000002700027000 soldats del mariscal Davout lluiten contra l'atra part de les forces prusianas, uns 00000000005000050000 soldats. L'absència d'estratègia obliga, despuix d'un combat llarc i dur, a les tropes del rei Federico Guillermo III de Prusia a retirar-se. Les dos batalles es cobren la vida de 00000000003500035000 hòmens (00000000001500015000 soldats de França i 00000000002000020000 soldats de Prusia i Sajonia). La batalla doble de Jena i Auerstedt significa la derrota completa de Prusia i dos semanes despuix, el 27 d'octubre de 1806, Napoleón Bonaparte i les seues tropes entren triunfalmente en Berlín.

L'unificació dels estudiants de 1815

”Els estudiants de Jena vénen a la Batalla de Leipzig” – pintura per l'universitat del pintor suís Ferdinand Hodler.

En els anys següents a la derrota de Jena, es desenrolla en la població de diferents països d'Alemània una oposició contra Napoleón i en això també l'ideal de l'unificació dits països (regnes, principats i ducados en absolutisme) en un Estat nacional. En la sexta Coalició contra França lluiten algunes tropes voluntàries (Freikorps) junt a les oficials. Una de les tropes voluntàries més important és la Lützowsche Freikorps, baix el mando del general Ludwig von Lützow. També alguns acadèmics i estudiants de Jena, marcats per la derrota de 1806, lluiten en les Freikorps. Despuix del final de la guerra (batalla de Leipzig 1813), l'idea de l'unificació d'Alemània és més popular que mai i els estudiants de Jena (ex voluntaris de guerra) desfan el 12 de juny de 1815 les corporacions tradicionals (Landsmannschaften), a on els estudiants eren membres segons el país d'orige, i funden una nova corporació per a tots els estudiants dels països alemans: la Deutsche Burschenschaft. Per a la bandera els estudiants de Jena elegixen els colors negre, roig i or de les uniformes de la Freikorps de Lützow (negre en terminacions en roig i botons dorats). Des de Jena el moviment de Burschenschaft i les idees progressives d'unificació, lliberació i democràcia s'expandixen a atres parts d'Alemània, i els tres colors es convertixen en un símbol nacional. Aixina, durant la Revolució alemana de 1848-1849, el primer Parlament de Fráncfort elegix estos colors per a la nova bandera de l'Alemània demócrata. La Burschenschaft de Jena fundada en 1815 és coneguda com Urburschenschaft (ur = primer) per a destacar la seua importància en l'història d'Alemània i per a diferenciar-se del restant de germandats.

L'industrialisació i el desenroll de l'indústria òptica

El centre de Jena i la fàbrica Zeiss (1910).

Erro al crear miniatura:

Una nova forma de construcció: el Bau 15, el primer rascacels d'Alemània (1915).

En la primera part d'el XIX l'universitat, les editorials i l'agricultura són la principal força econòmica de la ciutat. A partir de mitat de sigle, es funden les primeres fàbriques i escomença el procés d'industrialisació. Entre 1874 i 1876, Jena passa a ser la conexió entre les llínees de ferrocarril nort-sur i oste-oest. En 1846, el mecànic Carl Zeiss funda un taller d'òptica. Els seus microscopis es fan famosos i el taller passa a ser una fàbrica. A partir de 1861, llancen al mercat microscopis en forma modular, que permetien combinar l'òptica com es desijara. En 1863, comercialisen l'ampliació òptica de 300-auments. Per falta d'una teoria científica en òptica, els microscopis es produïxen provant diferents lents fins a obtindre la calitat necessària. En la segona part d'el XIX, es funden moltes atres fàbriques d'atres sectors, pero l'indústria òptica i del cristal seguixen sent el motor econòmic de la ciutat. Ernst Abbe, fill d'una família pobra, també és un teorético de la reforma social, per això inicia molts proyectes educatius, socials i culturals. Gràcies a les seues iniciatives, els treballadors de les fàbriques de Zeiss i Schott treballen solament huit hores al dia, gogen de periodos de vacacions i tenen una seguritat social. Els primers anys d'el XX signifiquen una prosperitat enorme (fins a mitat del sigle la població es dobla casi cada dèu anys), lo que provoca un ''boom'' en la construcció. Al voltant del centre antic es desenrollen bari nous en el Jugendstil (modernisme alemà), l'arquitectura de l'época. Jena instala una ret elèctrica i un tramvia per al transport urbà. En 1903, la casa del poble (Volkshaus), un gran centre cultural, obri les seues portes, també es funda l'Associació d'Art de Jena (Jenaer Kunstverein), que en els anys següents es convertix en una institució important en Alemània per les tendències vanguardistes artístiques. En 1907, un teòric famós de l'evolució, Ernst Haeckel, inaugura el museu de filogenia. Per a sorpresa de la població, un any despuix, un atre professor de Jena, el filòsof Rudolf Eucken, rep en Estocolm el Premi Nobel de Lliteratura. En 1911, despuix de llargues discussions, l'arquitecte belga Henry van de Velde construïx un monument en memòria d'Ernst Abbe. Poc despuix, en 1915, gràcies a l'expansió de la fàbrica Carl Zeiss, es construïx el primer rascacels d'Alemània, una torre d'estil semblat al de l'arquitectura americana de l'época (Bau 15 al costat de la plaça Ernst Abbe).

República de Weimar

Arquitectura Bauhaus: la Casa Auerbach proyectada per Walter Gropius, el director de la Bauhaus (1924).

Despuix de la Primera Guerra Mundial i la Revolució de novembre de 1918, el gran ducado es desfà i Jena entra a formar part del nou estat de Turingia. Mentres, l'indústria seguix creixent. En l'inici de la Bauhaus en Weimar (1919), l'arquitectura rep noves influències. Walter Gropius, director de la Bauhaus, proyecta els plans per a les cases Auerbach (1924) i Zuckerkandl (1927), i planifica la modificació del teatre de Jena (1921). Atres edificis de la Bauhaus són l'Abbeanum (1928) i la Philosophenwegmensa (1929). Durant estos anys, l'Associació d'Art de Jena (Jenaer Kunstverein) fomenta la vida cultural en la ciutat organisant exposicions importants, a on participen entre uns atres Ernst Ludwig Kirchner, Wasily Kandinsky i Paul Klee. A partir de 1919, la fàbrica Carl Zeiss desenrolla el primer proyector de planetari astronòmic. En agost de 1923, presenta el primer planetari del món, situat en la cúpula d'un observatori en el sostre de la mateixa fàbrica. El Carl-Zeiss-Planetarium Jena, situat al costat del jardí botànic, obri les seues portes en 1926. Una atra volta gràcies a l'ajuda de Zeiss, Jena inaugura en estos anys tres observatoris astronòmics destinats a la ciència i l'educació.

Alemània nazi

l'ascens d'Adolf Hitler en poder va supondre un canvi radical en la societat alemana. Tots els alts càrrecs del funcionariat es varen substituir per membres del Partit nazi i el restant d'associacions polítiques varen ser prohibides. En Jena, l'alcalde i el rector de l'universitat varen ser substituïts per nacionalsocialistes, es va perseguir a la població judeua, a ciutadans d'atres opinions polítiques i d'atres ètnia. l'ideologia nazi va influir en tots els àmbits de la vida; l'universitat va ser un lloc clau en el desenroll de la “teoria de les races”. També prohibiran l'Associació d'Art de Jena per la seua “art degenerado”. Durant la Segona Guerra Mundial, els bombardejos aliats, especialment en febrer i març de 1945, varen causar numeroses destrucció en la ciutat. En total, les Forces Aérees de l'Eixèrcit dels Estats Units varen tirar 870 tonellades de bombes sobre Jena durant els seus atacs. El bombardeig va causar greus danys i destrucció total, una gran part del centre de la ciutat va ser completament destruïda. Es varen perdre la casa en el mercat a on Goethe i Schiller havien fet la seua amistat, la casa Griesbach i Bachstein, el museu de la ciutat i el sòtol històric del castell. L'iglésia municipal de Sant Miguel va sofrir greus danys. L'iglésia del colege o universitat va ser destruïda i les ruïnes remogudes en 1956. La seua torre i els edificis de l'universitat varen resultar danyats. L'ajuntament va quedar parcialment destruït, la farmàcia del jujat i ajuntament i la biblioteca universitària varen ser destruïdes i posteriorment demolides. l'Abbeanum va sofrir greus danys i va ser reconstruït en 1951. La biblioteca de l'universitat i sis instituts universitaris varen ser completament destruïts, i vàries clíniques en Bachstrasse varen quedar parcialment destruïdes. Ademés, 709 persones varen perdre la vida, 2000 varen resultar greument ferides.

El 13 d'abril de 1945, al final de la guerra, les tropes nortamericanes varen ocupar la ciutat sense trobar resistència. L'1 de juny següent, el control va ser traspassat a les tropes de l'Unió Soviètica i en 1949 Jena passa a pertànyer a la República Democràtica Alemana (RDA).

República Democràtica Alemana

Durant l'época de la República Democràtica Alemana s'òbrin dos fàbriques Zeiss i Schott en l'Alemània Occidental (RFA): Zeiss en Oberkochen i Schott en Magúncia. En 1950, es construïx una fàbrica farmacèutica, Jenapharm, que cobra gran importància en el bloc este. Entre 1967 i 1972, es construïx la Torre de l'Universitat, un rascacels cilíndric de l'arquitecte estrela de la RDA Herrmann Henselmann. En 1989, com en moltes atres ciutats de la RDA, la població es manifesta en contra del règim polític i causa el colapse del mateix.

Des de 1990

la reunificació alemana de 1990 provoca prou canvis, les fàbriques tradicionals despedixen a molts treballadors, noves indústries es desenrollen, la ciència i l'universitat cobren una atra volta importància. Gràcies a açò últim Jena goja d'una situació millor que la d'atres ciutats de l'antiga RDA.

Administració

Districtes urbans

• Jena està composta per 41 districtes: Ammerbach Ort, Beutenberg/Winzerlaer Straßi, Burgau Ort, Closewitz, Cospeda, Drackendorf, Drackendorf/Lobeda-Ost, Göschwitz, Ilmnitz, Isserstedt, Jena-Nord, Jena-Süd, Jena-West, Jena-Zentrum, Jenaprießnitz, Krippendorf, Kunitz, Laasan, Lichtenhain Ort, Leutra, Lobeda-Altstadt, Lobeda-Ost, Lobeda-West, Löbstedt Ort, Lützeroda, Maua, Mühlenstraßi, Münchenroda, Nord II, Remderoda, Ringwiese Flur Burgau, Vierzehnheiligen, Wenigenjena/Kernberge, Wenigenjena Ort, Wenigenjena/Schlegelsberg, Winzerla, Wogau, Wöllnitz, Ziegenhain Ort, Ziegenhainer Tal i Zwätzen.

Política

El Oberbürgermeister (primer alcalde) dirigix l'Ajuntament i representa a la ciutat. És elegit per un periodo de sis anys. el parlament de la ciutat és el Stadtrat, que elegix a tres Dezernenten (ministres de la ciutat) en tres àmbits de funcions (social-cultural, finances-orde i economia-desenrolle urbà). Actualment els 46 escans del parlament es repartixen de la següent manera: 11 el Partit del Socialisme Democràtic (PDS), 10 l'Unió Demòcrata Cristiana d'Alemània (CDU), 8 el Partit Socialdemócrata d'Alemània (SPD), 6 Els Verts (Die Grünen), 6 Ciutadans per Jena (Bürger für Jena, BfJ), 4 el Partit Democràtic Lliure (FDP) i un parlamentari sense partit o fracció. El Oberbürgermeister (primer alcalde) actual és Thomas Nitzsche (FDP), que va iniciar el seu llegislatura en 2018.

Geografia

Vista del centre de la ciutat.

Erro al crear miniatura:

Reserva natural: "Isserstedter Holz".

• Jena es troba en la zona central d'Alemània, en la vall del riu Saale (un afluent del riu Elba). Es troba a l'est de les montanyes miges (Mittelgebirgszone) d'Alemània. Jena està 200 km al suroest de Berlín (Autopista A9), 350 km al nort de Munich (A9), 300 km a l'est de Fráncfort del Meno (A4) i 170 km a l'oest de Dresde (A4). A 250 km direcció suroest es troba Praga, la capital de la República Checa. Jena està rodejada de montanyes calcáreas en tallats i boscs. Aproximadament 50 km al sur de Jena està la cordillera del bosc de Turingia (Thüringer Wald). Les coordenades geogràfiques de Jena són 50°55′ N i 11°34′ I. L'altitut mija de la ciutat és de 155 metros. El tamany de Jena és de 14,7 km de nort a sur i de 12,2 km d'est a oest.

Clima

• Jena esta en una zona de transició entre el clima oceànic i el clima continental. El vent bufa normalment en direcció oest. Les temperatures varien durant l'any i solen canviar ràpits en general. Les precipitacions miges anuals són de 585 mm, prou baixes per a ser Alemània. Les temperaturas miges són aproximadament en hivern 0 °C i en estiu 20 °C. Gràcies a la localisació en la vall del riu Saale els hiverns en Jena són prou més suaus que en atres ciutats d'Alemània.

Fauna i flora

En la naturalea (boscs/montanyes) al voltant de Jena hi ha vàries espècies d'animals. Espècies típiques de mamífers són, per eixemple, el rabosot, el javalí, la llebre i el cabirol. En els boscs es troben espècies d'arbres com la pícea, el pi, el roure i l'hi haja, típiques per a les zones naturals d'Alemània. Les ales de la vall de Saale estan cobertes d'arbustos i herbes, la terra seca i calcárea no permet molta vegetació. Gràcies al repoblament forestal del sigle passat, creix el pi salgareño (Pinus nigra) en molts d'estos llocs, un arbre mediterràneu ben adaptat a les condicions. Un fenomen singular és l'existència de diferents espècies rares d'orquídees al voltant de la ciutat, especialment en la vall de Leutra (Leutratal, que pertany a una reserva natural. Al voltant de Jena existixen vàries reserves naturals més, com la reserva "Isserstedter Holz" prop de la pedra de Napoleón ("Napoleonstein"). Allí es troben varis tipos d'herbes com el tomello, arbustos com una espècie d'escaramujo i la pruna montesina (Prunus spinosa). Ademés existixen molts tipos de saltamontes, abelles selvades, serps i aus d'assut.

Demografia

Erro al crear miniatura:

L'iglésia gòtica de Sant Miguel d'el XIV.

La població de Jena ha aumentat des de que es va transformar en una ciutat industrial en el XIX, i també durant les dos guerres mundials. Despuix de la Segona Guerra Mundiala població disminuïx per l'emigració a l'oest d'Alemània. Este moviment migratori termina en la construcció del mur en la frontera de la RDA en la RFA. En 1975 la població és de 000000000100000100000 habitants. En 1989 la població decreix una atra volta per emigració a l'oest i a partir dels primers anys dels noranta el número oficial d'habitants s'estabilisa al voltant dels 100 000. En esta estadística falten mils d'estudiants que es traslladen a Jena per a estudiar en l'universitat. La densitat mija de la població és de 897 habitants/km² (2006).

Religions

Les comunitats religioses més grans són la comunitat cristiana luterana i en segon lloc l'Iglésia catòlica. També hi ha comunitats chicotetes de judeus, de metodisme, de batisme, d'islam i de cristianisme ortodox. La majoria de la població de Jena es considera no creent (ateisme o agnosticisme), per la secularisació en la República Democràtica Alemana (RDA).

Economia

El Museu de l'Òptica en la plaça Carl Zeiss.

• Jena constituïx un dels millors eixemples de ciutat de l'ex RDA que ha sabut adaptar-se a l'economia capitalista. En els últims anys s'ha consolidat com a foc tecnològic i atrau l'inversió d'empreses alemanes i estrangeres. Les principals empreses són:
• Carl-Zeiss-Jena GmbH, tecnologia òptica i làser
• Jenapharm GmbH, producció farmacèutica
• Jenoptik AG, tecnologia òptica i làser
• SCHOTT JENAer GLAS GmbH, producció de cristals especials

També hi ha numeroses empreses noves i tradicionals en la ciutat.

Transports

Transport públic

L'orgue públic encarregat d'administrar el sistema de transports públics de Jena és la JeNah (Jenaer Nahverkehrsgesellschaft mbH). La ret de llínees de tramvia i d'autobús conecta els 41 districtes de la ciutat. Les llínees principals de tramvia funcionen vintiquatre hores al dia.

Ret viària

• Jena dispon d'una bona comunicació per carretera, en dos autopistas nacionals que conecten en atres ciutats alemanes: l'autopista nacional A4 (este-oest) i l'autopista nacional A9 (nort-sur). Vàries carreteres nacionals o de menor prioritat conecten Jena en les ciutats i pobles d'entorn.

Vies férrees

• Jena té bones conexions férrees, tant nacionals com a regionals. Els trens d'alta velocitat d'Alemània (InterCityExpress, ISSE) conecten via directa la ciutat en Berlín i Munich (ruta nort-sur).

Aeroports

Els aeroports més propencs, conectats per autopista i tren, són Aeroport d'Erfurt (ERF/EDDE; 50 km), Aeroport de Leipzig-Altenburgo (AOC/EDAC; 80 km), Aeroport de Leipzig/Trobe (LEJ/EDDP; 90 km) i Verkehrslandeplatz Jena-Schöngleina (15 km).

Educació

La plaça del mercat en l'estàtua de Juan Federico I de Sajonia el Magnánimo, fundador de l'universitat.

L'universitat Fachhochschule Jena.

Johann Wolfgang von Goethe, a banda de les seues obligacions polítiques, dedica gran part de la seua vida a l'universitat de Jena. Goja de la societat creativa en la ciutat universitària, ademés de poder distanciar-se dels seus deures familiars i administratius en Weimar. Gràcies a les seues iniciatives professors de renom de tot el país acodixen a l'universitat de Jena.

Universitats

La Friedrich-Schiller-Universität Jena (FSU; Ànima Mater Jenensis) és l'universitat més gran i important en l'estat lliure de Turingia en dèu facultats i prop de 120 carreres. La facultat de medicina gestiona el Klinikum der Friedrich- Schiller-Universität, un gran sistema d'hospitals especialisats (22 clíniques i 27 instituts). Les atres facultats s'organisen en diversos instituts. En 2006 l'universitat tenia uns 21000 estudiants. La Fachhochschule Jena (FH Jena) és l'universitat per a ciències aplicades (en anglés University of Applied Sciences Jena), formada a finals de la RDA a partir de l'universitat d'ingenieria de Carl Zeiss. L'inauguració oficial va ser en 1991. En 2006 va tindre uns 5000 estudiants en 22 carreres universitàries (tècniques i socials).

Escoles, coleges i instituts

En Jena hi ha una llarga tradició teòrica i pràctica sobre nous conceptes de pedagogia. Al voltant de 1920 el professor de pedagogia Peter Petersen desenrolla el Jena-Pla en l'universitat, teoria que es va aplicar fins a l'época nazi. En 1991 es funden una nova Jenaplan-Schule (institut de Jena-Pla). Atres escoles especials són Freie Waldorfschule (escola de pedagogia Waldorf), Europaschule (institut de pedagogia intercultural), Spezialgymnasium „Carl-Zeiss“ (institut en especialitat en ciències naturals), J. C. F. GutsMuths Gymnasium (institut en especialitat en deports) i Christliches Gymnasium (institut en educació cristià-humanística).

Ciència i tecnologia

Max-Planck-Institut für Biogeochemie.

En 1784 Johann Wolfgang von Goethe i el professor de medicina Justus Christian Loder descobrixen en l'Institut d'Anatomia de Jena l'os “incisivum” en l'home. Fins al moment el desconeiximent d'este os en humans era un argument contra les relacions de parentesc en el món animal. Com atres científics racionalistes de l'época, Goethe i Loder tenien el convenciment d'un mateix orige de les espècies. En 1866 Carl Zeiss recupera una vella idea sobre un objectiu òptic senzill que puga calcular-se en equacions de física òptica. Junt al físic Ernst Abbe (1840-1905), professor en l'Universitat de Jena, investiga per a desenrollar la seua teoria. A pesar d'algunes dificultats a finals de 1872 Abbe finalisa les seues investigacions. A partir de llavors, els productes de Zeiss, basats en lo càlculs teòrics d'Abbe, es convertixen en els millors del món (microscopis, telescopis, proyectores de planetaris, objectius fotogràfics). Otto Schott (1851-1935), expert en cristals d'alta calitat, Zeiss i Abbe funden en 1884 la fàbrica de cristal Jena Schott (Jenaer Glaswerk Schott & Gen.), a on produïxen cristals òptics i cristals en resistència de calor (JENAer Glas).

Instituts científics

• Max-Planck-Institut für Biogeochemie, ciència de biogeoquímica - sistemes globals (canvi climàtic).
• Max-Planck-Institut für chemische *Ökologie, ciència fonamentada d'ecologia química (conexions d'insectes en plantes)
• Max-Planck-Institut für *Ökonomik, ciència d'economia (transició del sistema econòmic de la exRDA).

• Leibniz-Institut für Naturstoff-Forschung und Infektionsbiologie – Hans-Knöll-Institut i. V. - (HKI), ciència en els camps de biologia d'infecció i productes naturals.
• Leibniz-Institut für Altersforschung - Fritz-Lipmann-Institut (FLI), ciència de la gerontologia.
• Fraunhofer-Institut für Angewandte Optik und Feinmechanik (IOF), ciències aplicades d'òptica i precisió mecànica.
• Institut für Physikalische Hochtechnologie (IPHT), ciència de física aplicada (tecnologia làser, òptica, magnètica).

Observatoris astronòmics

Els dos Observatoris astronòmics en el centre de la ciutat, Universitätssternwarte i Volkssternwarte (al costat de jardí de Schiller).

En 1813 es funda el primer Universitätssternwarte (observatori astronòmic de l'universitat), destinat a l'estudi i ensenyança de ciències astronòmiques. A finals d'el XIX es funda l'associació Volkssternwarte Urania (observatori astronòmic del poble). A lo llarc d'el XX, gràcies al respal tècnic de Zeiss, Jena inaugura cinc observatoris astronòmics: dos en el centre de la ciutat, Universitätssternwarte i Volkssternwarte, (al costat de jardí de Schiller) i tres en les afores de Jena, Forststernwarte, Observatorium Großschwabhausen i Thüringer Landessternwarte (observatori astronòmic de l'estat Turingia). L'observatori Volkssternwarte Urania en obri regularment al públic. El Thüringer Landessternwarte (Karl-Schwarzschild-Observatorium) té el telescopi més gran d'Alemània, un 2m-Schmidt de Carl Zeiss (el més gran de construcció Schmidt en el món). Ací es va descobrir en l'any 2005 el planeta extrasolar HD 13189.

Planetari

Una presentació astronòmica en el Carl-Zeiss-Planetarium.

El Carl-Zeiss-Planetarium Jena de 1926 és el més antic del món. L'història dels planetaris moderns està lligada en l'història de Jena en el XX. En 1919 un constructor de la fàbrica Zeiss, Walther Bauersfeld, escomença a investigar en l'idea de proyectar un cel estrelado en el sostre d'una cúpula. Cinc anys despuix, en 1923 es realisa en la cúpula de la fàbrica (en Ernst-Abbe-Platz) el primer espectàcul planetari del món – “El milacre de Jena”, i seguix proyectant estos espectàculs públics fins a 1926, any en que s'inaugura un nou planetari en la ciutat, el Carl-Zeiss-Planetarium Jena. En els huitanta la fàbrica Zeiss construïx un tercer planetari per a desenrollar noves tècniques, que obri al públic en dies concrets. En 2006 Zeiss presenta en el planetari el proyector ADLIP, una nova generació de proyectores làser, que exhibixen les imàgens sobre tota la superfície de la cúpula (ADLIP - All Dome Laser Image Projection). Aparte de presentacions astronòmiques el planetari oferix també espectàculs de làser, películes, llectures i música en directe.

Biblioteques i archius

Erro al crear miniatura:

L'edifici principal de la biblioteca universitària (ThULB).

La Thüringer Universitäts- und Landesbibliothek (ThULB) és la biblioteca de l'universitat i també de l'estat de Turingia. La base de la biblioteca és la "Bibliotheca Electoralis" d'el VI, fundada pel príncip-elector Federico III el Prudent de Sajonia en Wittenberg. Hui l'inventari té aproximadament quatre millons d'eixemplars de diferents mijos (llibres, periòdics, mijos electrònics, manuscrits) repartits en quatre edificis i vàries biblioteques especialisades. Atres biblioteques importants són la Fachhochschulbibliothek (Fachhochschule Jena) i la biblioteca de la ciutat, la Ernst-Abbe-Bücherei. Els archius de Jena són l'archiu de la ciutat (Stadtarchiv), l'archiu de la fàbrica Zeiss (Unternehmensarchiv Carl Zeiss Jena), l'archiu de la fàbrica Schott (Unternehmensarchiv SCHOTT JENAer GLAS GMBH), l'archiu de l'universitat (Archiv der Friedrich-Schiller-Universität Jena) i l'archiu d'història contemporànea de Turingia (Thüringer Archiv für Zeigeschichte „Matthias Domaschk“).

Mijos de comunicació

En Jena es publiquen dos diaris (TLZ i OTZ) i varis periòdics especialisats. També existixen editorials en diferents alliniacions. Jena-TV i OKJ són les estacions de televisió i de ràdio de la ciutat.

Cultura

Etapa clàssica de la lliteratura alemana i “Idealisme alemà”

En 1789, per iniciativa de Goethe, Friedrich Schiller (1759-1805) conseguix una càtedra en Jena. Al principi Goethe i Schiller no compartixen amistat, els dos poetes són massa diferents; el jove Schiller encara està en l'etapa del Sturm und Drang (tormenta i ímpetu) i Goethe ya l'ha superat. Cinc anys despuix, el 13 de juny de 1794, Schiller invita a Goethe a Jena per a propondre-li una colaboració en el periòdic lliterari “Horen“. És l'inici d'una amistat molt intensa i productiva. A partir de llavors desenrollen el seu concepte estètic de lliteratura. En estos anys molts pensadors importants escriuen per a Horen (Johann Gottfried Herder, Friedrich Hölderlin, Wilhelm i Alexander von Humboldt).

• Schiller viu i treballa casi tot l'any en la seua casa d'estiueig; Goethe també té una casa en Jena al costat del jardí botànic, a on escriu grans parts de les seues obres clàssiques (pe. Hermann i Dorotea“, “Fausto“, “Guillermo Meister“). En 1794 el filòsof Johann Gottlieb Fichte, encara molt jove, es trasllada a Jena per a prendre càrrec de la seua primera càtedra. En 1792 la seua obra “Intente de crítica de tota revelació” havia tingut gran repercussió per lo que els estudiants li acullen en molt entusiasme. La majoria de les seues obres importants d'estos anys ixen de les seues llectures universitàries, com a “Teoria de la ciència”, de 1794, a on Fichte desenrolla l'idealisme subjectiu. La casa de Fichte, en un aula per a llectures i debats, es convertix en un centre cultural filosòfic i romàntic. En 1796 Friedrich Wilhelm Joseph Schelling conseguix una càtedra en l'universitat de Jena. Com Fichte, Schelling també és una influència molt important per al romanticisme de Jena. Ací s'origina la seua obra principal “Sistema de l'idealisme transcendental” (1800), una obra clau en l'idealisme alemà.

“A partir de 1799 el filòsof Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1831) colabora en Schelling en Jena, just quan el moviment romàntic es trobava en el seu florecimiento més explosiu.” (J. Gaarder: “El món de Sofia”, pág. 439) Despuix de l'habilitació es fa professor de filosofia i desenrolla el seu sistema filosòfic de l'idealisme absolut. En estos anys Schelling i Hegel publiquen junts el “Periòdic de física especulativa” (Zeitschrift für spekulative Physik). En 1806 Hegel escriu la seua obra principal, Fenomenologia de l'esperit. Simpatisant de la revolució francesa, veu la marcha triumfal de Napoleón la ciutat despuix de la batalla de Jena, sobre lo que escriu “l'esperit universal a cavall” („Welgeist zu Pferde”), encara que una llegenda diu que el filòsof va terminar esta obra la nit abans de la batalla de Jena.

El círcul dels romàntics (Jenaer Frühromantik)

Artícul principal → Círcul de Jena.

l'época romàntica s'inicia en Alemània en el Romanticisme Universal. “Esta forma de romanticisme va florir primer, i d'un modo molt especial, en la ciutat de Jena al voltant de l'any 1800.” (J. Gaarder: El món de Sofia, p.427). En 1790 el jove poeta Friedrich von Hardenberg (Novalis) inicia els estudis en Jena, acodix a les llectures de Schiller i traça amistat en ell. Els dos poetes mantenen conversacions llargues i intenses en l'universitat. En 1795 Novalis i Friedrich Hölderlin assistixen a les classes de filosofia de Fichte. Un any despuix, en 1796, el teòric lliterari, filòsof i poeta August Wilhelm Schlegel es trasllada a Jena per a treballar junt a Schiller en el periòdic lliterari Horen. Jena es convertirà en el centre del primer moviment romàntic. Es forma al voltant d'August Wilhelm Schlegel i el seu germà Friedrich Schlegel. És un círcul d'amics al que pertanyien Novalis, J. G. Fichte, F. W. J. Schelling, Ludwig Tieck, Clemens Brentano, Johann Wilhelm Ritter i el científic noruec Henrik Steffens. En el círcul del Romanticisme, dònes com Dorothea Veit, Sophie Mereau i Caroline Schlegel són molt importants i sobretot tenen igualtat. Junt en la casa dels germans Schlegel, a on existix casi una comuna de romàntics, el círcul té atres llocs importants de reunió per als debats (per eixemple les cases de Fichte i de Schiller); a partir de 1798 els germans Schlegel publiquen Athenäum, el periòdic líder del Romanticisme alemà (on Novalis publica per primera volta Himnes a la nit).

Museus

Museu de la Filogenia d'estil arquitectònic moderniste.

El mur migeval de la ciutat en les dos torres Johannistor i Pulverturm.

Erro al crear miniatura:

La plaça del mercat i a la dreta l'ajuntament d'el XIV.

Erro al crear miniatura:

Theaterhaus Jena i ubicació de la Kulturarena.

Erro al crear miniatura:

Jardí botànic de Jena.

El Museu de la Ciutat – “Göhre” té una exposició permanent que presenta objectes de l'història de Jena. Per eixemple presenten la bandera de la Urburschenschaft de 1815, l'orige de la bandera alemana moderna. En la Göhre també es pot vore la colecció d'art de la ciutat i exposicions temporals. El Museu del Romanticisme – Romantikerhaus rendix homenage a les etapes culturals del Romanticisme Universal (Frühromantik o Universalromantik) i del Idealisme Alemà (Deutscher Idealismus) en Jena. El museu és en la casa històrica de Fichte. Ací varen tindre lloc les seues llectures universitàries i també va ser un punt important de trobada per als filòsofs, poetes i científics de Jena i Weimar al voltant de 1800. El Museu de Schiller - Schillers Gartenhaus va ser la casa de Friedrich Schiller durant la seua estància en Jena. Alberga una exposició sobre la vida del poeta i les seues obres històriques, filosòfiques i lliteràries. Schiller va escriure ací moltes de les seues balades i grans parts dels seus drames “Wallenstein”, “Maria Stuardo” i “La donzella d'Orleans”. El Museu de Goethe – Goethe Gedenkstätte era la casa de Goethe en Jena, a on va passar molt temps de la seua vida, per als seus treballs governamentals, contactes en els personages de Jena, activitats científiques i també per a escriure alluntat dels deures de Weimar. L'exposició presenta informacions sobre la seua vida en Jena i els seus treballs científics i lliteraris. El Museu de la Filogenia - Phyletisches Museum es va fundar per una iniciativa del biòlec Ernst Haeckel. L'exposicions permanents mostren en objectes zoològics l'evolució biològica i reconstruïxen l'història de la diversificació (filogénesis) de les espècies des de l'orige de la vida en la Terra fins a l'actualitat. El Museu Ernst Haeckel - Vila Medusa - Ernst Haeckel Haus. El museu pertany a l'Institut d'Història de la Medicina, les Ciències Naturals i la Tècnica. Centre de l'exposició és la vida i obra d'Ernst Häckel i les seues activitats científiques sobre l'evolució i biologia marítima, la seua divulgació de la teoria de l'evolució de Darwin, la filosofia de monisme i les obres d'art. El Jardí Botànic – Botanischer Garten, es va fundar en 1586 com un jardí medicinal (Hortus Medicus) per l'universitat, poc despuix va passar a ser jardí botànic (Hortus Botanicus). Hui és un de més vells (junt en el jardí botànic de Leipzig (1580)) d'Alemània. Per iniciativa de Goethe en 1794 s'amplia molt. En les àrees lliures i en els hivernàculs hi ha mils d'espècies botàniques i també algunes espècies d'animals (com anurs tropicals i pirañas). El Museu de l'Òptica – Optisches Museum L'exposicions permanents presenten l'història d'instruments òptics i el procés de producció. Hi ha una gran colecció de microscopis, telescopis astronòmics, proyectores de planetari, cambres, objectius estereoscópicos, hologrames i molts atres sistemes òptics. Un taller d'òptica explica la producció de microscopis en l'época de Carl Zeiss. La Fundació d'Art de Jena (Jenaer Kunstverein) té el seu centre en el museu i presenta diferents exposicions temporals d'art internacional. El Museu de Ciència – Imaginata La Imaginata explica fenomens de la percepció i experiments de física per a tocar experimentar. El museu està en una històrica central elèctrica al nort del centre de la ciutat. El Museu de la Batalla de Jena 1806 – Museum 1806 informa dels successos històrics d'autumne de 1806, quan varen lluitar 150 000 soldats de França i Prusia. S'expliquen les circumstàncies històriques que varen resultar en la derrota de Prusia front a les tropes de Napoleón i les diferents estratègies militars. El museu té una gran colecció d'uniformes i armas originals de la Batalla de Jena. El Museu de Schott - Schott GlasMuseum És el museu sobre la vida i treball científic del químic Otto Schott, l'inventor del cristal en resistència al fòc (Jenaer Glas), i sobre l'història de la producció de cristals d'alta calitat. També es presenten diferents exposicions temporals d'art. El Museu d'Anatomia – Anatomische Sammlung és la colecció de preparats anatòmics humans de l'Institut d'Anatomia de l'universitat de Jena. També es troben els preparats originals de Goethe. El 27 de març de 1784 Goethe i el professor de medicina Justus Christian Loder descobrixen en el torre d'anatomia de Jena el vos incisivum de l'home en fase embrió, un dels primers eixemples d'investigació científica racional. Abans del descobriment la carència d'este os havia segut un argument en contra del parentesc entre home i animal. Com alguns atres científics racionals de l'época, Goethe i Loder estaven convençuts de que les espècies compartien el mateix orige. No obstant, per a desenrollar esta teoria en una base científica sòlida faltaven 100 anys més, fins que Charles Darwin ho conseguira. El Museu de Mineralogia – Mineralogische Sammlung. En 1779 el duc Carlos-Augusto funda per iniciativa de Goethe esta colecció de mineralogia, que s'ha ampliat molt a lo llarc dels sigles. L'atracció del museu és una gran colecció de diferents meteorits. El Museu de la Prehistòria – Ur- und frühgeschichtliche Sammlung der Universität Jena presenta troballes arqueològics des del Paleolític fins a la Primera Edat Moderna. La colecció (per eixemple ceràmiques, armes, art) està a càrrec de l'Institut de Prehistòria de l'universitat. El Museu de la colecció Hilprecht d'artefactes d'Orient Mig - Hilprecht-Sammlung Vorderasiatischer Altertümer Esta colecció de l'Institut d'Orientalisme de l'universitat és una de les més grans d'orientalisme antic (Sumerio, Asiria, Babilonia) d'Alemània. Aparte de molts texts d'escritura cuneïforme i atres artefactes arqueològics, el mapa de Nippur (centre religiós de Sumerio) és l'artefacte més popular i sobretot el més vell d'una ciutat en el món (3500 anys).

Arquitectura, monuments i art urbà

El JenTower, en una altura de 159 metros, l'edifici més alt de Jena.

L'edifici més destacable de la ciutat és el rascacels cilíndric de l'arquitecte estrela de la RDA Herrmann Henselmann. Es va construir entre 1967 i 1972 com a Torre de la Ciència (Forschungshochhaus) per a la fàbrica Carl Zeiss, pero al final acaba com a Torre de l'Universitat (Universitätshochhaus o Uniturm). Hui es diu oficialment JenTower pero li la coneix popularment com Uniturm o Keksrolle (roll de galletes). Al sur de la JenTower es troben varis edificis de l'universitat: l'antiga sèu, el Colegium Jenense, l'institut modern i les ruïnes de la Torre de l'Anatomia (Anatomieturm), situada en l'antic mur de la ciutat migeval. Entre 1750 al 1858 va albergar el Teatre Anatòmic (Anatomisches Theater) de l'universitat. Atres restants del mur de la ciutat migeval són la Johannistor i la Pulverturm en el cantó noroest de la ciutat històrica. Al surest es troba la Torre Roja (Roter Turm). En el cantó noreste de la Jena migeval està el nou edifici principal de l'universitat (Universitätshaupgebäude (UHG)), construït durant el Jugendstil (un estil arquitectònic semblança al modernisme) entre 1905 i 1908. Entre estes fronteres de la ciutat històrica estan els edificis més vells. La plaça del mercat en la casa consistorial i l'estatura del príncip-elector Juan Federico el Prudent (Johann Friedrich der Grossmütige o Hanfried), el fundador de l'universitat. Darrere del mercat esta l'iglésia gòtica Sant Miguel, construïda, com la casa consistorial, a finals d'el XIV, a on es troba la làpida original de Martín Lutero des de 1571. A l'oest del centre històric està l'antic complex principal de la fàbrica Zeiss. Els edificis alberguen hui el campus universitari i la Goethe Gallerie, un centre comercial que oferix exposicions temporals. En la Plaça Ernst Abbe (Ernst-Abbe-Platz) hi ha un conjunt d'escultures abstractes de l'artiste nortamericà Frank Stella, que mostren la confrontació entre l'art i el patrimoni industrial. També està el primer rascacels d'Alemània (Bau 15 de l'any 1915). A l'oest de la Goethe Gallerie esta la Plaça Carl Zeiss (Carl-Zeiss-Platz), el Museu de l'Òptica i el Monument a Ernst Abbe, de l'arquitecte belga Henry van de Velde, i en escultures de Max Klinger i Constantin Meunier. Seguint el carrer Fürstengraben, des de l'edifici principal de l'universitat fins a la Pulverturm, hi ha moltes cases històriques (com la casa de Goethe), escultures de personages famosos de Jena i la biblioteca de l'estat de Turingia i de l'universitat (ThULB). Al nort del centre està el Damenviertel, un dels barris més grans i complets de l'arquitectura Jugendstil en Alemània. A l'oest del Damenviertel està el jardí botànic i el planetari. Al sur del centre històric es troba jardí de Schiller, en el teatre i els observatoris astronòmics al costat. També en açò zona està el Museu de la Filogenia i un poc més al sur el parc més popular de Jena, el Paradies (paraís). L'arquitectura de Jena es compon d'edificis de diverses etapes i estils. Les construccions més velles són les cases del centre històric, vàries iglésies i els castells en les montanyes de la ciutat. Importants estils més moderns són el Jugendstil, la Bauhaus i l'arquitectura socialista de la RDA, i a partir de 1990 molts edificis de les últimes tendències. Els castells de Jena són el Lobdeburg (el castell dels fundadors de Jena) i el Lobedaer Schloss en l'històrica ciutat de Lobeda (hui un barri de Jena); el Fuchsturm i les ruïnes del castell de Kirchberg (una de les residències (Königspfalz) de la dinastia d'Otóns, els emperadors del Sacre Imperi Romà Germànic) i el castell Kunitzburg prop del bari de Kunitz. Algunes iglésies destacables són l'iglésia Sant Miguel (Stadtkriche St. Michael), l'Iglésia catòlica Sant Joan el Batiste i la Friedenskirche (iglésia de la Pau) en el centre de Jena. L'iglésia més vella és l'iglésia Sant Pedro en Lobeda.

Parcs i jardins

En Jena hi ha numerosos parcs, el més gran és el Oberaue (Volkspark Oberaue) als dos costats del riu Saale. Una part, Paradies (paraís), és la zona verda més popular de ciutat. Atres parcs són el jardí botànic de Jena, el jardí Griessbach, el Friedensberg (montanya de la pau), el jardí de Schiller i el parc Goethe (Goethepark) en el barri de Drackendorf. Una característica de Jena són les montanyes i boscs al voltant de tota la ciutat, alcanzables ràpidament des de qualsevol punt, gràcies a l'ubicació en la vall del riu Saale.

Festivals, música i teatre

La Kulturarena, en els mesos juliol i agost, és l'event cultural més important de l'any en Jena, i el festival musical més important en Turingia. Cada any hi ha durant huit semanes en el centre de la ciutat concerts, (jazz, pop, roc, reggae i música del món) teatre i cine. Atres festivals són per eixemple els Dies d'Irlanda (Irische Tage) en novembre, el festival de curtmetrages Cellu l'Art en abril, els Wilhelm-Furtwängler-Tage, un festival de música clàssica, la semana de JG-Werkstatt, un festival de cultura alternativa (música, teatre, art i política) i els tres festivals de Jazz (Dixieland Meeting, Jazzmeile i Jazzfrühling). També hi ha diferents festes de la ciutat, dels barris i de les universitats. Aparte de festivals musicals, teatrals i cinematogràfics, i seguint la tradició que caracterisa a la ciutat, hi ha molts events dedicats a les ciències. La Jenaer Philharmonie és l'orquesta més important de Turingia, molt activa en escenaris internacionals. En la ciutat hi ha dos orquestes simfòniques més, la Akademische Orchestervereinigung i la Sinfonieorchester Carl Zeiss. Aparte de la música clàssica hi ha en les diferents sals, clubés i discotecas una gran varietat d'events musicals. El ensamble teatrito principal de la ciutat treballa al Theaterhaus Jena, al costat de jardí de Schiller. Les escenificació són modernes i els actors i el públic són relativament jóvens. L'idea del teatre inconvencional és una bona separació del teatre clàssic i tradicional de Weimar.

Deports

En el colege de deports (J. C. F. GutsMuths Gymnasium) i el Institut de Ciències del Deport de l'universitat Jena dispon d'una bona educació deportiva. Ademés hi ha numeroses associacions deportives i diverses instalacions deportives. Els equips més importants de la ciutat són el FC Carl Zeiss Jena, que juga en la tercera divisió de la Lliga Nacional de Fútbol (3. Fussball Bundesliga) i el Science City Jena que juga en la segona divisió nacional de bàsquet (Basketball-Bundesliga, BBL).

Persones notables

Artícul principal → .

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jena.